Milers d’anys d’història en les oliveres de Canet lo Roig
No fa tants anys que les oliveres mil·lenàries del Maestrat eren venudes al millor postor. Els diners posen preu fins i tot al patrimoni natural més antic i preuat. La llei valenciana de patrimoni arbori va posar fre a l’espoli, que encara continua en molts llocs d’Europa. La ruta, que ens porta a Canet lo Roig, ens descobreix la riquesa dels arbres monumentals.
L’interior del Maestrat és conegut per les oliveres mil·lenàries que fàcilment podem trobar al seus voltants. La pel·lícula “”, ambientada i gravada en la comarca, parla d’este tresor que queda a la vista de qui passeja els camins del terme, com ja va contar SamarucDigital en a la directora de la producció, Icíar Bollain, el guionista, Paul Laverty, i l’actriu protagonista, Anna Castillo, amb motiu de l’estrena.
De la mà de Chema Rabasa d’, hem quedat amb l’alcaldessa de Canet lo Roig, M. Àngels Pallarés, perquè ens acompanye a conéixer els tresors del terme. Com que el poble s’eleva sobre un turó, guaitem el paisatge que recorrerem des d’un dels miradors.
Abans d’endinsar-nos en els camins rurals i la història de les oliveres mil·lenàries, trobem un conjunt arquitectònic format per l’ermita medieval de Santa Isabel i la sénia de Marimon. El camí ens condueix entre arbres monumentals que amaguen històries singulars des de l’època romana. De fet, la major concentració d’estes oliveres històriques coincideix amb el traçat de la Via Augusta que vorejava el Mediterrani per estes contrades.
La millor olivera d’Espanya
El premi a la millor olivera monumental que atorga se l’ha endut enguany un arbre de quatre potes. A banda de ser tot un monument natural, es conten d’ells moltes històries entre elles una anècdota lligada a la lluita antifranquista. Relaten els més vells del poble que un maqui provinent de les moles de Xert es va ocultar durant una nit de la Guàrdia Civil en les cavitats que forma el tronc.
La posada en valor d’este paisatge ha arribat després de l’espoli que va viure la comarca amb la venda d’oliveres mil·lenàries als millors postors, entre ells el banc de la família Botín o el Vaticà. Un tràfic que va frenar en sec la publicada en 2006, encara que l’espoli continua sobre tot en altres llocs on es pot comerciar amb oliveres centenàries. Encuriosits per conéixer més com es van viure aquells anys de desfeta del territori arribem fins l’olivera que protagonitza “El Olivo” d’Icíar Bollaín. La pel·lícula és una lliçó més sobre la importància de llegar el paisatge mil·lenari a les generacions que vindran.
