Més de mil aus pateixen accidents per causa de les línies elèctriques cada any
Les línies elèctriques són la principal causa de mortalitat no natural d’algunes de les espècies d'aus més amenaçades. Cada any més de 1000 aus ingressen als centres de recuperació de fauna de Espanya a causa de la electrocució o la col.lisió amb esteses elèctriques. Nou entitats relacionades amb la conservació de la natura han constituït la Plataforma SOS Tendidos Eléctricos, que alerta sobre el greu impacte que causen a l'avifauna.
La electrocució i el la col·lisió amb línies elèctriques és una de les principals amenaces de la biodiversitat de fauna a Espanya. Denunciar esta situació és l'objectiu de la plataforma SOS Tendidos Eléctricos formada per nou entitats que la formen són majoritàriament associacions de defensa del medi ambient (Ecologistes en Acció, FCQ, SEO / BirdLife, SIECE i WWF Espanya), però també hi són presents altres professionals i col·lectius dedicats a la conservació de la biodiversitat com els Agents Forestals i Mediambientals (Aeafma), els hospitals d'animals salvatges (AMUS i GREFA) o mitjans de comunicació especialitzats com la revista Quercus.
200 àguiles de panxa blanca mortes i 120 imperials
"Volem centrar l'atenció sobre la que, a dia de hui, és la principal causa de mort no natural a la qual s'enfronten algunes de les nostres espècies d'aus més amenaçades, com són l'àguila de panza blanca i l'àguila imperial ibèrica" , indiquen els impulsors de la iniciativa. Durant els últims 15 anys s'estima que a Espanya han mort electrocutades, com a mínim, més de 200 àguiles de panxa blanca i més de 120 àguiles imperials, una situació insostenible que posa en escac tots els esforços per recuperar i estabilitzar la població de les dos espècies.
La nova plataforma exigirà a administracions públiques i companyies elèctriques que assumisquen la seua responsabilitat aplicant solucions eficaces i duradores. A més, es posarà a disposició de la societat tota la informació i experiència acumulades per la plataforma.
Des de fa dècades diverses entitats treballen en la identificació i correcció de línies elèctriques perilloses per a les aus, el que per exemple va contribuir en el seu moment a salvar de l'extinció a un rapinyaire tan emblemàtica com l'àguila imperial ibèrica. "Però per desgràcia esta línia de treball no s'ha desenvolupat amb l'ambició i l’efectivitat necessàries", segons assegura la Plataforma en un comunicat. En moltes ocasions, una mala execució de les mesures correctores comporta que en alguns dels suports (pals) corregits se segueixen produint electrocucions d'aus.
Un miler d’accidents a l'any
Tampoc el llargament esperat Reial Decret aprovat el 2008, que havia de reactivar l'aplicació de mesures en línies elèctriques per a la protecció de l'avifauna, ha suposat el canvi que es pretenia. Un indicador de la gravetat del problema és que més d'un miler d'aus afectades per electrocució o col·lisió en línies elèctriques segueixen ingressant cada any en els centres de recuperació de fauna salvatge espanyols.
D'altra banda, la necessitat de fonts d'energia renovables per a lluitar contra el canvi climàtic implica el desenvolupament de la xarxa elèctrica i la instal·lació de noves línies que seguiran causant la mort massiva d'aus, per la qual cosa és imprescindible l'establiment de noves solucions que garantisquen la seguretat.
De la frustració a la mobilització
"La frustració generada davant la persistència d'un problema de tal magnitud per a la nostra biodiversitat ha portat a articular un front comú des de la societat civil per a treballar amb l'objectiu d'eliminar el problema que, per a les aus, suposen els milers de quilòmetres de línies elèctriques perillosos que es reparteixen per tota la geografia espanyola ", ha explicat la Plataforma SOS Tendidos Eléctricos.
"Hui és un dia important per als que formem esta plataforma, als que ens uneix el convenciment que més aviat que tard podrem donar lloc a avanços molt significatius en el camí de tallar la mort massiva de tantes aus que se segueixen electrocutant o xocant amb els cables ", ha indicat la Plataforma SOS Esteses Elèctrics.
Estes són les cinc peticions inajornables realitzades des de la Plataforma SOS Esteses Elèctrics:
1- S'ha de promulgar una normativa electrotècnica aplicable bàsica en tot l'Estat per a garantir eficaçment la protecció de les aus. Per a això, és urgent millorar el Reial Decret 1432/2008 que, fins ara, no ha aconseguit solucionar eficaçment la mortalitat d'aus a les esteses elèctriques i dictaminar les responsabilitats legals.
2- Les grans companyies elèctriques són les beneficiàries econòmiques de l'explotació de les línies elèctriques i per tant les responsables ambientals de la mortalitat d'aus que causen amb la seua activitat empresarial. Han per això assumir el cost de l'adequació de les seues instal·lacions per compatibilitzar el seu negoci amb la conservació de l'avifauna.
3- Les administracions competents en matèria de conservació d'espècies silvestres han d'assumir la seua responsabilitat en la solució del problema. Cal que els responsables ambientals de les comunitats autònomes s'identifiquen els punts més problemàtics de mortalitat, exigeixen la seua modificació o aïllament i s'impliquen activament en la solució del problema.
4- La mortalitat per electrocució d'aus és un problema tan urgent que s'ha de preparar un pla d'actuació per a la correcció dels milers de quilòmetres de línies perillosos que es reparteixen per la geografia espanyola. En àrees amb especial risc de col·lisió d'aus no s'han d'instal·lar noves esteses elèctriques aèries i s'han de modificar els existents soterrant-les o instal·lant marques visuals (balises salva-ocells) duradores i eficaces.
5- L'autorització administrativa de noves línies elèctriques ha de tenir en compte el risc d'electrocució i col·lisió d'aus i s'han d'incloure mesures correctores d'eficàcia comprovada que eliminen o minimitzen la incidència de les noves esteses sobre l'avifauna.