L’única estepa de Cartagena
L’estepa de Cartagena és la planta més escassa de tot el territori valencià i una de les mes amenaçades al Mediterrani peninsular. L’única població que sobreviu en condicions naturals està a la Pobla de Vallbona.
A l’any 1986 es va trobar l’única estepa o jara de Cartagena que sobreviu fins a hui en condicions naturals. L’autor de la troballa és el botànic José Benito Crespo, que passejant pel municipi de La Pobla de Vallbona, al Camp de Túria, va identificar la planta envoltada d’edificacions i en mig d’una urbanització.
L’estepa de Cartagena (Cistus heterophyllus subsp.carthaginensis) es va localitzar per primera vegada a Cartagena, Murcia, com el seu nom indica. Però un incendi va fer desaparèixer els sis exemplars que allí vivien, deixant a l’individu de La Pobla de Vallbona com l’única mostra al medi natural. A partir d’aquest coneixement, es comença a treballar per a la conservació de l’espècie, creant programes per a la seua recuperació i introducció al camp.
L'estepa de Cartagena (Cistus heterophyllus subsp. Carthaginensis) Foto: Anna Yusà
El començament d’un problema
Una vegada conegut aquest individu únic, l’objectiu era reproduir-lo per a mitigar la seua desaparició imminent. Però es parla d’una planta autoestèril, és a dir, que no permet la reproducció amb ella mateixa, o això es creia. Per tant, si tan sols es coneixia l’existència d’un planta i estava declarada com a planta en perill d’extinció – sols tenien clons extrets dels esqueixos però no es podien traure descendents d’aquests – com podia tindre un futur pròsper?.
L'estepa de Cartagena (Cistus heterophyllus subsp. Carthaginensis) Foto: Anna Yusà
Un futur esperançador
Fa pocs anys, d’una manera prou inesperada, aquesta planta va expressar una reproducció sexual, trencant la creença i el títol d’autoestèril, que va permetre extraure tres llavors. I a partir d’ahí ja s’ha pogut treballar i reproduir amb més facilitat. Els tècnics del Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal () de la Generalitat treballen des de fa anys en la reproducció de la planta en els seus vivers, on han aconseguir diverses poblacions. El repte més gran que hi ha ara és traure-la al medi natural, treballant amb cura pera a que no s’hibride amb l’estepa blanca. D’aquesta manera es podran aconseguir un nombre suficient d’espècies a la natura per a poder treure-li la denominació de planta en perill d’extinció.
Instal·lacions del CIEF
