Quina relació poden tindre un xef d'alta cuina, un filòsof, un empresari d'hostaleria, el president de Colòmbia i un científic de la NASA? El treball de tots ells està afectat d'alguna manera pel canvi climàtic, com també el de la resta dels habitants del planeta. En les mans de tots està també la resposta a la manera de fer front al major repte global al qual s'ha enfrontat la Humanitat en tota la seua història. "Be the solution", ser part de la solució és l'objectiu del I Congrés Internacional de Canvi Climàtic, celebrat a Huelva amb l’organització de la Junta d'Andalusia. Un intens programa ha servit per oferir respostes a les grans incògnites que planteja el major problema que afronta el planeta des de tots els àmbits, i que requereix solucions conjuntes que els ponents del congrés compartiren amb el públic assistent.

"Els diners no són un fi, són un mitjà" assegura Christian Felber, l'economista i filòleg creador del model del Bé Comú. El divulgador austríac considera que l'economia "ha de tornar als seus orígens i ser desposseïda dels atributs que li ha endossat el capitalisme i els mers interessos crematístics". Així mateix recorda que el concepte de "bé comú" apareix en la majoria de constitucions del món, un principi basat en valors ètics, sostenibles i de justícia social a l'hora d'organitzar les regles de relació mundial. En termes de la dimensió i individual del problema, Stephen Gardiner, professor de Dimensió Humana del Medi Ambient a la Universitat de Washington, va parlar de "la tirania del contemporani". Davant informacions sobre un futur catastròfic, els governs no actuen, segons Gardiner que defensa com a solució a llarg termini la creació d'un gran govern mundial de representació real dels problemes dels ciutadans.

"Al ritme actual de producció i consum en 2050 necessitarem 3 planetes més" per a poder seguir amb el mateix sistema. Es la conclusió de Guadalupe García, de la Fundació COTEC, que detalla com a alternativa i solució l'economia circular, que es basa en mantenir el valor dels productes i els recursos davant l'actual sistema d'un sol ús, construït a partir de l'explotació de recursos que són finits. Guadalupe García, experta en innovació i creació d'empreses va detallar diversos exemples basats en aquest sistema, prioritzat per la legislació europea i que suposa un increment del 30% de la productivitat empresarial. La investigadora explica que grans corporacions com Google estan treballant en la reducció de la "obsolescència programa" en els telèfons mòbils, per a reaprofitar els seus components.

Consum i canvi d’hàbits

La dissenyadora australiana Leyla Acaroglu, campiona del clima de l'ONU 2016, defensa "la creació d'una cultura de respecte als recursos", que no generi tants residus. La sociòloga i creadora del mètode del "disseny pertorbador", basat en la sostenibilitat, assegura que "la naturalesa no vol deixalles i tot ho reaprofita".  Ella considera que "El futur està dissenyat per les accions que realitzem avui, de manera que, amb el que comprem, premiem a una o altra indústria". Per això, ha advocat per "ser conscients de com gastem els diners, perquè el Govern té poder, però no el podem culpar de tot".

El màxim responsable de la NASA sobre canvi climàtic, Gavin Schmidt, explica que cal reduir el 70% de les emissions de diòxid de carboni per a frenar el canvi climàtic, però assegura que això requereix temps, perquè una reducció sobtada col·lapsaria un món que funciona majoritàriament amb CO2. Schmidt considera que el problema deriva d'un sistema basat en la vida amb les condicions anteriors al canvi climàtic que fa necessari adaptar-se, perquè les solucions ja es coneixen. El científic considera que Donald Trump no podrà frenar els estudis de l'Agència Espacial Nord-americana sobre el clima, perquè els seus pressupostos depenen del Congrés i les noves generacions tenen ja clar la necessitat de lluitar amb el canvi climàtic. Gavin Schmidt pensa que la solució no és fugir cap a altres planetes sinó fer més habitable la vida en el nostre.

Green Day, alternativa al Black Friday

Comunitat #PorelClima és la primera xarxa social destinada a intercanviar informació sobre canvi climàtic, amb propostes i solucions que va detallar Rosa Castizo, coordinadora de la Fundació d'Economia i Desenvolupament (ECODES) per Amèrica Llatina. "Són accions que qualsevol pot fer i que inclouen canvis en les pautes d'ús de l'aigua, energia o residus, entre d'altres coses", ha apuntat, afegint que la idea és arribar a 100.000 seguidors, amb l'objectiu de reduir un 20% d'emissions de CO2. Rosa Castizo ha participat en quatre COP, i en la de Copenhaguen va col·laborar en els esforços d'implementació d'un acord que finalment es va aconseguir a París. Entre altres iniciatives ECODES han llançat el projecte Green Day com a alternativa a la proposta ultraconsumista el Black Friday. La idea, que s'ha començat a implantar en el sector de l'hostaleria, fomenta productes de comerç just, proximitat i elaboració sostenible.

En una de les sessions paral·leles del congrés es va presentar la plataforma Lifewatch, la primera Big Data mundial sobre biodiversitat, un projecte europeu que acaba de posar-se en marxa. El coordinador d'aquesta ambiciosa iniciativa, Juan Miguel González Aranda, destaca la importància d'este valuós banc d'informació que posa a disposició de la comunitat científica, els gestors ambientals i els ciutadans l'accés a grans volums de dades relacionades amb fauna, flora o el medi atmosfèric, terrestre, oceànic i fluvial.

Un territori ordenat en verd

Un sector decisiu front al canvi climàtic és l'ordenació del territori. Arancha Muñoz-Criado, arquitecta especialitzada en paisatge a la Universitat de Harvard, va presentar el seu pioner treball destinat a les zones "infraestructures verdes", que es refereixen a l'estudi de les necessitats ecològiques de per exemple rius, boscos o aqüífers abans de planificar qualsevol actuació urbanística. Les infraestructures verdes "es basen en la multifuncionalitat. Podem créixer, però hem de fer-ho bé, preservant els espais i mantenint la qualitat de l'aire, del paisatge. Tot això ens portarà beneficis econòmics, industrials i socials", segons explica la investigadora. Recentment Arancha Muñoz-Criado ha estat "fitxada" per Jack Dangermon, un visionari paisatgista que va estudiar en els anys 60 en el mateix departament de Harvard que ella. Dangermon és actualment el Bill Gates dels Sistemes d'Informació Geogràfica, l'eina que ha relucionado l'elaboració de mapes. Una de les constants idees/solucions d'este revolucionar innovador és dissenyar una gran base de dades sobre el territori dels Estats Units. Dangermon va decidir que la millor persona del planeta per elaborar el projecte es l'arquitecta valenciana per tot el que podia aportar de nou al projecte.

Arancha Muñoz-Criado va ser secretària autonòmica d'Urbanisme, Paisatge i Medi Ambient de la Comunitat Valenciana entre 2007 i 2012, va desenvolupar el Pla Regional d'Infraestructures Verds i la Llei d'Ordenació del Territori. Per això 550 municipis estan obligats a fer un pla d'infraestructura verda abans de fer els seus plans generals. Un procediment absolutament nou, la investigadora considera que València va ser el primer lloc on "el nom, concepte i contingut de la infraestructura verda es va introduir en el procés de planificació urbana i es va fer obligatori". Des de llavors, la Comissió Europea ha donat suport a la planificació de la infraestructura verda. Durant la seua estada al govern valencià va elaborar el primer Pla d’Acció Territorial de l’Horta de València (PATH), dedicat a la protecció de l’espai. Un paisatge únic a Europa dins de l'àrea metropolitana d'una gran ciutat, on més de 1000 anys es ve practicant l'agricultura de manera ininterrompuda. L'actual govern valencià ha reprès el PATH per ampliar la protecció de l'espai agrari. En els últims anys Muñoz-Criado he estat dirigint i coordinant projectes des de la seua oficina a Londres a Indonèsia, Qatar i Aràbia Saudita.

Una altra iniciativa coordinada des de València per llançar-la al món és Klimate Kic, una iniciativa europea destinada a impulsar la creació i la connexió entre empreses que fomenten la reducció del canvi climàtic. El director de l'organisme a España, José Luís Muñoz, que té la seu central a València, destaca com l'organisme ha contribuït a unir ciència i empresa en aplicacions que beneficien a la societat i redueixen impactes climàtics, com a sistemes per recuperar aigua de pluja o evitar inundacions en diversos municipis. El treball en xarxa és fonamental a l'hora de fomentar la innovació d'empreses amb objectius mediambientals.

Reagan i Thatcher contra l'ONU

En clau de política internacional i governança, Federico Mayor Zaragoza, exdirector general de la UNESCO, ha assegurat que és hora d'actuar, "ens han estat enganyat durant anys", a causa dels interessos de les grans empreses dedicades a l'explotació de combustibles fòssils i ha insistit que "és hora d'actuar". Mayor Zaragoza, actualment president de la Fundació Cultura de Pau, va certificar que "Ronald Reagan i Margaret Thatcher van treure tot el poder a l'ONU" per a beneficiar les grans multinacionals. El 1992, Mayor Zaragoza va col·laborar en l'impuls d'un projecte de Nacions Unides per detectar des dels satèl·lits els abocaments que efectuaven els petroliers al mar quan netejaven els seus tancs, per a poder perseguir esta pràctica. Segons va explicar, l'administració nord-americana va impedir que s'apliqués el pla i va vetar l'accés a la informació proporcionada per la seua tecnologia espacial.

L'expresident espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va esgrimir el seu habitual optimisme a l'hora de mostrar una total confiança en la tecnologia per acabar amb el canvi climàtic. Així mateix considera que el descobriment del problema climàtic "és un gran èxit de la ciència". Zapatero ha assumit que els polítics han de fer un gran exercici d'humilitat i coordinar decisions a llarg termini i ha assegurat que "és un mite que la globalització siga un pla polític". L’exdirigent socialista considera que els que defensen el tancament de fronteres "seran derrotats" si no modifiquen la seua actitud.

En total 80 experts de 16 països han participat al Congrés de Huelva en més de 60 sessions de treball, dedicades a oferir un catàleg de solucions al món enfront de l'avanç del canvi climàtic. Ferramentes no en falten.