A La Carta À Punt Mèdia

Cada vegada que s'acosta un temporal, veiem que la mar es menja l'arena. Però cada vegada que s’apropa la temporada turística de sol i calor, el paisatge costaner s’ompli de tractors per a ressuscitar les platges desaparegudes. Feina de matalafer, fer i desfer. O una frustració com la del mite de Sísif que pareix que no té solució.

El cost ambiental de construir vora mar no només s’agreuja més cada any. També toca la nostra butxaca. La mala gestió del litoral es tradueix en cent milions d’euros de despesa anual. Però, mentre el 93 % de les inversions públiques per a Costes es destinen a renovar i construir passejos marítims i regenerar les platges amb arena, la conservació del paisatge litoral rep només el 7 % restant del pressupost estatal. El paisatge fràgil i mòbil de les platges és el protagonista de la nova entrega de Samarucdigital.

El moviment veïnal, Protegim la Platja

Paloma Navarrete és membre del col·lectiu Protegim la Platja, una plataforma veïnal de Dénia que va posar en marxa el 2017 la iniciativa «SOS Dénia», com a petició de Change.org. La campanya demana mesures per a frenar la regressió en tota la costa espanyola, i compta amb el suport de diverses organitzacions ecologistes. 

Per a frenar l’erosió del litoral i recuperar un front de platja que arribe a un mínim de 30 metres, la Direcció General de Costes va presentar aln juliol un pla per a estabilitzar la costa entre el port de Dénia i la desembocadura del riu Girona, amb una partida de 14 milions d’euros. En què consisteix el projecte? Construir dos espigons, al nord del Blai Beach i en la Punta dels Molins, i abocar mig milió de tones d'arena. Per a aquesta agrupació veïnal, el pla de recuperació tindria poca utilitat si no s'impedeix la progressiva destrucció del litoral per la pressió urbanística. Navarrete lamenta que la resposta institucional haja estat frustrant per a les reivindicacions de protegir el litoral. 

Clorar les aigües residuals, una mesura polèmica

Sabem que si la platja desapareix en un temporal, els transvasaments d’arena no falten en estrenar temporada estiuenca. Però què ocorre quan el problema està a l’aigua? Allò tan desagradable, i que nosaltres causem, com les aigües fecals, junt amb els abocaments industrials i agrícoles, també amenacen la nostra costa. De fet, aquest estiu, les platges de València van tancar el triple de vegades que en 2018 per la contaminació de la mar a causa dels abocaments residuals amb nivells elevats d'Escherichia coli (E.coli), bacteri responsable de greus danys estomacals, entre altres conseqüències.

La cloració de les aigües, un actuació administrativa destinada a no privar-nos del bany tot i la contaminació, ha sigut notícia a finals d’este estiu a partir de la denúncia pública d’un usuari a través de les xarxes, amb un impactant vídeo pujat a Facebook per l’usuari Pere Sánchez Bosch, veí de la Pobla de Farnals. Tan impressionant com polèmica ha sigut la mesura de clorar les aigües residuals, que va aprovar amb caràcter d'urgència la Secretaria Autonòmica d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica, per a pal·liar les males anàlisis derivades de la contaminació fecal. En total, es van instal·lar cloradores en onze séquies entre Port Saplatja i el Puig, a una distància d’entre 20 i 50 metres de la vora de la mar.

Clorar les aigües residuals en lloc d'atacar els focus de contaminació és una mesura que “queda fora de la legislació i és altament perillosa per la vida a les séquies, aiguamolls i la mar”, alerten els conservacionistes. Ecologistes en Acció del País Valencià ha sigut la primera en denunciar esta solució, la qual considera ineficaç per a desinfectar l'aigua de la mar, i lamenten que des del Govern valencià no han tingut en compte que el clor, en reaccionar amb la matèria orgànica, pot generar substàncies perilloses per a la salut. Ens acompanya en el programa la coordinadora d’aquesta organització ecologista, María Vicente, economista ambiental. 

Per aquesta activista, la cloració ha posat per primera vegada en el focus un problema denunciat durant anys, “però només ha acabat amb l’indicador del problema de la contaminació, el bacteri E.coli, quan el problema són les aigües fecals. No és una mesura que es puga prolongar en el temps perquè suposa un perill la biodiversitat”. “Les aigües residuals no venen de la població de la costa, sinó de 20 municipis de l’interior que no estan connectats a la xarxa. La brutícia té les causes en la urbanització dels humedals, que actuen com a veritables filtres verds dels residus”, assenyala María Vicente. 

L’erosió, en busca de solucions

Un paisatge desitjat i sacsejat, i de vegades, fins i tot, artificial. Això diuen els números. El 36,5 % de les platges espanyoles estan urbanitzades i no són naturals, és a dir, que no connecten amb espais d'aquesta categoria. D’eixe percentatge, quasi la meitat es concentra en la zona mediterrània. En paral·lel, la rajola segueix guanyant espai de costa.

La superfície edificada del litoral s'ha duplicat a la Península des que es va aprovar la llei de Costes en 1988. La valenciana és la segona autonomia amb major superfície costanera urbanitzada, després de Catalunya, amb vora una quarta part del seu litoral subjectat per espigons. Parlem d’actuacions amb José Serra, catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, de l’Institut del Transport i Territori de la Universitat Politècnica de València. 

“El problema és la manca de voluntat política per a provar solucions. Als Països Baixos, s’utilitzen bombes d’arena amb una capacitat de 20 milions de metres cúbics. Es pot treballar en l’equilibri natural del litoral des dels rius, on no només hi ha reserva d’aigua, sinó també de sediments, que no arriben a la platja”, indica José Serra.

Finestra del Samaruc PGM 76: Anna Pons

En el Samarucdigital ens agrada proposar-vos paisatges que vos facen més propera la naturalesa de casa nostra. I ho fem, com sempre, en obrir la nostra Finestra del Samaruc. En aquesta nova entrega, coneixem l’espai que més s’estima Anna Pons, directora del Centre d’Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana (CEACV). Visitem amb ella la comarca de la Ribera Alta.

Biblioteca Verda 76: Espais naturals del litoral valencià

I de costa també va la Biblioteca Verda del #SamarucDigitalPlatges. Fem una ullada al passat dels nostres espais costaners, però a un passat recent. Recuperem el títol Espais naturals del litoral valencià, editat per edicions Bromera el 2003. El geògraf Jorge Cruz, conservador del Museu Valencià d'Etnologia i coautor del llibre, ens fa un resum d’una lectura que recorre onze paratges que habiten la nostra costa.