Cada vegada que s'acosta un temporal veiem com el mar es menja literalment l'arena i amenaça urbanitzacions de primera línia. L'Ajuntament de Dénia multiplica maquinària i torns del personal de neteja per a desallotjar més de 500 Tones de Posidònia de les seues platges, perquè molesta als banyistes i produeixen mala olor. És un esforç frustrant com el de Sísifo. El pròxim temporal tornarà a omplir les nostres platges d'algues mesclades amb els nostres propis residus i es tornarà a portar tota l'arena que posem.

És evident que a les platges de la Marina Alta hi ha un problema d'erosió que va en augment i s'empitjora amb el canvi climàtic. Les tempestes cada vegada més intenses i l'augment del nivell del mar estan accelerant l'erosió del nostre litoral. Un problema que preocupa cada vegada més en els municipis litorals europeus com els de la Marina Alta i que suposen un desafiament i un repte econòmic en zones sotmeses a riscos naturals recurrents.

El litoral és una zona fràgil i mòbil, la seua morfologia (platges, dunes, penya-segats, marenys) depén de diversos factors com la seua estructura geològica, fenòmens marins com a marees, ones, corrents, nivell del mar i fenòmens atmosfèrics. Entre les amenaces per a la salut i biodiversitat de les nostres costes estan la contaminació per residus (especialment preocupant és el plàstic); la contaminació per nutrients (eutrofització) que procedeix de diverses fonts, inclosos l'escolament agrícola i els abocaments d'aigües residuals; i les activitats econòmiques com la pressió urbanística i turística extracció de sediments a les platges i modificacions de la dinàmica litoral per la construcció de ports i espigons.

Un projecte polèmic de regeneració de platges a Dénia

Per a frenar els greus processos regressius de la costa i recuperar un front sec de platja amb un mínim de 30 metres, el Ministeri per a la Transició Ecològica ha presentat plans de restauració per a diversos trams de costa de Dénia per un valor de 30 milions d'euros.

A l'inici de juliol la Direcció General de Costes va presentar un pla per a l'estabilització de la platja entre el port de Dénia i la desembocadura del riu Girona amb un pressupost de 14 M€. Tal projecte, actualment en tramitació i sense data de realització, pretén parar la regressió del litoral amb la construcció de dos espigons (al nord del Blay Beach i en la Punta dels Molins) i l'abocament de mig milió de tones d'arena.

Per a la plataforma veïnal Protegim la platja, amb el suport de més de 27.000 signatures sota la petició SOS Dénia, aquest pla de recuperació tindria poca utilitat, si no s'impedeix al mateix temps la progressiva destrucció del litoral per la rajola. En la mateixa memòria del projecte de Costes es pot llegir que unes de les principals causes de l'erosió del litoral i especialment del tram Blay Beach és "l'elevada pressió urbanística de la zona".

 Platja de Blay Beach, Dénia.

La plataforma exigeix un projecte integral que no es limite a la construcció d'escullera i a l'abocament d'arena i que frene nous excessos urbanístics que posen en perill el projecte de recuperar la platja. Sobretot perquè aquests excessos danyen cada vegada més l'equilibri del litoral i impedeixen una regeneració natural de les platges.

Els veïns posen com a exemple el Residencial Las Olas, un complex de cinc plantes i amb 19 apartaments de luxe, en l'extrem nord del Blay Beach, en unes de les zones de platja més castigades, on el mar colpeja ja els murs de diverses parcel·les. "No seria admissible usar la futura recuperació de la platja com a justificació per a permetre en zones sensibles com el Blay Beach nous complexos de l'estil de Las Olas que siguen per les seues dimensions contràries a l'objectiu d'una estabilització sòlida de la costa", diu l'associació Veïnal en les seues al·legacions al pla.

 Danys del temporal en el Blay Beach, gener-2017

Un esforç inútil

Tampoc sembla convéncer molt el projecte a Ecologistes en Acció del País Valencià que ha presentat al·legacions i proposa la seua retirada. Per als ecologistes les actuacions previstes com "la disposició de 3 milions de metres cúbics d'arena de forma artificial i la construcció d'una sèrie d'espigons perpendiculars a la costa, no regeneren les platges i no tenen garantia de durabilitat", però "sí que transformaria el litoral i el fons marí, amb un gran impacte social i ambiental".

Ecologistes en Acció demana la retirada dels projectes per ser una despesa contínua inútil, "milions d'euros, que al cap de pocs anys acabaran diluint-se en el mar, suposarà un perjudici greu per al nostre sector pesquer més sostenible en afectar la flota costanera, perquè portarà a la desaparició de la base de l'ecosistema marí d'aquestes pesqueres".

L'organització ecologista sempre ha estat en contra de la regeneració de platges afegint artificialment arena extreta del fons marí, per considerar-les lesives per al medi ambient i no una actuació de millora ambiental. Aquests impactes estan relacionats amb l'erosió del fons on s'extrau l'arena, l'augment de la terbolesa de l'aigua, l'enterrament de les comunitats marines i el canvi en la sedimentologia i configuració natural de la costa. Però no solament s'alterarà el sòl de la costa de Dénia, els ports de Benidorm, Altea i València seran la destinació dels llots sobrants.