Els aiguamolls dels Moros i Almenara, refugis clau per a aus aquàtiques amenaçades
La disponibilitat d'aigua i de bona qualitat ha afavorit la reproducció d'espècies d'interés en tots dos aiguamolls, com el sivert, la fotja, el gall de canyar, el rascló o l'agró roig, que aconsegueixen les xifres més altes dels últims cinc anys.
El seguiment de l'avifauna nidificant en les marjals d'Almenara i els Moros, realitzats per tècnics de SEO/BirdLife amb la col·laboració de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, ha permés identificar tots dos aiguamolls com a punts clau per al refugi i reproducció d'aus nidificants.
En 2020, les pluges primaverals han afavorit la disponibilitat d'aigua per a poder mantenir nivells òptims d'inundació i assegurar la circulació de l'aigua durant tot el període de cria en les marjals dels Moros i Almenara. A més, la qualitat hídrica ha sigut bona, cosa ha afavorit un ambient adequat per a la nidificació de diverses espècies d'interés pel seu estat d'amenaça, amb un augment considerable d'aquestes. Es tracta d'aus aquàtiques indicadores d'hàbitats de llacunes costaneres en bon estat ecològic.
Fotja. Foto @Alvola
És el cas del sivert (7 parelles en la Marjal dels Moros i 20 a Almenara), la fotja (28 parelles en la Marjal dels Moros i 43 a Almenara), el gall de canyar (22 parelles en la Marjal dels Moros i 29 a Almenara), el rascló (14 parelles en la Marjal dels Moros i 19 a Almenara) o l'agró roig (22 parelles en cada aiguamoll). Censos molt per damunt de la mitjana dels últims cinc anys.
Èxit reproductiu en Marjal dels Moros
Per les seues característiques concretes, amb una alta continuïtat dels ambients palustres i xicotetes llacunes interiors i heterogènies, la Marjal dels Moros, malgrat la seua xicoteta grandària, s'ha convertit en un santuari per a espècies amenaçades i d'especial interés en l'àmbit regional. Així, entre les 30 espècies d'aus aquàtics nidificants observades, s'ha constatat la nidificació de dues espècies catalogades com 'En Perill d'Extinció' a Espanya, l'ànec capblanc (sis parelles) i la rosseta (una parella), aquesta última, procedent d'ocells alliberats del programa de reintroducció que desenvolupa la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica. D'altra banda, també es troba l'arpellot de marjal, catalogat 'En Perill d'Extinció' en el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçada, amb dues parelles que han tirat avant dos pollastres cadascuna. A totes elles se sumen espècies molt escasses en el territori valencià, com el cabussó coll-negre, cullerot i el agró blanc (que ha nidificat per primera vegada en l'aiguamoll).
Ànec capblanc. Foto @Alvola
Marjal d'Almenara, torberes i canyissars
En el cas de la Marjal d'Almenara, compta amb dos ambients molt diferenciats, com les torberes de l'Almardà i Quartell, i els estanys i canyissars d'Almenara i La Llosa. En el primer, destaca la nidificació per primera vegada de l'arpellot de marjal, juntament amb dues espècies catalogades com a 'Vulnerables' en el Catàleg Valencià de Fauna Amenaçada: el fumarell de galta blanca (3 parelles) i la carregada (26 parelles). Pel que respecta als Estanys d'Almenara, s'ha establit una de les colònies d'Agró nidificants rellevants del litoral valencià, amb més de 180 parelles de sis espècies diferents, i que consoliden a aquesta localitat com un refugi per a aquestes ardeids en l'àmbit valencià en disposar tant de llocs adequats d'alimentació com assegurances per a la nidificació.
Aiguamolls clau al Mediterrani
Les marjals d'Almenara i els Moros són aiguamolls clau especialment per les aus aquàtics. Es troben catalogats com a espais naturals protegits d'importància internacional pels seus valors ambientals, formant part de la Xarxa Natura 2000 per ser Zona d'Especial Protecció per les aus (ZEPA) i Llocs d'Interés Comunitari (LIC). En el cas de la marjal d'Almenara, a més, recentment ha sigut inclòs en la llista d'aiguamolls d'importància internacional del conveni Ramsar. Així mateix, són zones clau per a millorar la connectivitat ecològica per als ocells aquàtics en el context mediterrani en ser ambients de transició entre dos grans aiguamolls: l'Albufera de València i el delta de l'Ebre.
Marjal dels Moros. Foto: archiu Samarucdigital
"Assegurar els requeriments ambientals d'aquests hàbitats i espècies és una de les obligacions que deriven del reconeixement de tots dos aiguamolls com a espais de la Xarxa Natura 2000, i han de ser contemplats tant en els seus respectius plans de gestió com assegurada la seua disponibilitat mitjançant l'assignació de cabals en el Pla de Conca", ha explicat Pablo Vera, tècnic de la delegació valenciana de SEO/BirdLife.
El seguiment de l'avifauna nidificant en les marjals d'Almenara i els Moros permet conéixer l'estat de conservació dels aiguamolls, així com de les espècies que utilitzen aquests ambients per a reproduir-se cada any. Amb això, es disposa a més d'informació precisa sobre com la gestió d'aquests aiguamolls permet albergar poblacions d'ocells aquàtics de major rellevància i en millor estat de conservació en el context regional.
