L'arxipèlag de les aus
Hui vos parlem des de l’arxipèlag volcànic de les illes Columbretes, davant de la costa de Castelló, parada i fonda fonamental per a milers d’aus durant el seu viatge migratori d’anada i tornada entre Europa i Àfrica. Coneixerem el treball de la guarderia rural que des de fa 30 anys s’encarrega de protegir les illes. Però sobretot ens fixarem en alguns dels seus habitants més destacats com són les aus.
Coneixerem Josabel Belliure, biòloga alacantina que ha viatjat a l’Antàrtida per a estudiar el canvi climàtic i ha conviscut amb milers de pingüins, als qui se’ls considera com l’espècie sentinella del planeta. El projecte FUSTES que investiga les estratègies naturals d’arbres i plantes per a véncer les conseqüències devastadores del foc. Ens fixarem en l’estepa de Cartagena, la planta més escassa de tot el territori valencià i una de les més amenaçades del Mediterrani peninsular. Finalment, coneixerem l’associació conservacionista AHSA, Amigos de los Humedales del Sur de Alicante, un grup que des de fa 30 anys promou activitats per a la conservació, l’estudi i la divulgació de les zones humides.
L'arxipèlag de les aus: les illes Columbretes
L’arxipèlag de les aus
Les illes Columbretes són un lloc transcendental per a les aus migradores. El viatge entre Àfrica i Europa és un moment crucial en la vida de moltes espècies. Este arxipèlag és com un salvavides fonamental enmig de la Mediterrània. Fins ací arriben milers d’aus exhaustes que necessiten descansar unes hores abans d’arribar al continent. Moltes ho aconseguixen però altres moren ofegades. El nostre company Abel Campos ha estat amb les aus viatgeres.
Josabel Belliure, biòloga
Conversa amb Josabel Belliure
Els pingüins, a banda de ser uns animals que ens resulten simpàtics per la seua gràcia quan caminen, tenen el valor afegit de ser els millors bioindicadors del canvi climàtic del planeta. Una biòloga alacantina. Josabel Belliure ha viatjat a l’Antàrtida per estudiar-los i en Samarucdigital hem tingut privilegi que ens ho conte en primera persona el relat sobre l’experiència a l’Antàrdida i descobrirem altres facetes de la trajectòria professional d’esta valenciana, que ens portaran fins a Cuba. Rosa Brines ens presenta Josabel Belliure.
Jara de Cartagena
L’única estepa de Cartagena
L’any 1986 es va trobar l’única estepa o jara de Cartagena que sobreviu fins hui en condicions naturals. L’autor de la troballa és el botànic José Benito Crespo, que passejant pel municipi de la Pobla de Vallbona, al Camp de Túria, va identificar la planta en mig d’una urbanització. L’estepa de Cartagena es va localitzar per primera vegada a Cartagena, Múrcia, com el seu nom indica, però un incendi va fer desaparéixer els sis exemplars que hi vivien i deixaren l’individu de la Pobla de Vallbona com l’única mostra al medi natural.
Segorb
La vida després de les flames
Quines estratègies naturals utilitzen els arbres i les plantes dels nostres boscos mediterranis per a fer front a un incendi forestal? Esta és la principal línia d’investigació del projecte FUSTES dut a terme pel Centre d’Investigació sobre Desertificació. La nostra companya Kristin Suleng ens conta els detalls de cóm es rehabilita el sòl després d’un gran incendi forestal.
Alimentació i canvi climatic
Alimentació
Existix alguna relació entre el que mengem i el canvi climàtic? Més de la que puguem imaginar. Potser hauríem de parar-nos a pensar en tot allò que forma part de la nostra llista de la compra. Hui aprendrem a triar els aliments adequats, preparar-los de manera eficient i com adquirir-los als establiments més convenients, de la mà del nostre ambientòleg Andreu Escrivà.
Sergio Arroyo, president d'ASHA
Amics dels Aiguamolls del sud d’Alacant
Les zones humides són els ecosistemes més amenaçats del planeta i el grup conservacionista anomenat Amigos de los Humedales del Sur de Alicante ho saben molt bé. Esta associació es va fundar l’any 1995 amb l’objectiu prioritari de conservar, estudiar i divulgar estos tresors aquàtics.
Batiste Miguel al Mas de Peraire
El Mas del Peraire
Visitem al terme de Fredes, concretament al Mas del Peraire, una finca de 240 hectàrees declarada reserva biològica, al límit mateix de la Comunitat Valenciana entre Catalunya i Aragó. Descobrim un paisatge agrest, ben aforestat i en un elevadíssim grau de naturalitat. Però això no ha estat sempre així, en els darrers 50 anys, la finca ha tingut una història ben interessant. A finals del segle passat, una explotació fustera intensiva i excessiva va deixar estos vessants amb una vegetació empobrida i sense arbres grans. Pocs anys després, en 1997 la va comprar la Fundació FUNDEM i es va plantejar un objectiu ben clar, restaurar l'ecosistema original i convertir-la en un santuari per a la conservació de la biodiversitat. Tot indica que en bona mesura s'ha aconseguit.
