Es veia vindre. No es va poder celebrar al Brasil, tampoc en Xilé i finalment a correcuita es va organitzar a Madrid. I és precisament l'organització en temps rècord de la XXV Conferència de les Parts de la Convenció Marco de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP25) el més elogiat del a COP25. Ningú ténia grans esperances d'arribar a acords significatius abans de començar la cimera de Madrid. L'anunci de Trump de traure als EUA de l'Acord de París i la baixa representació en les delegacions dels països més contaminants del món (els Estats Units, Rússia i la Xina), feien prevere una Cimera de transició amb la mirada posada en la COP26 de Glasgow al novembre 2020.

"Xile-Madrid. Temps d'Actuar"

El que sí que s'esperava era donar un impuls a l'ambició per a fer front a l'emergència climàtica, un compromís de mantenir i avançar en la meta acordada en Paris per a detenir l'augment de temperatures a la fi de segle per davall dels 2°, fins i tot d'1,5 que proposen els més ambiciosos, sobre els nivells preindustrials que ha aconsellat el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Però ni tan sols això, més aviat, tot ho contrarie. Es constata que estem molt lluny de complir amb els compromisos a escala global de reducció d'emissions a partir de 2020, moment en el qual entrarà en vigor l'Acord de Paris. Un fracàs, segons molts, del multilateralisme per a aconseguir fer front a l'emergència climàtica. L'acord signat a Madrid Xile-Madrid. Temps d'Actuar tan sols demana "ambició climàtica" en 2020 i complir l'Acord de París. L'acord de Madrid només "anima" als països perquè presenten plans de reducció d'emissions de carboni "més ambiciosos" l'any que ve en la COP26 de Glasgow, amb la finalitat de respondre de manera actualitzada amb els avanços de la ciència a la crisi climàtica. Almenys, el document reconeix el paper de l'IPCC de Nacions Unides i agraeix els dos informes especials publicats per aquest organisme en 2019, sobre ús del sòl i oceans.

El panorama que ens deixa aquest cim és la d'una gran bretxa entre el cim de les negociacions polítiques, on es prenen les decisions de gran importància internacional, i la societat civil que reclama més ambició i mesures concretes per a afrontar l'emergència climàtica que han posat els científics damunt de la taula. Al ritme que portem d'emissions la temperatura del planeta superarà 3 graus a final de segle, segons calcula l'ONU, i arribarem al punt de no retorn. Un panorama catastròfic, si tenim en compte que els fenòmens adversos i catastròfics pronosticats pels científics ja els estem notant i s'estan accelerant.

 Cimera Social pel Clima. Foto:Alvolai

La COP25. La Cimera Oficial: la mercantilització del carboni.

La Zona Blava és la zona on es tenen les negociacions d'alt nivell. On els científics informen els governs de tot el món de la crisi climàtica i les seues previsions per al futur. I és on els governs haurien de consensuar mesures concretes per a fer front al canvi climàtic tenint en compte les dades científics. Ací també s'aprecia una bretxa entre els països més afectats per la crisi climàtica que reclamen més ambició, i els menys afectats que es neguen a avançar en una reducció de les emissions de carboni més enllà dels acords de Paris.

  Zona Blava COP25. Foto, ONU

La presidència de Xile, amb la seua ministra de Medi Ambient, Carolina Schmidt, al capdavant, no ha aconseguit arribar a un consens en l'article 6 del tractat de París, l'anomenat mercat del carboni que ja va quedar penjat en la Cimera de Katowice (Polònia). Això és, la compravenda de tones de CO₂ en un mercat difícil de regular i que molts temen que siga molt permeable al frau de la doble comptabilitat. I és que és difícil encaixar els requeriments de la ciència i la demanda social amb un sistema capitalista que és part del problema amb la política de creixement i consum sense límits.

Posar-li preu a la salut

Mercantilitzar les emissions de Gasos d'Efecte d'hivernacle en el sistema de lliure mercat suposa desincentivar la reducció de les emissions dels països i empreses més contaminants. Això és, pagar per contaminar més en lloc de prendre mesures concretes de reducció i transformació energètica. El preu del CO₂ actual és de 24,68 euros per tona, aquest és el preu que es posa a la salut de la població. Jeni Miller, Directora Executiva de l'Aliança Mundial per al Clima i la Salut (GCHA), per les seues sigles en anglés) va dir: " La falla col·lectiva dels líders mundials per a actuar no sols és inexcusable, sinó que es converteix en una falla del govern i del lideratge de proporcions històriques. En un moment en què les principals organitzacions de salut han reconegut la crisi climàtica com una emergència de salut i les persones a tot el món estan experimentant els impactes del canvi climàtic en la seua salut, mitjans de vida i llars, els líders del govern encara discuteixen sobre els terminis, les normes i Dits apuntant".

Els lobbies de les energies fòssils

I ací també hi ha una bretxa entre governs en la qual es pot apreciar la pressió dels lobbies de les energies fòssils. Greenpeace, que critica a la presidència xilena haver escoltat als contaminants i no a la gent, va desplegar pancartes enfront de la COP25 amb el lema El clima no és un negoci. "El nostre objectiu amb aquesta acció és denunciar la pressió que intenten exercir les empreses del sector de les energies brutes com el carbó i el petroli dins de la COP. Aquestes ingerències suposen una influència molt negativa, ja que estan bloquejant qualsevol avanç necessari en les negociacions per a tractar de frenar l'emergència climàtica".

 Greenpeace va desplegar pancartes enfront de la COP25 amb el lema El clima no és un negoci. Foto Greenpeace

EEUU, l'Aràbia Saudita, Austràlia, el Japó, la Xina, Iran, Síria, Veneçuela, l'Índia, Sud-àfrica o el Brasil posen esculls per a avançar en l'ambició climàtica, quan no neguen l'emergència climàtica. Altres 84 països, integrants de l'Aliança per l'Ambició Climàtica, si han anunciat nous esforços per reduir les seues emissions per davall d'1,5°. La Unió Europea pretén liderar plans d'acció ambiciosos presentant la seua Green Deal o Pacte Verd, que encara que criticat pels ecologistes, pretén la neutralitat d'emissions (emissions 0) per a 2050 i la primera declaració d'Emergència climàtica declarada per un continent. Els països més vulnerables com l'Aliança de les Xicotetes Illes (AOSIS) o Africans, van denunciar directament la seua exclusió de les negociacions sobre les unitats de crèdits dels mercats globals de carboni.

D'altra banda està el tema de l'adaptació i el finançament perquè les comunitats vulnerables reben suport per a reaccionar davant els impactes climàtics. Sembla que si s'ha avançat en l'anomenat Fons Verd per al Clima, que pretén recaptar 100.000 milions de dòlars per a 2020 perquè es produïsca una justícia climàtica en la qual els països amb menys recursos no carreguen amb el pes d'una crisi provocada pels països industrialitzats. No obstant això, per un decebut Antonio Guterres, Secretari General de l'ONU, "La comunitat internacional va perdre una oportunitat important de mostrar una major ambició en la mitigació, adaptació i finançament per a afrontar la crisi climàtica"

 Zona Verda COP25. Foto Alvolai

El greenwashing.

La Zona Verda és l'espai reservat a la societat civil amb propostes per a millorar el medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. Malgrat les moltes propostes, conferències i presentacions, la Cimera ha sigut criticada per ser un aparador de llavada de cara de les empreses espanyoles més contaminants i associades a nombrosos conflictes socioambientals a tot el món que estan patrocinant la COP25 a Madrid. Una responsabilitat que s'ha d'assumir també per la premsa, ja que empreses que han contribuït històricament al calfament global han copat les capçaleres dels diaris en un exercici de perversa utilització del màrqueting verd o greenwashing.

La Cimera Social pel clima

D'altra banda está la Cimera Social pel Clima. Pot ser que siga la gran guanyadora de la COP25, no sols per la gran mobilització del dia 6 de desembre, sinó perquè s'ha colat en la Zona Blava en forma de mobilització i pressió social en la part més oficial de la COP25. Els serveis de seguretat de l'ONU van haver de tancar l'accés al pavelló 10 d'IFEMA, on es troben les dues sales plenàries de la Conferència, en produir-se una protesta multitudinària d'activistes de la societat civil, sindicats, grups indígenes, i grups de joves com Fridays for Future, que durant la Cimera han estat molt actius per tot Madrid, un cim paral·lel amb més de 300 esdeveniments sobre crisi climàtica i drets humans.

  Fridays for Future. Foto Alvolai

Les organitzacions socials reclamen més ambició, mesures concretes contra la crisi climàtica que incloguen justícia social climàtica i assegurar que els costos de la transició energètica no es traslladen a la població. Demanen als polítics acció. El missatge de Greta Thumberg al cor de la política és inqüestionable. No podem esperar res dels actuals lideres polítics, però "Hi ha esperança, l'he vista, però no ve dels Governs o les corporacions, ve del poble", ha dit Thunberg. Els moviments socials clamen als polítics un canvi de rumb i de sistema enfront de la crisi climàtica on es tinguen en compte les previsions de la ciència i qüestions com la pèrdua de biodiversitat, l'exclusió social, l'explotació laboral, la invisibilització dels pobles indígenes, l'acaparament de terres i el gènere.

2020 l'any de la mobilització climàtica

Per a les principals organitzacions ecologistes la COP25 ha sigut un fracàs. S'ha qualificat d'inacceptable quan no d'una reculada, injusta, immoral,. "Encara que va ser anomenada la 'COP de l'ambició',el que s'ha evidenciat a Madrid ha sigut una falta de voluntat política per a respondre als reptes que assenyala la ciència a l'escala necessària. Els governs més retrògrads posen el benefici per damunt de la crisi planetària i el futur de les pròximes generacions. Amb l'excepció de la UE, els grans països emissors han mostrat de nou la seua irresponsabilitat davant la necessitat d'accions urgents en un moment crític per a la humanitat" critica WWF en un comunicat dur contra el document signat a Madrid. Jeni Miller, directora executiva de GCHA en la COP25 de l'ONU ,ha manifestat la seua preocupació i la necessitat de "polítiques i acords que afavorisquen les solucions climàtiques i protegisquen la salut pública i l'equitat global, en lloc dels negocis com de costum".

Greta Thumberg en Madrid. Foto Alvolai

La directora de Greenpeace Internacional, Jennifer Morgan, ha declarat: "Els Governs han de replantejar-se totalment com han actuat, perquè el final d'aquesta COP és totalment inacceptable. Es preveia que aquesta COP fóra tècnica, però finalment ha sigut més aviat política i hem vist com operen els grups de pressió dels sectors més contaminants que torpedinen les negociacions, així com la profunda desconfiança de la joventut cap a la classe política. Necessitàvem una decisió que responguera a la joventut, tinguera a la ciència com la seua llum de guia, reconeguera la urgència i declarara una emergència climàtica. En comptes d'això, blocadors climàtics com el Brasil i Aràbia Saudita, habilitats per una presidència xilena irresponsablement feble, s'han dedicat a vendre el seu model de "trànsit" d'emissions i s'han passat per damunt els advertiments científics i els crits de la societat civil".

Per a Ecologistes en Acció "resulta inacceptable que es permeta a les grans empreses petrolieres, d'aviació civil i marítima, mineres i elèctriques, continuar condicionant la ruta de descarbonització de l'economia. Només una correcta planificació que aconseguisca transformar el sistema productiu per a aconseguir una dràstica reducció d'emissió de GEI podrà frenar l'emergència climàtica". Nuria Blázquez, responsable de Transport d'Ecologistes en Acció, ha afegit: "Pel nostre futur però també pel nostre present, i pel present de milers de persones del Sud Global -especialment poblacions rurals i indígenes- que són els qui menys han contribuït a generar aquesta situació i els qui ja l'estan patint de manera greu. L'any 2020 s'ha declarat l'any de les mobilitzacions climàtiques i així serà. No tenim alternativa, tampoc tenim Planeta B".