L'informe elaborat per Ecologistes en Acció analitza les dades oficials de diòxid de nitrogen (NO2) recollides en 129 estacions de mesurament, repartides entre les 26 principals ciutats de l'Estat espanyol (totes les majors de 150.000 habitants amb més d'una estació), durant els mesos de març i abril de 2020 i dels deu anys anteriors. Presenta per tant una foto fixa de la qualitat de l'aire urbà abans i després de la declaració de l'estat d'alarma i les mesures de confinament, actualitzada a 30 d'abril.

L'informe recorda que segons els estudis de l'equip de Julio Díaz i Cristina Linares, del Departament d'Epidemiologia i Bioestadística de l'Institut de Salut Carles III, la mortalitat atribuïble per l'exposició a curt termini a les partícules, el diòxid de nitrogen (NO2) i l'ozó, per causes naturals, respiratòries i circulatòries, ascendiria en conjunt a Espanya a una mitjana de 10.000 morts anuals. Xicotetes reduccions en els nivells d'aquests contaminants poden ser determinants per a salvar vides, en el curt termini.

Així mateix es recorda que diversos estudis recents encara molt preliminars a la Xina, Europa i els Estats Units estan relacionant la mortalitat ocasionada per la COVID-19 amb l'exposició a llarg termini a la contaminació atmosfèrica, tant a les partícules fines (PM2,5) com al NO2. Aquesta relació derivaria de l'afecció als sistemes respiratori i immunitari i eventualment de la contribució a la transmissió del coronavirus, en la qual les PM2,5 actuarien com a vectors. A Europa, aquesta relació ha sigut apuntada amb especial intensitat al Nord d'Itàlia i l'àrea metropolitana de Madrid.

Entre les seues principals conclusions destaquen: 

Des de la declaració de l'estat d'alarma el passat 14 de març s'ha produït una reducció dràstica dels nivells de contaminació atmosfèrica per NO2 a les principals ciutats espanyoles, reducció que s'ha quantificat en un 58% dels nivells de contaminació habituals en estes dates durant l'última dècada.

Concentracions de diòxid de nitrogen a Espanya. Font. Ecologistes en Acció 2020

La millora de la qualitat de l'aire està sent general, tant als centres de les ciutats com a les perifèries urbanes, de la mateixa manera que són generals les mesures adoptades de limitació de la circulació. Tampoc es detecten diferències significatives entre les diverses pròrrogues de l'estat d'alarma, en les quals s'han aplicat restriccions de diversa intensitat, si bé la caiguda de la contaminació ha sigut un poc superior en la mitjana del mes d'abril (60%) que en la segona quinzena de març (55%). 

Els nivells de NO2 registrats durant l'estat d'alarma són els més baixos per als mesos de març i abril de l'última dècada a totes les ciutats analitzades. Es mantenen a més molt per davall del valor límit legal i de la guia anual de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), quan en les estacions de trànsit el llindar esmentat se supera sovint, especialment en el mes de març.

Territorialment es nota una menor reducció de la contaminació a les ciutats de la cornisa cantàbrica, potser a causa de factors meteorològics no ben precisats. En canvi, les ciutats del litoral mediterrani són les que més han rebaixat els nivells de NO2, fins a concentracions de vegades pròpies d'estacions rurals de fons. 

Les majors reduccions s'han produït a les ciutats d'Alacant (72%) i València (69%), i les menors a Oviedo (42%) i Saragossa (45%). Madrid ha rebaixat els nivells de NO2 el 59% i Barcelona el 62%, de mitjana. Les xarxes de mesurament de les ciutats són molt dispars, per la qual cosa les seues dades no poden comparar-se amb rigor complet.

Variació dels nivells de NO2 a les ciutats avaluades en l'estudi. En roig, dades que superen el valor límit anual i la recomanació de l'OMS per al NO2. Font: Ecologistes en Acció 2020

Les precipitacions i la inestabilitat atmosfèrica predominants durant la primavera també han contribuït de manera important a millorar la qualitat general de l'aire. El d'enguany ha sigut l'abril més plujós des que es tenen registres. Març va ser també molt humit.

El diòxid de nitrogen (NO2) és el contaminant típic emés pels tubs d'escapament dels automòbils (i també per les calderes industrials i domèstiques), raó per la qual la seua evolució està lligada directament a les emissions del trànsit motoritzat. És esta la seua principal font a les ciutats i el principal factor que influeix en la qualitat de l'aire urbà. 

El NO2 provoca cada any a Espanya al voltant de 7.000 morts prematures, segons el Instituto de Salud Carlos III i l'Agència Europea de Medi Ambient. És un gas irritant que agreuja les malalties respiratòries i minva la resistència a les infeccions. Diversos estudis estan relacionant la mortalitat de la malaltia COVID–19 amb la contaminació atmosfèrica.

Encara que no són objecte de l'informe, les partícules en suspensió (PM10 i PM2,5) i l'ozó també han disminuït de manera notable en la primera meitat de la primavera. La dràstica reducció de les emissions d'òxids de nitrogen (NOx), principal contaminant precursor de l'ozó, pot haver contribuït a esta circumstància, juntament amb el temps inestable i plujós.

La crisi de la COVID–19 demostra que la reducció estructural del trànsit motoritzat i els canvis en les pautes de mobilitat són la millor ferramenta per a rebaixar la contaminació de l'aire a les ciutats, encara tenint en compte l'excepcionalitat de la situació extrema que estem vivint.

l'eixida d'esta dura crisi podria comportar l'augment de la contaminació atmosfèrica

En definitiva, esta dramàtica situació creada per la COVID–19 corrobora allò en què insisteix Ecologistes en Acció i tota la comunitat científica: que la reducció del trànsit motoritzat a les ciutats té efectes clars en la disminució de la contaminació, cosa que suposa alhora una millora important de la salut pública.

Paradoxalment, l'eixida d'esta dura crisi podria comportar l'augment de la contaminació atmosfèrica per damunt dels nivells precedents. Per això, per a la desescalada en curs, Ecologistes en Acció proposa mantindre bones pràctiques com la compra de proximitat, el teletreball voluntari, l'administració electrònica o l'escalonament d'horaris laborals.

De manera immediata, ha de potenciar-se la mobilitat activa a peu i amb bicicleta, cedint més espai per a estos mitjans i establint el límit de velocitat urbana en 30 quilòmetres per hora. El transport públic és essencial per a la mobilitat urbana, per això se n'ha de garantir la viabilitat amb una llei de finançament. Una vegada superada la crisi, caldria accelerar la implantació a les ciutats de zones de baixes emissions ambicioses.