A La Carta À Punt Mèdia

L’energia nuclear a Espanya equival a 7.117 megavats, el 20% de la producció elèctrica total. En el camí de la transició ecològica, aquesta font energètica, que desperta controvèrsia des de fa dècades arran de les catàstrofes de Txernòbil i Fukushima, es troba en la cruïlla energètica a casa nostra. Per encetar el 2019, ‘Samarucdigital’ dedica un debat a la dependència nuclear. Què hi ha de cert en les afirmacions que asseguren que l’energia nuclear és la més neta que existeix i quins són els riscos que comporta tindre una central nuclear a casa nostra i si paga o no la pena mantindre-la, seran alguns dels punts a abordar en aquest programa.

Les raons del tancament de les centrals nuclears apunten el cost ocult del tractament de residus, la gran inversió per a prolongar la vida útil i el risc radiològic. Però quin balanç econòmic resultaria de suprimir les centrals nuclears en el rebut de la llum? La comissió d'experts encarregada pel govern anterior, del Partit Popular, va avaluar el cost de la supressió de l'energia nuclear per als consumidors en 3.000 milions d’euros. 

Juntament amb la hidroelèctrica, la producció nuclear té el menor cost variable del quilovat, gràcies al fet que les centrals operen de forma permanent. Sense la producció nuclear, els preus ja no podran formar-se cada hora amb el mix energètic actual, i l’anomenada energia de suport substitutiva natural consistirà en la producció de cicles combinats amb un preu més elevat. És possible substituir la nuclear per renovables, tenint en compte que el vent i el sol són fonts intermitents i la seua disponibilitat és aleatòria? La rendibilitat de les centrals nuclears és un dels temes més controvertits en l’escenari energètic, en què s’enfronten els partidaris de tancar-les per no ser rendibles o pel seu risc ecològic, i aquells qui aposten per ampliacions de vida útil o supressió d'impostos específics per a mantindre sense pèrdues les centrals.

Tot i això, les energies renovables es tornen en una competència imbatible per al cost i la rendibilitat  de la producció nuclear: l'electricitat nuclear tindria un cost de 43 euros el megavat/hora, la generada per gas uns 55 i l'obtinguda per renovables no superaria els 30 euros. De fet, abans de tancar l’any 2018, l’energia eòlica va arrabassar a la nuclear el lideratge en la producció d'electricitat. El preu mitjà de l'electricitat en el mercat majorista va tancar el novembre passat amb 61,97 euros el MWh, una reducció del 4,79% respecte al mes d’octubre per l’augment de les energies renovables, deguda a causes meteorològiques, que han suposat un creixement del 6% de producció eòlica i del 37% d’hidràulica. Segons la Xarxa Elèctrica d'Espanya, l'energia produïda pels aerogeneradors va cobrir més del 22% de la demanda amb 4.582 gigavats/hora en novembre. D'aquesta manera, l'eòlica ha arrabassat el lideratge a la nuclear, que portava des de juliol sent tots els mesos la tecnologia que més donava suport al mix elèctric espanyol.

La central de Cofrents

A Espanya, existeixen set grups nuclears operatius, un dels quals correspon a Cofrents, que va començar a operar l’octubre de 1984. El venciment d’aquestes centrals es data entre 2021 i 2028.

A casa nostra, la central nuclear a la comarca de la Vall de Cofrents-Aiora ha exhaurit des de fa anys la seua vida útil i per a la qual els moviments ecologistes agrupats en la plataforma Tanquem Cofrents demanen el seu tancament. El govern del Botànic ha manifestat la seua voluntat de no perllongar la seua vida però Iberdrola, la companyia concessionària del servei, demana que es faça servir deu anys més. 

Entrevista amb Sergio Morató

Per conéixer els límits de la producció nuclear i el nivell de seguretat de la central de Cofrents, comptem amb la participació de Sergio Morató, tècnic superior d’investigació a l’Institut Universitari de Seguretat Industrial, Radiofísica i Medioambiental de la Universitat Politècnica de València. A més a més, és vocal de la comissió de Joves Nuclears, de la Societat Nuclear Espanyola.

Sergio Morató, vocal de Joves Nuclears, de la Societat Nuclear Espanyola 

Entrevista amb Luis Caballero

Per saber a què consisteix desmantellar una central nuclear, convidem el físic Luis Caballero, investigador en física nuclear a l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixte de la Universitat de València i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Caballero participa al projecte GUALI-I, per a caracteritzar els residus radioactius. I a més a més, treballa en el desmantellament de la Central d'Almonacid de Zorita (Guadalajara). 

Luis Caballero, investigador en física nuclear de l’IFIC

Entrevista amb Francesc J. Hernàndez

Quines raons hi ha darrere de la petició de tancar la central valenciana? Ho tractem amb Francesc Jesús Hernàndez, professor de Sociologia a la Universitat de València i de l’Institut Universitari de Creativitat i Innovació Educatives. Hernàndez és coautor del llibre ‘‘Txernòbil, Fukushima i la Central Nuclear de Cofrents’’, obra en la qual s’exposa que el reactor de Cofrents és del mateix model i proveïdor que el de la central de Fukushima (General Elèctric) i compta amb el mateix sistema de contenció que va fallar en la central japonesa. 

Francesc J. Hernàndez, professor de sociologia de la UV

Tertúlia amb Miguel Ángel González i Francesc J. Hernàndez

En el temps de la tertúlia, recuperem un debat històric sobre si cal emprar l’energia nuclear o no. Davant del futur escenari que es planteja a països europeus com Alemanya, que aposta pel desmantellament de totes les centrals del país en 2022, torna al debat públic la qüestió d’assumir o no el risc de tindre centrals d’aquest tipus. Un altre dubte resideix en si la generació d’energia renovable pot cobrir tot el que en aquests moments abasteix l’energia nuclear. Amb Reis Juan, Batiste Miguel i els convidats al programa de hui, intentarem donar resposta a aquestes i a altres preguntes.

La Biblioteca Verda

Per encetar 2019, ‘Samarucdigital’ estrena una nova secció: la “Biblioteca Verda”, un espai cultural en el qual una autora o un autor valencià ens recomana el seu llibre de temàtica ambiental. Pedro Fresco, llicenciat en químiques per la Universitat de València, ha treballat com a professor de ciències, al sector de la consultoria ambiental i de la gestió de residus industrials. És especialista en el mercat elèctric i gasista a Espanya, treballa al departament comercial d’una de les grans companyies energètiques europees des de fa una dècada, a més a més, es dedica a la divulgació d’energia, economia i societat a diversos mitjans digitals com Agenda Pública i Econonuestra. Fresco ens parla del seu llibre ‘‘El futuro de la energía en 100 preguntas’’ (Nowtilus, 2018).

La Finestra del Samaruc

L’antropòloga Àgueda Vitòria, que estudia les relacions entre els humans i altres animals des de la perspectiva de la conservació de la biodiversitat, ens obri la “Finestra del Samaruc” a un dels seus paisatges valencians més estimats, el Pla d'Aialt, a Castell de Castells (Marina Alta).

So de la Natura

El ‘‘So de Natura’’, que ens porta cada setmana el nostre company, Batiste Miguel, el protagonitza el moment històric, de quan es va construir la central de Cofrents i van emergir les primeres lluites antinuclears a casa nostra.