La captura d'un exemplar de silur (Silurus glanis) al Riu Magre el passat mes de desembre ha posat en alerta a Acció Ecologista-Agró amb la problemàtica de les espècies exòtiques invasores EEI de peixos en els nostres rius, ha comunicat l'ONG en una nota de premsa. Les dades que ha facilitat el Servei de Vida Silvestre de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica a l'organització ecologista, assenyalen una notable presència d'espècies exòtiques invasores EEI a les nostres aigües. Tant és així que el 50% de les captures registrades des de 1990 fins a l'actualitat es corresponen amb espècies al·lòctones.

Els conservacionistes adverteixen que aquestes dades són encara són més alarmants i preocupants en altres masses d'aigua superficials com a pantans o marjals, on la presència de peixos exòtics invasors ha augmentat fins a un 90%. Aquest increment d'espècies exòtiques, tant en rius com en les nostres marjals i pantans, ha provocat un descens significatiu en el registre d'espècies autòctones capturades entre 1990 i 2020, especialment a les províncies de València i Castelló.

Si bé és veritat, aquest percentatge d'EEI disminueix en les nostres marjals (encara que hi ha algunes greument afectades com la d'Almenara o la Safor), en tots els pantans el percentatge és fins i tot superior, arribant a ser impossible la seva erradicació, treballant-se ja només en el seu control per a evitar la seva distribució en llocs on es treballa la conservació d'espècies autòctones amenaçades fins i tot no envaïdes per EEI. En alguns pantans com l'embassament de Forata en el Magre o el de María Cristina a Castelló el percentatge és del 100%, arribant a desaparèixer pràcticament totes les espècies autòctones.

En Samarucdigital hem tractat en diferents articles i en la ràdio la problemàtica de les espècies exòtiques invasores i el greu risc que són per a la conservació d'espècies autòctones en perill d'extinció. Entre les ja coneixem, per ser un factor negatiu en la conservació d'espècies autòctones en perill d'extinció com el samaruc (València hispànica), el fartet (Aphanius iberus), el punxoset o espinós (Gasterosteus aculeatus) o la loina del Xúquer (Parachondrostoma arrigonis), estan la gambúsia, el peix sol, el gobio, el lucio, el black bass o l'alburno, algunes d'elles introduïdes per la mà de l'home per a la pesca esportiva.

El silur, el monstre dels pantans.

El silur, adverteix Agró, és originari d'Europa Central i, com altres espècies de peixos exòtics invasors, suposa una greu amenaça per a la conservació de la fauna aquàtica autòctona i el correcte funcionament dels nostres ecosistemes fluvials.

El silur, que pot arribar a mesurar dos metres i pesar uns cent quilos, passa per ser una de les més voraces de les espècies exòtiques invasores. Un autèntic monstre dels pantans. El problema no és només valencià, es constata la seva presència en la península des de la dècada dels setanta i és un greu problema econòmic i social per a altres 16 països que ha aconseguit colonitzar fora del seu hàbitat originari natural. Una vegada més, veiem la mà de l'home en la proliferació del silur. Va ser en el pantà de Mequinenza on un biòleg Alemany el va introduir alterant greument l'ecosistema. Avui la pesca d'aquest peix és una important font d'ingressos per a molts pobles que viuen de la pesca a l'Ebre, arribant a convertir-se en una atracció turística mundial.

 Silur capturat per pescadors esportius l'octubre de 2019 en la desembocadura del riu Molinell (Oliva)

Com recorden els conservacionistes, l'espècie es va citar primera vegada en el nostre territori fa ja deu anys i la seva presència i expansió és un indicador de la proliferació de les espècies exòtiques i la presència de noves. De fet, el del silur només és un exemple dels múltiples casos d'invasió biològica que tenim en la nostra xarxa de rius.

La necessitat de campanyes de conscienciació

AE-Agró demana a l'administració autonòmica programes de control i erradicació i un seguiment més estricte i ferm, a més campanyes de conscienciació dirigides al col·lectiu dels pescadors esportius per a frenar la introducció, sigui voluntària o accidental, d'espècies exòtiques invasores en els nostres rius. Tan ecologistes, com a tècnics especialistes en ictiofauna autòctona, coincideixen en la necessitat de conscienciació entre els aficionats a la pesca. S'apunta al fet que l'ideal seria que fossin les federacions de Pesca Esportiva la que informés els seus associats del greu problema que suposa el fet de traslladar espècies d'una massa d'aigua a una altra, que moltes vegades es fa per part dels pescadors per pur desconeixement.

Acompanyem aquest article amb diferents continguts publicats en Samarucdigital respecte a aquest greu problema de les espècies exòtiques invasores d'aigua dolça. Tant és així, que és un dels factors determinants que motiva que les poblacions d'espècies autòctones d'aigua dolça estiguin retrocedint més ràpidament que els marines o terrestres.

Articles relacionats

• https://www.samarucdigital.com/article/la-recuperacio-del-samaruc
• https://www.samarucdigital.com/article/la-vida-sota-laigua-dolca-una-biodiversitat-en-perill
• https://www.samarucdigital.com/article/uns-samarucs-a-catalunya
• https://www.samarucdigital.com/article/recuperar-les-especies-en-extincio
• https://www.samarucdigital.com/article/la-loina-del-xuquer-sobreviu-en-el-riu-magre