A l’arxipèlag de les Columbretes desperta un nou dia amb cor de veus que protagonitzen milers d’aus. La primavera és un període molt especial per a estes illes d’origen volcànic de vora dos milions i mig d’anys. Esta esquitxada d’esculls, illots i una illa anomenada Grossa o Columbret Gran és un vertader salvavides per a milions d’aus en el seu anar i tornar entre Àfrica i Europa. 

Es compleixen mès 30 anys de la declaració de les Columbretes com a parc natural. Un poc més tard es van convertir en reserva natural i el 1990,  en reserva marina. Els motius van ser diversos: l’interès geològic pel singular vulcanisme que va originar les illes, l’ornitofauna que hi habita, on destaquen espècies com la gavina corsa, la baldriga cendrosa, el falcó de la reina o la corba marina emplomallada, la fauna terrestre protagonitzada per la famosa sargantana de les Columbretes, la flora amb la presència de l’únic endemisme insular valencià com és la lobulària marítima i finalment els riquíssims fons marins que ofereixen una extraordinària diversitat d’ambients. 

 Columbretes. Foto: Alvaro Olavarría

L’arxipèlag de les aus

La primavera i la tardor són els períodes de màxima presència d’aus a les illes. A les residents marines de tot l’any se sumen multitud d’ocells transmediterranis que van i vénen de manera escalonada. Les aus migradores que prefereixen la ruta de les Columbretes per a desplaçar-se entre els dos continents recorren més de 400 quilòmetres per mar oberta. Estes illes juntament amb les Balears són parada i fonda salvadora per a centenars d’elles. 

L’arxipèlag de les Columbretes és com un xicotet aeroport per a milions de passatgeres emplomades en continua migració intercontinental on aterren i prenen el vol sense parar. Altres prefereixen passar llargues temporades per a criar els seus polls com són els falcons de la reina, les corbes marines emplomallades, les gavines corses, els gavinots de potes grogues i les baldrigues cendroses.  A vegades la reserva integral del Carallot concentra centenars d’estes aus marines que arriben per a pescar. Sobretot els dies que la mar entra en ebullició a conseqüència dels milers de peixos que envolten el Bergantí. 

La gavina corsa, espècie endèmica del Mediterrani, és uns dels habitants més il·lustres de les Columbretes. Anualment se censa la colònia. Esta gavina ha sigut una de les més rares i amenaçades del món. En la dècada dels anys 70 del segle passat les illes albergaven la colònia més gran amb unes 700 parelles. Ara, 40 anys després, l’espècie té bona salut amb més de 20 mil distribuïdes pel litoral mediterrani espanyol, nord d’Algèria i Marroc i la costa atlàntica africana. 

Immens jardí florit en mig del blau de Mediterrània

Les primaveres més plujoses concedeixen a les illes un aspecte impressionant d’immens jardí florit en mig del blau de Mediterrània. Les protagonistes d’esta gegantina paleta de colors són les flors grogues de l’alfals arbori (Medicago citrina), el mantell blanc format pels milions de floretes aromàtiques de les lobulàries marítimes (Lobulària marítima columbretensis) i el color rosa de les malves arbòries (Lavatera arborea) d’entre altres plantes insulars. 

Els guardes del paradís

Vicent Ferrís és guarda de la reserva marina de les illes Columbretes des de l’any 1988. Durant la primavera i la tardor col·labora en la campanya internacional Piccole Isole d’anellament en xicotetes illes de la Mediterrània. En el projecte participen nombroses estacions d’anellament que tenen com a objectiu estudiar la migració dels passeriformes europeus. Cada temporada passen per les mans dels anelladors que hi participen més de 4000 aus d’unes 40 espècies. 

  Abel Campos y Vicent Ferris

Una de les principals ocupacions dels guardes durant els mesos de primavera i estiu és acompanyar i guiar els nombrosos turistes que visiten l’illa. Cada any augmenta la demanda per visitar l’arxipèlag. Durant els últims 30 anys han xafat l’illa Grossa vora 78 mil turistes. El cupó diari és de 78 persones però els caps de setmana de juliol i agost s’eleva a 120. Com en altres llocs del món el turisme massiu sembla amenaçar esta joia extremadament fràgil de la Mediterrània perquè com també ocorre en altres paratges resulta complicat conjugar conservació amb l’ús i el gaudir de l’espai natural. 

La eserva marina

L’any 1989 es va declarar reserva marina amb la intenció de protegir les nombroses espècies d’interès pesquer que habiten els fons. La reserva té una superfície de poc més de 5.500 hectàrees en aigües exteriors. Compta amb dos reserves integrals localitzades en els entorns del Carallot i del mural del Cementeri i tres zones d’ús restringit com són els entorns de l’Illa Grossa, la Ferrera i la Foradada. La reserva compta amb un servei de guardapesques jurats que han de vetlar per la protecció. 

L’illa Major, la Ferrera, la Foradada, el Carallot, Cerqueró, Xurruca, Espinosa, Navarrete, Bauzà, la Senyoreta, Mancolliure, el Mascarat, Valdés, Lobo, Méndez Núñez, Jorge Juan, Piedra Joaquín, Mendoza, Patino i Ulloa són els pilars d’un arxipèlag valencià dedicat al grup d’animals més lliures de la terra i de la mar.