L’Albufera València ha recuperat l’aspecte que tenia fa 50 anys al Tancat de la Pipa, una parcel.la de 40 hectàrees situada dins el terme de Catarroja. Un aigua transparent i neta, envoltada per vegetació aquàtica autòctona viu gràcies a un sistema d’aiguamolls artificials, que funcionen com una depuradora natural dins un sistema de filtres verds. El mateix sistema s’utilitza als Tancats de l’Illa i de Milia, són tres xicotets tolls aïllats dins el gran oceà de contaminació que és el llac de l’Albufera, víctima dels abocaments industrials i agrícoles durant dècades i la falta d’aigua en abundància i de qualitat. Samarucdigital ja ha parlat d’elles en un reportatge anterior.

Els tres projectes són fruit del projecte europeu Life Albufera, una mostra de com la permanència dins la Unió Europea beneficia la natura. El programa, que s’han prolongat durant tres anys, ha estat coordinat per la Universitat Politècnica de València i en ell han participat Acció Ecologista Agró i SEO-Birdlife en la gestió del Tancat de la Pipa, l’espai que primer va començar a funcionar en uns terrenys de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. La Fundació Global Nature s’ha encarregat de gestionar els tancats de Milia i l’Illa, propietat d’Acuamed. I tot amb la col.laboració de la Generalitat. A més d’una exemple de com recuperar la qualitat de l’aigua i l’entorn, la iniciativa demostra com poden posar-se d’acord col.lectius, administracions i empreses que moltes vegades tenen interessos enfrontats.

Per a fer balanç del final del projecte i escoltar propostes semblants d’altres països s’ha celebrat una conferència durant dos dies al Jardí Botànic de la Universitat de València. El coordinador del projecte, Miguel Martín, destaca que este tipus de ecotecnologies són molt ben valorades per les autoritats europees per a millorar la qualitat de les aigües en compliment de les directives d’Aigua, Aus i Habitats. Martín ha explicat que científics de la Universitat de Pequín han visitat l’Albufera per conéixer el sistema de funcionament dels aiguamolls artificials i l’organització entre els agents que participen en el projecte. Els investigadors volen aprofitar l’experiència valenciana per a ajudar a resoldre els problemes de contaminació que pateixen les zones humides de la Xina.

L’aplicació del Life Albufera també ha tingut les seues ombres. L’increment de la presència d’aus ha provocat discrepàncies amb els arrosers, que han vist com l’augment de la fauna ha perjudicat una part dels seus cultius, encara que de manera reduïda. També el manteniment de la inundació durant tot l’any en els tancats del projecte ha causat filtracions a les parcel.les veïnes, perjudicant el cicle de l’arròs.

Els representants del projecte Life han mantingut reunions amb els llauradors per a compartir informació i reduir l’impacte de la fauna en els seus camps, com també s’està fent al Delta de l’Ebre o a Doñana. El coordinador del Life proposa com una solució una compensació als llauradors pels danys ocasionats.

Durant les jornades s’han compartit experiències de custodia de territori, conservació d’altres zones humides europees i de la resta del món. En la trobada va estar present un membre del secretariat de la Convenció Ramsar, el màxim organisme internacional per a la protecció de zones humides, en el llistat del qual està inclosa l’Albufera entre altres aiguamolls valencians.

Tobias Salathé, Assessor Principal de Ramsar a Europa, va destacar la importància de les zones humides com a reserves d’aigua, depuradores naturals i una ferramenta bàsica per la lluita contra el canvi climàtic, amb l’aborció de gasos d’efecte hivernacle. Salathé va destacar que el model de treball a l’Albufera serveix de referència a altres parts del planeta.

L’Albufera és un exemple de convivència entre la biodiversitat, uns nuclis urbans densament poblats, cultius i pràctiques tradicionals com la pesca, la caça o el cultiu de l’arròs i l’atractiu turístic que representa. Marion Hammerl, fundadora de la Fundació Global Nature a Espanya en 1994, destaca l’exemple de l’Albufera per a estudiar com es pot aconseguir l’equilibri entre molts interessos que sovint entren en conflicte.