A La Carta À Punt Mèdia

Com va sorgir la vida és una de les incògnites que ens ha acompanyat des dels inicis de la filosofia. Existixen diverses teories que tracten d'explicar la forma en què els éssers vius van començar a poblar el món. 

Però, tot i els descobriments científics més espectaculars, ni les ments privilegiades de la ciència més avançada no hi poden donar encara una resposta clara. Només una dada: dels 473 gens que basten per a construir un bacteri de vida autònoma, 149 tenen una funció completament desconeguda per a la biologia actual.

Tanmateix, conéixer els inicis del món també fa preguntar-nos per l'evolució de les espècies, i de les interferències que hi fem els humans. Mentre alguns experiments intenten crear organismes vius al laboratori, els humans no ens conformem només a comprendre, i comprometre, les formes de vida en el planeta. Necessitem, a més, buscar-les en l’espai exterior. Potser, perquè veiem que hem posat el món en perill i hem arribat al punt en què l’extinció és irremeiable? La nova entrega de Samarucdigital vos proposa un recorregut complet per la vida. Des de la primera cèl·lula fins els intents d’explorar altres mons fora de la Terra, passant per la cada vegada més qüestionada hegemonia dels humans sobre els ecosistemes i la resta d’habitants del planeta.

Biologia sintètica, cap a una nova creació de vida

Una de les preguntes fonamentals és com va aparéixer la vida en el nostre planeta. Encara que algunes veus afirmen que mai arribarem a saber-ho, la ciència actual ens permet estudiar com va poder ocórrer. Investigar la transició de la geoquímica a la bioquímica en una època ben remota, no és un treball senzill. Requerix la suma de disciplines molt diferents. Però, potser, més que mai ara estem prop de trobar una segona creació de la vida en els laboratoris de biologia sintètica. D’eixes investigacions tan fascinants en parlem amb el nostre primer convidat de hui.

Ens acompanya Juli Peretó, professor i investigador de bioquímica i biologia molecular en l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes de la Universitat de València. Investiga els gens i l'evolució del metabolisme, així com la història de les idees sobre l'origen de la vida. De fet, els seus treballs pioners han permés que centres capdavanters de recerca hagen pogut sintetitzar el primer organisme artificial del planeta. 

L’hipòtesi extraterrestre

Una frase molt popular diu que estem fets de pols d’estrelles. No és estrany que, en buscar l’origen de la vida, molts miren cap a l’Univers. El filòsof i naturalista Anaxàgores ja anunciava en l'antiga Grècia del segle VI aC la hipòtesi que és possible que la vida s'originara en algun lloc de l'univers i arribara a la Terra en restes de cometes i meteorits. Parlem de la panspèrmia, una teoria que apunta que una espècie d'espores o bacteris viatja per l'espai i poden sembrar vida si troben les condicions adequades. Sobre esta vida diminuta que presumptament pot viatjar en fragments rocosos impulsats per la radiació de les estrelles, en parlem amb la segona veu experta que hui ens acompanya.

Parlem amb Fernando J. Ballesteros, doctor en Ciències Físiques i cap d'instrumentació de l'Observatori Astronòmic de la UV. El seu camp de recerca és l'astrobiologia, una combinació de disciplines diverses com la química, astrofísica o la biologia molecular per a estudiar la possibilitat de vida en altres planetes i reconéixer possibles biosferes diferents a les de la Terra. Com a divulgador, Fernando també és autor, entre altres obres, de Gramàtiques extraterrestres: La comunicació amb civilitzacions interestel·lars a la llum de la ciència, una lectura obligada per a reflexionar les possibilitats de comunicació amb altres civilitzacions interestel·lars.

Reconnectar amb la naturalesa 

L’emergència climàtica, per la qual centenars de milers de jóvens es manifesten a les ciutats arreu del món, és probablement el major desafiament que ha viscut la nostra espècie. Però, què ens ha fet arribar fins ací? Per a trobar respostes, res millor que conversar amb filòsofes com ara Marta Tafalla, una de les veus animalistes més reconegudes del pensament actual a l’Estat espanyol. 

Una de les claus del probable col·lapse a què sembla estar abocada la humanitat és haver iniciat un extermini massiu d'espècies, sentencia Tafalla, doctora en filosofia i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, i autora del llibre Ecoanimal (Plaza y Valdés Editores).

El So de la Natura: De l’origen de la vida a la ciutat

No sabem ben bé si el començament fou el caos o un complet silenci. Batiste Miguel intenta recrear les albors de la vida  en el So de la Natura. “En l'origen no cantava cap ocell, solament eren l'aigua, els minerals i els elements atmosfèrics. I aleshores unes molècules començaren a duplicar-se, començà la vida i uns 4.000 milions d'anys després vinguérem nosaltres, pràcticament uns nouvinguts. I vam creure que érem el centre de l'univers. I, a pesar de nosaltres, la vida continuarà”, relata el nostre col·laborador.

Finestra del Samaruc: Jesús Salvador ‘Chapi’, entre l’horta i la platja

El ritme de la vida en l’horta i la platja el marca en la Finestra del Samaruc el músic de Rafelbunyol, Jesús Salvador ‘Chapi’, percussionista i compositor, que va rebre recentment el premi a la millor composició musical dels Premis de les Arts Escèniques Valencianes, per l'espectacle de dansa Animal de séquia.

Biblioteca Verda: “Evolució i complexitat”, Bartolo Luque 

Evolució i complexitat és el títol que acull la Biblioteca Verda. L’obra, editada per Edicions Bromera, proposa una visió plural del fenomen evolutiu, posant en evidència els paradigmes clàssics, des de les teories més ortodoxes fins a la recerca d'explicacions més enllà dels límits de la biologia. Ens ho explica Bartolo Luque, investigador i professor de Matemàtica Aplicada a l’Enginyeria Aeroespacial de la Universitat Politècnica de Madrid, coautor juntament amb el biòleg Jordi Bascompte.