Uns ramaders condueixen 30 vaques per una via pecuària entre les províncies de Terol i Castelló. Procedeixen de les muntanyes de Valdelinares, a la serra de Gúdar. El seu destí es troba a la Plana Alta castellonenca, al Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, a més de 100 quilòmetres. Fa més de 25 anys que el bestiar boví no entra al Prat. Però ara la nova direcció vol recuperar esta activitat tradicional que considera sostenible amb l’ecosistema humit. 

Els pastors anhelen un objectiu molt senzill: aprofitar al màxim l'escalonament de les pastures, tal com ja feien els seus avantpassats fa segles. Però ara les coses han canviat per les múltiples complicacions del camí: les vies pecuàries no es respecten i a la planura litoral quasi s'han perdut els camps de pastura. Tot això, juntament amb altres problemes converteixen la transhumància en una pràctica mil·lenària en vies d'extinció. 

 Trashumància al seu pas per Mosquerola

Els pastors inicien la transhumància de bon matí.. L'ermita de Sant Lambert de Mosquerola, a la província de Terol, és el primer lloc per a fer un breu descans. Vaques i ramaders baixen de dos masos del terme de Linares, a vora 2.000 metres d'altura. "Han estat en les finques d'estiu, més altes, pastures més fresques i ara baixen a les pastures d'hivern que és un clima més càlid. En fer la transhumància no massifiquem les finques, els donem temps al fet que es regeneren" explica Fernando Robres, ramader transhumant.

Fernando i el seu ramat passen per esta via pecuària dos vegades a l'any. L'una al mes de novembre, cap a les terres costaneres per a fugir dels rigors hivernals, i l'altra, cap al mes d'abril per a aprofitar les pastures verdes de la muntanya. Els ramaders comproven cada any com la carrerada que connecta Mosquerola amb Vistabella va degradant-se lentament. Les parets de pedra seca que tanquen les vaques es desfan. Els animals fugen pels forats i es fa difícil guiar-les.

 Fernando Robres, ramader transhumant.

Completada la primera etapa de la transhumància, els animals dormiran a Mosquerola. Demà els espera una altra jornada dificultosa d'uns 20 quilòmetres per les muntanyes escarpades que uneixen Mosquerola i Vistabella. 

L'alba activa l'equip transhumant. Els animals pertanyen a tres races diferents, les marrons són asturianes de les valls i de les muntanyes i les blanques xaroleses. Encara que totes tenen una característica que les fa úniques, "Van començar en el 2011 el període de conversió, vam estar dos anys i després ja tota l'explotació, totes les finques, totes les vaques, tot el que tenim és producció ecològica" comenta Fernando.

Des del bosc dels Collaos de Mosquerola s'albira a la distància la muntanya Penyagolosa. Per ací, durant l'estiu i la tardor, ha plogut poc. La terra està eixuta, l'herba seca i els bassals on solen beure les vaques transhumants són un miratge. La processionària del pi es guanya la vida sense patir. S'alimenta de les acícules dels pins sense problemes perquè el seu pitjor enemic, la gelada persistent, no arriba. 

El seguici transhumant s'enfila cap a la província de Castelló pel camí real anomenat Vereda de Mar a Mar que uneix Mosquerola amb la població castellonenca de Cabanes. 

El pont de Meravelles salva l'impressionant barranc del riu Montlleó, a més de separar les províncies de Terol i Castelló. Este riu, sec la major part de l'any, es troba encaixat en un impressionant congost. La costera de Las Calzadas condueix les vaques fins a la construcció de pedra. El seu ús va ser ramader. Les crescudes del Montlleó no havien d'impedir el pas del ramat. 

 El pont de Meravelles

La transhumància arriba per fi al terme de Cabanes després d'una breu estada a Vistabella. Els animals han caminat uns 60 quilòmetres en 4 dies. Però ací la transhumància es topa amb els principals problemes: carreteres nacionals, autopistes i la via del tren, que fan desaparéixer la via pecuària, ja no queden senyals de trànsit que advertisquen de la seua presència, camins replets d'abocaments il·legals, capaços de ferir les potes dels animals... 

Feia 25 anys que el ramat boví no baixava de les muntanyes de Terol i Castelló al Prat de Cabanes-Torreblanca, a pesar de la voluntat dels ramaders. “Volem recuperar una activitat tradicional i sostenible. Per una altra banda el ramat el que farà és un nou mosaic de vegetació perquè menjant-se l'herba donarem lloc a que un nou hábitat aparega i a més crearan una franja de discontinuitat per a en cas d'incendi fer una activitat de prevenció” en diu Aurora Quero de Lera, Directora Conservadora del Prat de Cabanes i Torreblanca.  

Els grans moviments transhumants practicats des del segle X pels pastors valencians, aragonesos i catalans han unit les terres costaneres amb les muntanyes de l'interior per a aprofitar al màxim l'escalonament de les pastures. Però el futur de la transhumància és una incògnita per les  múltiples complicacions del camí. I, sobretot, per la dificultat a l'hora de trobar pastures costaneres. De moment, estes 30 vaques ecològiques pasturaran una superfície de 50 hectàrees de parc natural durant tres mesos. Una realitat que manté viva una tradició centenària.