La tòfona, els avellaners i Benassal

Potenciar el cultiu de la tòfona i donar-ho a conéixer als agricultors locals ha sigut l'objectiu d'unes jornades en la localitat de Benassal (a l'Alt Maestrat) organitzades per la Unió de Llauradors i la Cooperativa Benasalense, amb la col·laboració de la Diputació de Castelló.

Diversos estudis realitzats confirmen que el cultiu de l'avellaner és una alternativa viable per als agricultors tant per a obtenir avellanes com per a produir tòfones i altres fongs comestibles d'alt valor gastronòmic i econòmic. L'avellaner és per tant un arbust productor important de tòfona.

Les tòfones són el fruit d'un fong subterrani, fruit d'un miceli que es desenvolupa en associació amb les arrels de certs arbres o arbustos als quals es denominen espècies Tofoneres, per exemple: el roure (Quercus faginea), el coscoll (Quercus coccifera), l'avellaner (Corylus avellana), carrasca (Quercus ilex). Es troben davall la superfície del sòl a uns 20 cm. de profunditat aproximadament. Totes elles viuen associades a les arrels de diferents espècies vegetals formant un òrgan d'intercanvi mutu, o simbiosi, denominat micorriza. Entre les reines de les tòfones destaquen , tradicionalment, 2 espècies: la tòfona negra (Tuber melanosporum) i la Tòfona blanca (Tuber magnatum).

Benassal territori idoni per al cultiu de la tòfona

Benassal destaca per l'agricultura de secà sobretot l'avellaner i l'ametler. La major producció d'avellanes d'Espanya es concentra a Catalunya (Tarragona), seguit de les comarques d'interior del nord de Castelló, on destaca la superfície existent a Benassal. Que també és distingeix per tindre un dels exponents de bosc de roure valencià amb gran quantitat de carrasques. Un tipus de bosc que antany cobria bona part del territori de la Comunitat Valenciana però que hui només és possible observar en pocs enclavaments, com en el bosc del Rivet.

La gran presència d'arbres i arbustos "tonofers", unida a climatologia, fan de Benassal un lloc ideal per al cultiu de la tòfona.

La tòfona un fong comestible d'alt valor gastronòmic i econòmic.

La Unió considera que el cultiu de la tòfona és una activitat que cal potenciar i divulgar, no solament pels seus avantatges mediambientals com la contribució al repoblament de sòls agraris i evitar l'erosió, sinó també des del punt de vista econòmic, ja que és una font d'innovació i diversificació i un complement de rendes en àrees deprimides.

La tòfona, l'anomenat diamant de la cuina, té grans beneficis econòmics, sent un complement alimentari molt apreciat en gastronomia per la seua aroma i sabor. Moltes vegades es paga el seu preu en or, arribant a costar 1.000€ el quilo. 

Però a més pot generar ingressos addicionals per un creixent del turisme d'interior i experiencial, per l'atractiu que suposa poder observar el sistema de recol·lecció de tòfones amb gossos o porcs. 

A Espanya es recol·lecta al voltant d'un 50% de la producció mundial de tòfona sobretot a les províncies de Terol, Soria i Navarra (terra Estella).


Etiquetes