Fins a la dècada dels anys 70 del segle passat, una espectacular praderia marina de posidònia (Posidonia oceanica) s’estenia des de Canet d’en Berenguer (Camp de Morvedre, València) fins a la localitat d’Almenara (La Plana Baixa, Castelló). Però, per culpa de l’ús de fertilitzants químics en l’agricultura, la pesca d’arrossegament, la contaminació de l’emissari submarí de Canet i les modificacions de la dinàmica litoral per ports i espigons, ara només ens queda un xicotet vestigi de la gran praderia de posidònia del Camp de Morvedre. Concretament, davant de la platja d’Almardà, al terme municipal de Sagunt.

Per a assegurar la correcta conservació d’este tresor mediambiental que amaga la nostra mar, el col·lectiu comarcal d’Acció Ecologista-Agró Camp de Morvedre va posar en marxa en 2016 un projecte de voluntariat submarí amb la col·laboració del Club Buzos i l’assessorament de l’Institut d’Ecologia Litoral. Esta iniciativa de ciència ciutadana s’emmarca dins del programa POSIMED i consistix a realitzar anualment un voluntariat submarí de seguiment i control d’este alguer.

Cinc anys d’estudi 

Després de cinc anys d’estudi podem afirmar que la praderia d’Almardà es manté estable, tant pel que respecta a la densitat de feixos de posidònia com a la cobertura del fons marí. Així es desprén de l’anàlisi realitzada per l’Institut d’Ecologia Litoral amb les dades arreplegades per AE-Agró i el Club Buzos entre 2016 i 2020. De fet, fins i tot s’aprecia una tendència positiva en la cobertura del fons marí que caldrà constatar durant els pròxims anys.

L’abandonament agrícola, i la consegüent reducció de les aportacions d’aigües carregades de fertilitzants químics a la mar, així com la millora en la depuració d’aigües urbanes i industrials i el control i reducció de la pesca d’arrossegament han contribuït a la supervivència i millora d’esta praderia de posidònia.

Amenaçat pels efectes del Canvi Climàtic i per pel projecte d’espigons de la platja d’Almenara

Però, per a la correcta conservació de l’alguer d’Almardà, que com la resta de praderies de posidònia es troba amenaçat pels efectes del Canvi Climàtic, cal protegir este tresor submarí. De fet, a més a més del Canvi Climàtic, este alguer es troba amenaçat actualment pel projecte d’espigons de la platja d’Almenara, una infraestructura que modificarà les dinàmiques litorals i que tindrà una afecció negativa sobre esta praderia de posidònia.

Assegurar la correcta conservació de l’alguer d’Almardà

Per a assegurar la correcta conservació de l’alguer d’Almardà i evitar nous impactes com els que ocasionaria el projecte d’espigons de la platja d’Almenara, AE-Agró ha sol·licitat al Ministeri per a la Transició Ecològica ampliar fins a Sagunt l’espai marí protegit dels Alguers de Borriana-Nules-Moncofa. Concretament, fins a la desembocadura del Riu Palància.

Esta petició per a ampliar esta Zona d’Especial Conservació (ZEC) de la Xarxa Natura 2000 compta amb el suport dels ajuntaments de Sagunt i Canet. L’objectiu principal d’esta demanda ecologista és la correcta conservació de l’alguer d’Almardà i de la resta de praderies de Posidonia oceanica que encara sobreviuen al sud de la província de Castelló i al nord de la de València.

Tanmateix, cal destacar que amb la proposta d’ampliació dels Alguers de Borriana-Nules-Moncofa realitzada per AE-Agró també es protegirien les praderies de Cymodocea nodosa presents al litoral del Camp de Morvedre i un nou hàbitat d’interés comunitari en esta àrea marina. Concretament, l’hàbitat 1170 Esculls, ja que dins de la zona d’ampliació proposada es localitzen bons exemples d’estes formacions, conegudes pels bussejadors i pescadors locals com a muralls.