La població de serenet registra un descens del 90 per cent en els aiguamolls mediterranis
El serenet (Panurus biarmicus) és una xicoteta au que sol viure en zones humides. Els investigadors Germán López-Iborra i Roque Belenguer han elaborat una exhaustiu treball sobre l'espècie, que evidencia un greu declivi en les zones humides de costa, especialment a la Comunitat Valenciana i Catalunya. En el seu estudi, que recull la revista científica Animal Biodiversity and Conservation, recomanen la catalogació del serenet en "perill d'extinció". SamarucDigital recull ací un extracte del seu treball.
Germán López-Iborra y Roque Belenguer
La delicada situació del serenet en els aiguamolls litorals espanyols contrasta amb l'aparent estabilitat de l'espècie en els aiguamolls interiors. L'espècie ha desaparegut d'alguns enclavaments costaners de Catalunya i la seua situació és crítica a la Comunitat Valenciana.
El 2013 estimem les poblacions reproductores en tres zones humides d'aquesta última comunitat empleant dos mètodes: cens mitjançant recerca exhaustiva d'individus reproductors (mapeig de territoris) i mostreig de distància mitjançant transsectes. A més, amb les dades obtingudes en censos anteriors (2005 i 2006) estimem la tendència d'aquestes poblacions i calculem la seua viabilitat a curt i mig termini, mitjançant una anàlisi de viabilitat poblacional (AVP) basat en comptatges.
Els resultats van ser molt preocupants en els tres aiguamolls estudiats, especialment a l'Albufera de València, on tan sols es va trobar una parella reproductora. El percentatge de disminució de les parelles estimades entre 2005 i 2013 a tots els aiguamolls va ser molt semblant, al voltant del 90%.
Foto:Germán López-Iborra
Llindar de quasi-extinció
Els resultats dels AVP per a la major població de la Comunitat Valenciana, al Fondo Elx-Crevillent, prediuen un 90% de probabilitat d'assolir el llindar de quasi-extinció abans de 2024 o 2028, segons el mètode de cens empleat. En el cas de Santa Pola, aquest llindar s'arribaria abans de 2016 o 2017.
El descens generalitzat i paral·lel en els aiguamolls costaners espanyols suggereix que probablement aquests hàbitats comparteixen alguns factors específics que han afectat negativament les poblacions de serenet. Ja que tots aquests espais naturals estan envoltats de cultius intensius de regadiu sotmesos a un elevat ús de plaguicides, pensem que aquests productes podrien haver tingut un efecte perjudicial en el serenet.
Aquesta hipòtesi es veu recolzada pel fet que les poblacions més saludables estan situades a l'interior peninsular, en aiguamolls envoltats de cultius de secà, en els quals l'ús de plaguicides és menys intens. Es proposa recatalogar l'espècie a escala regional com en perill d'extinció.
Foto: Roque Belenguer
