L'Associació d'Amics dels Aiguamolls del Sud d'Alacant (AHSA) considera que les crítiques i rumors sobre la pretesa destrucció de la pineda dunar d'Elx i Guardamar manquen absolutament de qualsevol base real i que intenten crear un clima d'aversió cap a una iniciativa imprescindible per a la conservació d'aquests ecosistemes litorals.

El grup ecologista es refereix al sistema dunar de Guardamar del Segura, Elx i Santa Pola que s'estén de manera pràcticament contínua al llarg de 13 km de litoral, arribant a aconseguir 1.3 km en el seu sector més ampli, la qual cosa li converteix en el més extens de la C. Valenciana. Aquesta zona va perdre la seua massa forestal per a dotar a la indústria naviliera en el segle XIX, la qual cosa ocasione una forta sedimentació del riu creant granades dunes que van amenaçar construccions i cultius el municipi de Guardamar del Segura. Per aquesta raó, en 1897 es van redactar sengles projectes de "Defensa, fixació i repoblació de les dunes" per als termes municipals de Guardamar i Elx i es van iniciar actuacions consistents en la repoblació de 700 ha d'arenals amb 600.000 pins (principalment Pinus pinea i Pinus halepensis); i la plantació de flora exòtica invasora, principalment Atzavara, Carpobrotus, palmeres, eucaliptus, xiprers, casuarinas, etc.

El grup ecologista opina que el projecte és impecable i que realitza una diagnosi precisa, posant xifres als dos principals problemes que pateixen aquests sistemes dunars, la degradació de la massa forestal i la progressiva expansió de les espècies botàniques invasores. En el mateix es xifra en prop del 80% els pins que es troben malalts o morts i que en 30 ha. de les 539 sobre les quals actua el projecte, estan afectades per algunes de les espècies invasores més agressives en aquests hàbitats, com Carpobrotus edulis o la xiula Atzavara americana.

AHSA afirma que les actuacions són prioritàries i sosté que els canvis ambientals patits en les últimes dècades, que han contribuït a la degradació de la massa forestal plantada al començament del segle XX, com la reducció de les precipitacions i del nivell freàtic, l'augment de les temperatures i de l'evapotranspiració, es veuran agreujats en el marc dels efectes de la crisi climàtica, que està sent especialment greu en la conca mediterrània.

Amics dels Aiguamolls creu que les labors de clareta en les zones més de denses de la pineda, base de les esmentades crítiques al projecte, i la repoblació amb espècies arbustives, unides a la resta d'accions contingudes en aquest, no sols conservaran els hàbitats sinó que fins i tot milloraran indubtablement la qualitat dels mateixos amb un substantiu augment de la seua biodiversitat.

L'organització ecologista és coneixedora d'aquests ecosistemes dunars, on al començament dels 2000, va realitzar diversos estudis sobre l'avifauna d'aquests espais protegits, que posteriorment van servir de base per a la publicació d'un llibre sobre aquesta temàtica. Finalment AHSA lamenta que un ambiciós projecte de restauració mediambiental, que ha sigut demandat des de fa anys per diferents sectors, es veja ara entelat per una insòlita campanya de mentides que està sembrant dubtes i confonent a bona part de la societat sobre la finalitat i els resultats d'aquest.