La Fiscalia Provincial de València ha incoat diligències d'investigació penal contra IBERDROLA a conseqüència de la denúncia presentada pel sindicat Confederació General del Treball (CGT) per l'electrocució d'un exemplar d'àguila pescadora el passat 28 de gener en una línia elèctrica de la seua propietat, dins del Parc Natural de l'Albufera de València, comunica el sindicat en una nota de premsa. En la denúncia penal de CGT, que ha motivat l'inici de la investigació per part de la Fiscalia, el sindicat acusa IBERDROLA, com a propietària de la línia elèctrica que ha provocat l'electrocució de l'ocell protegit, de diversos delictes contra els recursos naturals i el medi ambient i relatius a la protecció de la fauna.

  Àguila pescadora en la Marjal de Pego-Oliva. Foto : Jorge García Polop

L'àguila pescadora és una espècie inclosa en els catàlegs valencià i espanyol d'espècies amenaçades en la categoria "Vulnerable" i en la Llista Roja de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) està declarada per a Espanya com "En Perill Crític d'Extinció" i està extingida com a espècie reproductora en la Comunitat Valenciana des dels anys 80, sent objecte d'un programa de reintroducció del qual formava part "Marina", l'exemplar que va morir electrocutat i que va ser alliberat el juny de 2019 al costat d'altres tres en la Marjal de Pego-Oliva.

Marina, l'àguila pescadora que va triar l'Albufera

Samarucdigital va poder seguir de prop el projecte de reintroducció i va viure en directe el primer vol de Marina en la Marjal de Pego-Oliva. Dels quatre exemplars soltats a Pego, tres van migrar a l'Àfrica Subsahariana i Marina es va instal·lar en l'Albufera. El projecte va ser un èxit en la seua primera fase en part pel suport i col·laboració de la societat en el projecte de la Conselleria de Transició Ecològica de la Generalitat. També IBERDROLA, que va corregir totes les línies elèctriques de la Marjal.

Marina, va ser l'àguila més precoç i activa, comença a l'agost a fer els primers vols llargs cap a la Cala de la Granadella, a l'Embassament de Bellús i al Parc Natural de l'Albufera. A mitjan agost recorre quasi 600 km cap al sud, arribant a Cartagena i Lorca, abans de girar cap a Albacete per a tornar després a Pego. Al setembre viatja al nord a l'embassament de Sitjar, a Onda (Castelló), per a tornar al P.N. de l'Albufera.

Una mort evitable

Segons CGT, La mort de "Marina" no és un cas aïllat, ni un accident inevitable, sinó un cas clar de negligència, ja que la línia elèctrica causant de la mort va ser declarada d'alta perillositat per als ocells per la Generalitat en 2017, comunicant-li al seu titular l'obligació que tenia de corregir-la.

El sindicat recorda que el Defensor del Poble va advertir recentment en el seu informe anual de la passivitat de les Administracions a obligar a adequar les línies elèctriques d'alta tensió per a evitar la mort d'ocells per electrocució i ha observat "greus demores" (fins a 10 anys) en l'aplicació de la norma, que donava un any de termini per a escometre's. Això si, advertiments i recomanacions sense caràcter vinculant, que tant IBERDROLA com les Administracions continuen ignorant, sense que res ocórrega.

 Àguila pescador. Foto: arxiu Samarucdigital.

CGT considera inacceptable que IBERDROLA, una multinacional amb uns beneficis de 3.406 milions d'euros en 2019 (un 13% més que l'any anterior) i que ens té acostumats a grans campanyes de publicitat exaltant la seua "energia verda" i les seues suposades accions pel medi ambient, mantinga línies elèctriques precàries que causen la mort de milers d'ocells protegits, generant greus danys al medi ambient.

Solucions però tard

Davant la mort de Marina per electrocució les ONGs i associacions conservacionistes van exigir a l'administració mesures urgents contra les electrocucions d'ocells. SEO/BirdLife, com a membre del Comité de Seguiment del projecte de reintroducció, va insistir en la necessitat i urgència de corregir els suports de les línies elèctriques de les zones humides, com a element imprescindible per a garantir la supervivència dels ocells reintroduïts. L'ONG recordava que En els últims 10 anys, 2.136 rapinyaires han ingressat en els centres de recuperació de fauna de la Comunitat Valenciana amb diagnòstic de mort per electrocució. I en 2019 s'ha aconseguit el màxim registre de rapinyaires electrocutats, amb 300 exemplars. Aquest problema té lloc en tot el territori valencià afectant molts altres ocells rapaços, i especialment a l'àguila de panxa blanca.

Per a SEO/BirdLife la ràpida actuació de l'administració autonòmica i d'IBERDROLA, que va corregir totes les línies elèctriques de l'Albufera arribava tard, tenint en compte que la ZEPA de l'Albufera és una zona prioritària de protecció de l'avifauna contra la col·lisió i electrocució, segons la Resolució de 15 d'octubre de 2010 del Govern valencià. La correcció de les línies hauria d'haver-se finalitzat un any després de la publicació de la Resolució, el suport en el qual ha mort electrocutada 'Marina' ja havia sigut identificat com a perillós i hauria d'haver sigut corregit, evitant la mort d'aquesta i altres ocells.

Per part seua, ADENSVA, SVO (Societat Valenciana d'Ornitologia), Acció Ecologista Agró, GER-EA (Grup d'Estudi i Protecció dels Rapinyaires – Ecologistes en Acció) i AHSA (Amics dels Aiguamolls del Sud d'Alacant) van elaborar un document i que va remetre a la Generalitat Valenciana per a sol·licitar la creació de Patrulles específiques d'Agents Mediambientals que s'encarreguen de revisar intensivament les línies elèctriques, a fi de detectar la mortalitat real d'aus que es produeix cada any en aquestes instal·lacions en la Comunitat Valenciana. Actualment no es realitza una cerca sistemàtica dels cadàvers d'aus electrocutades, per la qual cosa es calcula que es troba i recull per l'Administració a penes un 15% de les morts produïdes. Recordaven a l'administració que no ha de mirar cap a un altre costat. No solament estan en joc espècies com l'Àguila de panxa blanca, el Milà reial, l'Àguila imperial o l'Àguila pescadora, està en joc l'equilibri en els ecosistemes. La disminució en el nombre d'exemplars d'aquests ocells rapaços produeix desequilibris que es tradueixen en plagues, principalment de conills que produeixen greus danys a l'agricultura.