L'any 2008 biòlegs del desaparegut Museu Valencià d'Història Natural van trobar a una cavitat de les Rodanes de Vilamarxant un insecte cavernícola d'una bellesa extraordinària mai vist fins a aquell moment. Un equip del també extingit programa Medi Ambient de Punt2 (RTVV) va poder gravar les primeres imatges de la cigala. Ara 8 anys més tard l'equip de valencians experts en fauna cavernícola formats per Alberto Sendra Mocholí, Hannelore Hoch, Sergio Montagud, Juan Ponce i Santiago Teruel estan a punt de realitzar la descripció d'aquest animalet únic al món. ‹‹El problema d'aquesta troballa és que fins al moment no es contava amb especialistes amb suficients coneixements per a poder realitzar la descripció. Ara ja comptem amb ells. Amb la nostra ajuda i amb l'especialista, Hannelore Hoch, doctora de la Universitat de Berlín, podrem veure aquest descobriment i saber exactament de quina espècie es tracta. De fet és possible que no siga únicament una espècie nova sinó també un gènere nou per a la ciència que serà exclusiu de la Comunitat Valenciana››, afirma Alberto Sendra Mocholí, conservador de col·leccions del Servei de Patrimoni de l'Ajuntament de València i responsable de la investigació.

La cigala iridescent

L'any 2008 un grup d'investigadors format per bioespeleòlegs, geòlegs, paleontòlegs i experts en coves va iniciar un complet estudi sobre els valors ambientals i culturals de Les Rodanes de Vilamarxant. Aquest paratge natural municipal es localitza a la comarca del Camp del Túria, a 28 quilòmetres de València. Es tracta de la zona més elevada al voltant de l'àrea metropolitana de la capital valenciana. Els seus valors ambientals, paisatgístics i culturals van ser determinants en la seua declaració l'any 2002. En l'actualitat forma part del parc natural del Túria.

El territori valencià forma una gran extensió calcària però puntualment afloren com a esguits geològics arenisques roges com Les Rodanes. Però en aquestes muntanyes es dóna una mescla geològica interessant. En el paratge de les Pedrizas apareix un xicotet territori calcari rodejat de rodanes roges. En aquesta illa foradada per nombroses cavitats trobem extraordinàries formes de vida. Les coves i avencs d'aquesta zona són singulars precisament per la seua incomunicació amb altres cavitats valencianes. Totes estan incloses al Catàleg Valencià de Cavitats Subterrànies pel seu especial interés. Les coves de les Rodanes no són ni massa grans ni massa humides. Aquestes característiques determinen l'escassesa de la seua fauna. Els experts les consideren cavitats prou seques amb un contingut de vapor d'aigua escàs. Però fins i tot així amaguen sorpreses. Cada cova aporta el seu món particular de silenci, foscor i vida cavernícola. En la zona de penombra, on xoquen la llum de l'exterior i la foscor de les entranyes, trobem una fauna que els investigadors anomenen vestibular. Aquesta zona de transició entre la llum i la foscor sol estar habitada per aranyes i opilions, invertebrats comuns que ajuden a mantenir l'equilibri d'aquests fràgils ecosistemes. Però a les cavitats de Vilamarxant s'oculten altres meravelles rellevants com la fada dels boscos subterranis. ‹‹Aquesta cigala la definiria com el més bell insecte cavernícola que es coneix. Tal vegada seria dir massa però fins i tot el més bonic del món. A més del seu aspecte de cigala té les ales reduïdes i atrofiades. Però les té com una fada, totalment perpendiculars al cos, de forma plana i amb una característica impressionant: segreguen una cera de color blau púrpura que al reflectir la llum emet destalls. És com si estiguérem davant una xicoteta fada que viu a les arrels dels boscos valencians››, afegeix el doctor Sendra.

Un descobriment de rellevància internacional

El primer pas per a presentar al món a la cigala iridescent i fada dels boscos subterranis valencians és iniciar la seua descripció. Això vol dir que els investigadors necessiten arreplegar material nou de la cavitat on es va fer la troballa i també d'altres coves properes. La següent etapa serà fer una seqüenciació de part del seu genoma per a poder confirmar si es tracta d'una nova espècie. A continuació es realitzarà una descripció formal amb l'ajuda de la professora alemanya Hannelore Hoch de la Universitat de Berlín. Aquesta part de la investigació és fonamental, ja que els permetrà posicionar i conéixer la categoria taxonòmica de l'insecte per poder presentar a la cigala com a una nova espècie i un nou gènere i descriure-la formalment per a la ciència en una revista d'investigació de prestigi internacional. Alberto Sendra parla d'una troballa importantíssima: ‹‹Forma part d'una família de cigales que es desconeix pràcticament a tot el Paleàrtic. Això vol dir que a Europa i a Àsia no es coneixen a excepció de dues espècies que no viuen a les coves sinó a l'exterior, concretament a les illes Canàries. Es tracta d'una família totalment desconeguda. A banda la seua biologia és molt rellevant, ja que viu a l'ecosistema subterrani, en zones profundes i sense llum. Aquestes cigales, sense ulls i sense pigment a excepció de l'halo púrpura de les ales, viuen en un ambient d'absoluta foscor alimentant-se d'arrels. Estem davant d'una troballa realment excepcional››.

Els especialistes valencians en fauna cavernícola desconeixen molts aspectes de la biologia d'aquestes extraordinàries cigales, fins i tot el grau d'amenaça que suporten a les cavitats on viuen des de fa centenars d'anys. ‹‹Perdre aquest insecte seria terrible i una molt mala notícia per als nostres boscos››, sentència finalment Alberto Sendra Mocholí, un dels màxims especialistes mundials en fauna cavernícola.