Els diputats provincials de Sostenibilitat, Ignasi Garcia, i de Promoció Econòmica i Internacionalització, Pau Ferrando, han visitat hui la planta de purins de la Salzadella junt amb el Director General de Qualitat i Educació Ambiental, Joan Piquer, i laDirectora General de Política Agrària Comunitària (PAC), Maria Teresa Cháfer, de la Generalitat Valenciana i representants de les cooperatives d’oli del Maestrat i del Palància per avançar en la implantació deprojectes d’economia circular a les comarques del Nord.

Garcia ha anunciat que la Diputació de Castelló, titular de la planta depurins de Sant Mateu, ja ha cedit l’ús de la instal·lació a la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica per ampliar el projecte pilot d’agrocompostatge a partir de l’alpetxí, el residu de l’oliva generat a partir del procés de molta, iniciat a la planta de la Salzadella fa huit mesos en col·laboració amb la DG de Qualitat i Educació Ambiental i personal investigador de la Universitat Miguel Hernández d’Elx. 

El problema de l'alpetxí

Només un 20% de cada oliva es converteix en oli, la resta són residus. Cada any es produeixen al voltant de 4 milions de tones de residus en el procés d'elaboració de l'oli. El principal residu generat és l'alpetxí, ric en matèria orgànica vegetal però tòxic en tindre components com els polifenols, substàncies amb propietats antibacterianes, que produeixen efectes nocius sobre el sòl i els cultius vegetals. Fins ara l'alpetxí produït en el Maestrat es tractava en la planta de Tortosa, però aquesta planta va restringir la seua activitat, la qual cosa va produir que algunes cooperatives de la regió pararan o baixaren el seu rendiment.

Economia Circular i generació d’ocupació verda 

El diputat de Sostenibilitat ha explicat que l’objectiu d’aquesta visita és «implicar a les cooperatives i a la iniciativa privada del sector primari de les comarques de Castelló en la implantació de l’economia circular al nostre territori mitjançant l’aprofitament de les plantes en desús, com és el cas de la de Sant Mateu». Segons Garcia, els reptes que es plantegen a hores d’ara són «incorporar nous tipus de residu agrícola i donar una sortida eficient a l’adob perquè torne a la terra». La intenció final, ha recordat, és «generar una activitat sostenible en el temps i per al medi ambient que reactive el nostre sector primari» i «contribuir a dinamitzar l’economia de l’interior mitjançant la generació d’ocupació verda, en la línia dels requeriments d’Europa».

En aquesta mateixa línia s’ha pronunciat Cháfer, qui ha subratllat que «les característiques d’aquest projecte garantirien que es beneficiara dels fons de reconstrucció europea», ja que a partir d’ara «la PAC implantarà requisits de sostenibilitat i circularitat com l’autogestió del residu i el retorn al sòl». A més a més, en paraules de Piquer, «el producte resultant complix els requeriments de qualitat, higiene i estabilitat química que contempla la nova ordre d’agrocompostatge que estem elaborant a la Conselleria».

Concretament, segons la investigadora de l’UMH a la planta, Ana García, del procés han resultat «quatre fórmules de compost diferents, classe A sense metalls, a partir de la barreja de l’alpetxí amb gallinassa, fulla, algues i reg amb purí». García afirma que «es tracta d’un adob idoni per al sól agrícola», motiu pel qual, ha dit el director de l’estudi, Raúl Moral, «existix un interés privat creixent arreu del País Valencià per aplicar-lo a diversos terrenys hortofructícoles».

Això no obstant, totes les parts implicades han coincidit que l’objectiu primordial és evitar el seu transport per a no encarir el producte i evitar emissions de CO₂ a l’atmosfera. Per aquest motiu, les persones visitants han pogut comprovar de primera mà les seues característiques i endur-se una mostra d’aquests composts que es registraran pròximament com a fertilitzants a través del Ministeri d’Agricultura, mentre es tramita també el segell ecològic del Comité d’Agricultura Ecològica valencià (CAECV).