Els 14 quilòmetres lineals que conformen el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments d'Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana presenta des de fa unes setmanes un aspecte admirable gràcies al cabal continu d'aigua que hi ha des de l'eixida de l'embassament del Sitjar a Onda fins a la Mediterrània. Aquesta circumstància extraordinària ocorre des de principis del mes de novembre amb motiu de l'inici del període de temporals de tardor a la província de Castelló. A hores d'ara es poden apreciar imatges tan inusuals, però alhora cridaneres com el salt o el pas de les aigües del Millars per diverses construccions hidràuliques com són botant el pantanet de Santa Quitèria o l'assut de les Reballadores o inundant el pas de la Cossa.

 El riu Millars al seu pas per l'assut de les Reballadores

De fet la visió més habitual és contemplar els últims 10 quilòmetres de riu amb un cabal d'aigua intermitent, sense continuïtat fluvial, principalment des de l'assut comunitari d'Almassora fins a l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals d'Almassora (EDAR-Almassora) on s'aboquen aigües tractades al llit del riu. El riu Millars, des d'ací fins a la Mediterrània, torna a ser un riu amb uns cabals mínims d'aigua. A principis del mes de novembre la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va decidir dur a terme desembassaments tècnics des dels pantans de capçalera del Millars com són Arenós, a la Pobla d'Arenós, i Sitjar a Onda, per evitar que arribaren al límit de la seua capacitat d'emmagatzematge i com a mesura de prevenció per a fer front al típic episodi de gota freda que es dóna durant la tardor a la província de Castelló i que pot provocar fortes avingudes per desembassaments sobrevinguts. A hores d'ara s'estan amollant 4.500 i 4.000 metres cúbics d'aigua per segon des dels embassaments d'Arenós i Sitjar, respectivament.

Fauna i cabal ecològic

Aus, peixos i xicotets carnívors són els grans beneficiats de què el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars tinga continuïtat fluvial i porte un cabal més abundant d'aigua. Per exemple a la mateixa desembocadura s'estan observant aquests dies fins a mig centenar de corbes marines grosses pescant i altres espècies de gavines i ardeids. A la zona del pas de la Cossa hi ha grupets de colls verds ocupant les zones més tranquil·les. Els peixos migradors estan sent altres dels grans beneficiats pel fet que el Millars arribe amb aigua a la Mediterrània. Per exemple espècies com les llises o els llobarros estan penetrant a més d'1 quilòmetre riu amunt de la desembocadura.

 Pas de la Cossa amb anàtids

Una altra circumstància extraordinària és l'eixida natural a la mar de les anguiles europees (Anguilla anguilla), una espècie abans comuna, però que ara s'ha convertit en un peix tan rar i escàs als rius mediterranis espanyols i europees que la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) l'ha catalogat com en perill crític d'extinció. I si la desembocadura del riu Millars continua oberta a la mar durant els pròxims mesos, també es podria produir altre fet extraordinari com és l'entrada de centenars d'angules, riu amunt, per a completar el cicle adult en la zona mitjana i de capçalera. Finalment unes altres de les grans beneficiades pels cabals continus d'aigua són les llúdries (Lutra lutra) que ja formen part del catàleg de fauna del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars.

 Les llúdries (Lutra lutra)  ja formen part del catàleg de fauna del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars.

L'aigua del Millars, la formació de les platges i la pesca

Un altre dels grans beneficiats d'aquesta situació és la mateixa mar Mediterrània, ja que l'arribada d'aigua dolça amb l'aportament de sediments i sals minerals en suspensió provoca grans beneficis per a l'ecosistema costaner i també per a la fauna marina. Els sediments que transporten els rius ajuden a la formació i regeneració natural de les platges. Antigament els corrents marins omplien amb regularitat les platges d'arena nova, però des de l'apressament dels rius la mar està escassa de matèria primera. Aquest fet està provocant que durant els últims decennis l'erosió de les platges continue de forma imparable i s'hagen de realitzar costoses regeneracions artificials.

 Pescadors en la desembocadura del Millars

Per altra banda quan l'aigua dolça del riu arriba de forma contínua a la mar altres dels grans beneficiats són els peixos i el sector pesquer. Les sals minerals que arriben a la mar alimenten el fitoplàncton marí, éssers vius d'origen vegetal. El zooplàncton marí, éssers vius minúsculs d'origen animal, alhora s'alimenten d'aquest fitoplàncton. Justament en aquelles zones marines on hi ha una abundància de zooplàncton es produeixen grans concentracions de peixos pelàgics com la sardina, l'aladroc i altres espècies com són els crustacis entre els quals destaquen les gambes, els llagostins, els crancs, les galeres i altres. Per tant, el riu Millars amb aquesta situació extraordinària de cabal d'aigua permanent està donant riquesa a la Mediterrània, una situació que afavoreix significativament l'ecosistema marí i a tots aquells professionals que hi viuen d'ell.

Articles relacionats

Rapinyaires i limícoles protagonistes del pas migratori a la Desembocadura del riu Millars

Confirmada per primera vegada la presència de llúdries al riu Millars

Arpellots de marjal trien la Desembocadura del riu Millars durant la migració postnupcial

Un lustre de llúdries a la desembocadura del riu Millar

30 anys anellant a la desembocadura del riu Millars

La ruta botànica del riu Millars

Videos relacionats