Els endevinadors que tematitzen moltes cadenes de la graella nocturna asseguren conèixer detalls inesperats del futur dels seus addictes televidents. A les nits fosques capten clients anunciant esdeveniments gairebé a la carta, afavorits pels dots d'una sorprenent clarividència d'origen increïblement incert.

En lloc de llegir en les línies de la mà i observar en quin ordre cauen les cartes de la baralla, els científics estudien els fets, els analitzen i comparen per elaborar complicats càlculs i models que contribueixin a establir un possible auguri de l'evolució del planeta.

La bola de vidre

Tota previsió i anticipació en el temps té el seu percentatge d'error que s'incrementa quan el període a analitzar inclou milers d'anys en el passat i la seua continuïtat en segles posteriors. A diferència dels enganys que presumiblement amaguen molts endevinadors de la pantalla asseguts davant la seua bola de vidre, les raons dels científics són comprovables i es palpen no només en recòndits paratges gelats o exòtiques selves tropicals sinó a la porta de casa perquè el dia del canvi (climàtic) és avui i no demà.

Les fenòmens extrems es succeeixen amb avanços d'onades de calor i de fred, tempestes, inundacions i sequeres extremes. Uns canvis que afecten als cultius agrícoles, al règim de pluges i, encara que no ho creguin, als molts addictes als discursos de la telebotiga.

Un petit pas per a l'aire condicionat

"I a mi què ..." responen molts àvids teleespectadors, ansiosos per accedir a continguts més indulgents, mentre canvien de canal quan el panell d’experts de l’ONU (IPCC) anuncia que cal evitar que la pujada de la temperatura mitjana del planeta no supere per molt els 2ºC en el present segle. Un diminut pas per a un aparell d'aire condicionat, però un gran salt al buit per a la Humanitat.

El delicat equilibri que permet la vida tal com la coneixem a la Terra depèn d'uns graus més o menys. La diferència suposa la desaparició de nombroses espècies en molts llocs del nostre món i entre elles la humana. La set i la fam o la pèrdua de les seves cases, empenyen milions de persones a desplaçar-se i contribueixen a variar la temperatura del PIB mundial.

Ara sembla que sí, que els dirigents polítics globals ja no dubten de l'existència del canvi climàtic i de la responsabilitat humana en ell, i a més diuen estar decidits (esta vegada sí) a fer alguna cosa per intentar frenar el procés. Almenys això compten les propostes prèvies remeses a l'ONU per uns 170 països. Tots ells sumen el 95% de les emissions, però més important encara és que a ells s'ha unit la Xina, el país que més contamina del món costat dels Estats Units. És objectivament un bon auguri davant de la cimera del clima de París (COP21) que hauria de tancar un procés de "descarbonització" energètica mundial.

La cita arriba tristament entelada per un terrorisme de dimensions apocalíptiques, pels cruels objectius de destrucció i opressió de llibertades que mouen els autors. Malgrat tot i de la seguretat extrema, que pot impedir les manifestacions alternatives, l'agenda segueix endavant.

El senyor Llop

La cimera del clima número 21 té com a missió reunir totes les parts implicades i aportar solucions vinculants sobre el paper. Perquè primer cal crear les lleis i després fer-les complir. I si no, acabarà tot novament en una reunió d'amics per no utilitzar expressions més prosaiques, com la que emprava el senyor Llop (Harvey Keitel) de Pulp Fiction per evitar l'excessiva autocomplaença.

L'activitat humana ha canviat més ràpidament la faç de la Terra en un segle que en milers d'anys d'existència anteriors, però cada vegada queda menys espai per devorar i la situació es fa més irrespirable. Més enllà d'un necessari canvi de model energètic cal emprendre un canvi de sistema d'economia que no es base exclusivament en l'explotació de recursos esgotables. Perquè tot es pot acabar i, possiblement, molt abans del que puguen augurar els gurus de la televidència des dels seus platós amb aire condicionat.

Esperem que la vida sigui més amable després de les conclusions de la cimera de París. Probablement Quentin Tarantino podria trobar en ella un argument per a una nova pel·lícula d'històries entrellaçades. Ho vorem.