Galanthus nivalis és una planta bulbosa de talla menuda (fins uns 10-15 cm) on les fulles i flors emergeixen en hivern; la planta es conserva verda fins a finals de primavera, passant endavant a una fase de descans en forma de bulb. La reproducció pot fer-se per llavors, que permeten la dispersió a distància, o per aparició de nous bulbs que surten dels antics, i que permeten formar grups densos de plantes. El resultat és que la planta sol formar rodals o petites poblacions, que al cas de la Comunitat Valenciana es donen al quadrant NW de la província de Castelló.

El nom 'campaneta de neu' esdevé de la forma acampanada de la flor, i del fet que la planta florisca en l'últim tret de l'hivern, quan encara sol haver-se neus en gran part dels llocs on creix. La planta pertany a la familia Amaryllidaceae, de la que les espècies més conegudes són els narcissos (gènere Narcissus). Tota la família, a més de tindre abundants espècies ornamentals usades en jardineria, és coneguda per la seua composió química, amb abundants alcaloids utilitzats per a la producció farmacèutica. Al cas de Galanthus nivalis, s'utilitza només com a planta ornamental en alguns països i no sembla tindre quasibé usos medicinals tradicionals.

Com altres plantes de la mateixa família, les cobertes de la flor no són exactament la corol·la (amb pètals) i el calze (amb sèpals) sinò una coberta única formada per tèpals -no són exactament pètals ni sèpals, i estan habitualment colorejats-. La flor de G. nivalis té 6 tèpals, sent els 3 externs blancs, i els interns, més menuts i parcialment amagats entre els externs, són blancs amb una línia transversal verda molt marcada, que dóna un aspecte molt característic a la flor. 

La campaneta de neu és una espècie pròpia del continent europeu i d'Asia occidental, estant amplament distribuïda en els boscos templats de planifolis i els de coníferes. La seua presència en zones de clima mediterrani és excepcional, i es dóna sempre als obacs de les muntanyes més elevades, sovint formant part de relictes de boscos d'òptim centre- i nordeuropeu com ara pinars rojals o fagedes; es tracta de mases forestals que sovint es consideren com els residus d'una distribuci´ço molt més ampla que es va estendre per gran part del territori mediterrani durant les darreres glaciacions del Quaternari. A la península Ibèrica es distribueix al Pirineu, Prepirineu, i llocs molt puntuals de la capçalera del sistema Ibèric i  de les muntanyes de l'est de Terol i NE de Castelló. Es coneixen un a dotzena de poblacions, trobades per ara als termes de Vistabella, Vilafranca, Castellfort i Morella.

Tot i que per la seua composició d'alcaloids no sol ser consumit per la fauna salvatge, les plantes poden ser trepitjades i els bulbs desarrelats pels senglars i altres mamífers, doncs moltes de les seues petites poblacions es refugien per sota de plantes espinoses com ara aranyoners, espinals, etc.  Actualment la campaneta de neu té poblacions protegides a la microreserva de flora del Barranc de la Pegunta (Vistabella), havent-ne altres properes també incloses al parc natural de Penyagolosa. Totes les seues poblacions, tant dintre com fora de parcs naturals o microreserves, estan protegides al figurar l'espècie a la llista de plantes Protegides No Catalogades per a tota la Comunitat Valenciana.

Nom popular: Campaneta de neu, Lliri de neu / Campanilla de invierno.

Característica principal: Planta bulbosa menuda (fins a 10 cm), pròpia del centre i nord d'Europa, estesa ací en els períodes glacials del Quaternari, i ara refugiada als boscos de pi roig i ambients similars, a l'ombria de les muntanyes més elevades. És de floració primerenca, de vegades coincidint amb la presència de neu. Forma part de la llista d'espècies Protegides no Catalogades.

Època rodatge: Finals de febrer o principis de març

Lloc: Microreserva de Flora Barranc de la Pegunta, Parc Natural de Penyagolosa