El passat 30 de novembre va tenir lloc a Sumacàrcer la inauguració d'una exposició en la qual he tingut el plaer d'aportar un petit gran d'arena, col·laborant en l'elaboració de textos per a les cartel·les i fitxes informatives, al costat dels doctors en Farmàcia i consumats botànics Joan Baptista Peris Gisbert i Gerardo Stübing Martínez, tots dos professors de la Universitat de València. La particularitat no és que se'ns haja jubilat recentment Juan Bautista Peris -li servirà de poc, ell continuarà descrivint plantes per a la flora valenciana-, sinó que l'altre autor, Gerardo Stübing, és alhora l'artista gràfic de què s'exposen les obres que conformen la mostra. Havent cursat la llicenciatura de Belles Arts, a més de la ja esmentada de Farmàcia, presenta les seues obres des de fa anys tant en exposicions pròpies com de col·lectives, que s'han presentat en abundants ciutats espanyoles i estrangeres. Com a simple mostra, en 2019 ha penjat les seues obres en diverses sales i galeries nord-americanes com l'Art Intersection Light Sensitive 2019 exhibition a Gilbert (Arizona), la Smith Gallery a Johnson (Texas), l'Art Center a Dover (New Hampshire) o Les Laguna Gallery a Laguna Beach (Califòrnia), o fins i tot en exposicions virtuals com ara la Light Space Time 2019.

Joies Botàniques de la Ribera i voltants

L'exposició de Sumacàrcer porta el suggestiu títol 'Joies botàniques de la Ribera i voltants', i s'obri tot just tancar la Biennal de València, on s'exhibien obres de Gerardo Stübing al Museu de la Ciutat, i coincidint amb la seua participació en la mostra del col·lectiu 'Artistas en Red' al Castell-Palau d'Alaquàs, on els seus treballs són precisament els primers que trobarà el visitant només inície el seu recorregut per les sales que alberguen l'exposició.

En totes aquestes mostres, Stübing exposa imatges de plantes que ens envolten, des de rares a abundants, a diferents escales, a través de tècniques que combinen la fotografia i la pintura. Podem parlar, doncs, de quadres, però no en el sentit tradicional -on mana el pinzell-, sinó en una combinació de tècniques, que en la mostra sobre plantes de la Ribera s'expressa a través de les cianotípies i argirotípies sobre paper o sobre gelatina transferida a paper i acrílic, els luminotips o quimiotips sobre gelatina de plata amb o sense viratges a l'or i al seleni, o les platinotípies sobre paper vellum i pa d'or. En total sumen 30 obres amb diferents formats disposades sobre les parets de la gran sala del centre cultural La Societat, on l'autor no s'ha conformat amb la mera expressió artística, sinó amb una combinació d'art i informació botànica fent ús de la tecnologia de la comunicació. Les cartel·les, que a més d'informació sobre cada obra i les seues tècniques d'execució expressen en una frase breu caràcters destacats de cada planta, s'acompanyen d'un codi QR que, una vegada capturat, ens transporten a una fitxa sobre cada espècie, amb informació més completa dels seus principals trets distintius, propietats i usos tradicionals conservats a través del saber etnobotànic.

Les obres ja esmentades cobreixen els laterals i entrada a l'exposició, reservant per al fons un exercici participatiu per a qui visita l'exposició. Es tracta de la seua obra 'maig 2050', una combinació de 31 quadres sobre sengles espècies botàniques valencianes, disposades en l'ordre en què apareixerien els dies d'eixe mes al calendari. El visitant està convidat a escollir 4 d'elles -sense necessitat de criteris o coneixements científics- que al seu entendre es podrien haver extingit cap a l'any 2050 per culpa dels efectes del canvi global, i en particular del canvi climàtic. Es poden anotar els noms de les 4 espècies en una papereta que es diposita en una urna, d'on es podran extreure a la fi d'aquesta o successives exposicions, ja que la mostra pretén tindre un caràcter itinerant pels municipis de la Ribera Alta i la Ribera Baixa.

Les 31 imatges recullen tant plantes rares o amenaçades com d'altres més abundants, el que no deixa de tindre un sentit rellevant; potser, amb bon criteri, algú pense que s'extingiran les 4 espècies més seriosament amenaçades, però la realitat és que just aquestes plantes, en tant estan protegides i concentren els esforços d'administracions, científics i ONG de conservació, són les que amb prou probabilitat no arribaran a extingir-se. Per contra, el veritable drama per a la biodiversitat seria la pèrdua de les espècies corrents, les que conformen i donen color al paisatge vegetal que ens envolta; com que no rebren eixes atencions conservacionistes, els canvis que experimenten aquestes altres espècies són un excel·lent indicador dels problemes als quals s'enfronta la nostra flora silvestre, i per tant, de la salut de la nostra natura. L'expansió de noves plagues o malalties -sovint vingudes d'altres territoris i actuant com a invasores- posa en escac, cada vegada amb més freqüència, a plantes altre temps abundants, com ja ve passant amb els oms afectats per la grafiosi, o l'avanç de la 'seca' de carrasques i sureres. Què passarà, per exemple, quan el que s'extingisca massivament siguen el timó o el romer? Aquesta és la pregunta que els qui visiten l'exposició poden fer-se. O vist d'una altra manera, fins a quin punt algunes o moltes de les espècies il·lustrades en l'exposició quedaran preservades en pàgines web, fotografies, o obres artístiques com les de Gerardo Stübing, conservades com a molt en forma de llavors en arques de Noé, o en jardins botànics, però sense poder complir les funcions ecològiques i serveis que ens ofereixen en el medi natural? Per plantejar totes aquestes preguntes, res millor que visitar l'exposició que estarà a Sumacàrcer fins al menys final d'any.