El Baix Segura no oblidarà mai la gota freda de setembre de 2019. La DANA, la forma abreviada de Depressió Aïllada de Nivells Alts, va negar el mes passat poblacions senceres. Tampoc oblidaran a la Vall d'Albaida els efectes desastrosos en habitatges i infraestructures per la crescuda del riu Clariano. 

Podem parlar d’un episodi històric. En alguns punts, s'hi van acumular fins a 500 litres per metre quadrat, en molts d’ells en només dos dies. Però estes precipitacions excepcionals no ens són desconegudes als valencians. Són fenòmens extrems propis d’este vessant mediterrani, que no han impedit, tanmateix, la transformació desbocada del territori en les últimes dècades. De fet, en molts casos, el risc d'inundació s’ha omés a l'hora de traçar nous plans urbans. Amb rajola i formigó, les nostres construccions han empitjorat la situació. Les inundacions, les fortes precipitacions que fan malbé vivendes, comunicacions i collites centren la nova entrega de Samarucdigital.

El problema amb els usos del sòl

Quan parlem d’inundacions, la clau no està al cel, sinó en els usos que li donem al sòl. És una veritat incòmoda, per allò que toca el nostre motor econòmic, el turisme. Alterar els sòls naturals inundables amb asfalt fa que els vora 400 litres que podrien acumular per metre cúbic els reservoris d’aigua en èpoques de pluges fortes, vagen a parar a garatges i soterranis. I este fet té una relació directa amb el canvi climàtic. 

Millán Millán, director emèrit del Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) i un dels assessors ambientals principals de la Comissió Europea, ha estudiat el fenomen durant més de 40 anys i ha presentat els seus treballs davant organismes com l’ONU i la Unió Europea. Però la resposta institucional ha sigut sempre la mateixa, el silenci. 

Un clima d’extrems

Des de l’octubre de 1957 a València a setembre de 2019 a Oriola. Al llarg de la història, la Comunitat Valenciana ha patit episodis esporàdics d'inundacions, quasi sempre a la fi de l'estiu. No exagerem si diem que cada ciutat o cada comarca té les seues “gotes fredes” de rècord. En la memòria col·lectiva romanen la riuada de 1957 a la ciutat de València o a Xàbia; la pantanada de Tous el 1982, quan la pressió de l'aigua acumulada va trencar la presa i acabà sepultant desenes de poblacions de la Ribera; o les gotes fredes d’Alcoi el 1986 i a Alacant el 1997. L’impacte de l’última gran inundació al Sud de la Comunitat Valenciana, el setembre passat, ha fet que parlem de les pluges torrencials com les més intenses en 140 anys, com a resultat del canvi climàtic. 

Tot i que el territori valencià es caracteritza per unes condicions climàtiques benignes, tots i totes recordem episodis de pluges torrencials. No són tan irregulars com pensem, sinó molt típiques del clima mediterrani. Una bona lectura sobre el tema correspon al capítol Tiempos singulares, temporales de levante y ponentadas, del llibre Climas y Tiempos, que ens va descriure en la Biblioteca Verda una de les seues autores, María José Estrela, catedràtica del departament de Geografia a la Universitat de València i expresidenta de l’Associació Espanyola de Climatologia, que també ens acompanya en el #SamarucDigitalInundacions.

Una solució, potenciar l’horta tradicional

Algunes organitzacions ecologistes com Amigos de los Humedales del Sur de Alicante (AHSA), han denunciat el paper de la Confederació Hidrogràfica del Segura com a “cooperador necessari”, en paraules de l’organització, en el desastre ocorregut al Baix Segura, en mantindre durant anys el llit vell del riu amb un banc de sediments, que dificulta en moments crítics l'evacuació de les aigües dels anomenats assarbs, les séquies que recullen les aigües sobreres de regar i les de filtració.

Sergio Arroyo, portaveu d’AHSA, explica la iniciativa de potenciar l’horta tradicional com la millor estratègia per a fer front a les adversitats climàtiques. En el web d’aquest col·lectiu podem veure les diferències entre els assarbs tradicionals i els cimentats, els quals dificulten el drenatge de les aigües embassades. 

So Natura 78: inundacions

En aquesta nova entrega parem atenció al nostre clima, i Batiste Miguel ha preparat una seqüència ben mediterrània en el So de la Natura.

El sol calfa sense pietat i els grills s'encarreguen de la banda sonora. De sobte, mou el vent i uns núvols negres tapen el cel blau. En unes hores, plou tanta aigua com en tot l'any. Barrancs i rambles que estaven seques baixen ara amb una violència extrema, cal deixar-les fluir sense obstacles.

Finestra del Samaruc 78: Miquel Gil, la comarca de l’Horta Sud

En la Finestra del Samaruc del #SamarucDigitalInundacions anem a la comarca de l’Horta Sud, on la petjada del desviament del Túria, a causa de les fortes pluges i la riuada del 1957, es va menjar part del mantell dels horts tradicionals del sud de València. Eixe paisatge quasi desaparegut de la infància és l’escollit per un bon company de viatge, el cantant Miquel Gil, copresentador de Bambant per casa de la televisión d’À Punt. 

Biblioteca Verda 78: Ágata Marquiegui, Inundaciones en la comarca de L'Alacantí

De fortes precipitacions també va hui la nostra Biblioteca Verda. Acollim el títol “Inundaciones en la comarca de L'Alacantí", editat per la Universitat d’Alacant el 2012. La seua autora, l'arquitecta Ágata Marquiegui, catedràtica de Geografia i bona coneixedora del patrimoni hidràulic alacantí, ens fa un resum d’este detallat estudi de la riuada dràstica del 1997 a Alacant, que revela que els motius, a més de climàtics, deriven d'una ordenació del territori que no té prou en compte els factors de risc.