, Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura, ha implicat els insectes com a part de la solució per a resoldre la seguretat alimentària al món. L'any 2013 va publicar un informe que va tindre un gran ressò arreu del món. El seu títol: Els insectes comestibles, perspectives de futur de la seguretat dels aliments i pinsos. La conclusió era senzilla: cal menjar insectes per a combatre la fam al món.

Eficiència i producció d'aliments

Quasi tots els animals que es consumeixen al món arrosseguen un procés de producció deficient. Per exemple el cas més evident és el de la vedella: per aconseguir 1 quilo de carn fan falta entre 8 i 10 quilos de matèria que es menja la vaca i això sense contar l'aigua, l'espai, l'electricitat i altres qüestions relacionades amb la cria. Els animals que es consumeixen al planeta han arribat al màxim de producció, estan seleccionats al límit de la seua capacitat però la població humana creix sense parar i a més els països emergents s'han sumat al consum de carn com és l'exemple de la Xina, l'Índia, Sud-àfrica o Brasil. Però a més cal tindre en conter que la producció de carn arrossega un problema afegit: es conreen milions d'hectàrees de terreny per alimentar a un ramat que després es sacrifica per a donar menjar a la població. I a més tot eixe aliment és d'una excel·lent qualitat. Els experts en alimentació defensen que la solució tampoc exigeix convertir els ciutadans en vegetarians perquè aleshores es necessitarien milions d'hectàrees furtades al bosc i milions de litres de fertilitzants per sadollar l'agricultura. Davant aquest maldecap planetari la FAO defensa que els insectes poden ser una solució de futur per a fer front a la seguretat alimentària.

Una tapa de chapulines

Els insectes són artròpodes. Formen el grup animal més important del món tant en nombre d'espècies com d'individus. Els artròpodes són mengívols. De fet els crancs, les llagostes i les gambes són artròpodes marins i es mengen. Aleshores per què aquests sí i els insectes no es mengen? La FAO apunta a una qüestió cultural. Cal recordar que a l'hemisferi nord no es consumeixen insectes però sí caragols terrestres i marins, conills, cervells i altres parts dels òrgans vitals d'alguns animals. En altres parts del món els insectes formen part de la dieta humana des de fa segles com és el cas de Mèxic, la Xina, Equador, Índia o la República Democràtica del Congo. Per exemple a Mèxic és tan normal demanar una tapeta de chapulines fregits, és a dir, de saltamartins amb algun tipus de salsa, com a Espanya tastar un plat de caragols en salsa. Aleshores la FAO davant aquesta realitat nugada a l'àmbit cultural ha decidit prendre cartes en l'assumpte i convidar a la població mundial a menjar insectes.

Farina d'insecte

A existeix una empresa de base tecnològica de la Universitat d'Alacant anomenada . Produeixen tones de farina d'insecte a l'any a partir d'una espècie de mosca asiàtica. De moment la legislació actual no permet el consum humà de farina d'insecte a Espanya. Així que aquesta empresa alacantina fins que no s'adapte la legislació destina la seua producció a alimentar aus insectívores, mascotes i altres animals.

Menjar insectes pot ser una qüestió de temps i convenciment. Primer caldrà véncer prejudicis culturals per mitjà d'una educació alimentària amb base científica. Els insectes són una font alimentària accessible, nutritiva i rica en proteïnes. A més podrien formar part de l'anomenada economia circular, és a dir, amb capacitat per a optimitzar el sistema de producció de qualsevol aliment que genere residus. Les larves dels insectes poden menjar-se les restes dels residus provinents de les indústries alimentàries i d'aquesta manera es valora una gran quantitat de subproductes agrícoles i ramaders.

Véncer la repugnància

Els insectes són rics en proteïnes, vitamines, minerals, fibra i altres continguts com ferro, calci i zinc. I si tenen tanta capacitat nutricional perquè no es consumeixen? La FAO vol convertir els insectes en l'aliment nutricional del futur, però en primer lloc caldrà véncer la repugnància amb una encertada estratègia dissenyada a mesura per a cada país. I ara, després de conéixer tots els avantatges alimentaris dels insectes, seria capaç de menjar-se una tapeta de saltamartins amb salsa picant?