Incendis globals, el planeta en flames

El programa 77 de Samarucdigital analitza les causes i els efectes dels grans focs que han arrasat milions d’hectàrees a diversos punts del món

A La Carta À Punt Mèdia

Regions àrtiques, torberes tropicals, selves amazòniques i àrees de sabana han esdevingut víctimes del foc este estiu. Des del Brasil fins a Indonèsia, des de Sibèria fins a l’Àfrica Subsahariana. El fet de ser tan nombrosos i coincidents en el temps ens ha dut a d’incendis globals, en cremar-se milions i milions d’hectàrees arreu del planeta.

L'efecte més preocupant d’estos punts rojos és amplificar el canvi climàtic. No oblidem que el 30 % de les emissions de diòxid de carboni que s'eliminen de forma natural l'absorbeixen els boscos. Si els cremem, eixe CO2 es dirigirà a l'atmosfera i empitjorarà la crisi climàtica, amb canvis dràstics en les temperatures. Però, què és el que diferencia els incendis en les diverses regions arreu del món? La gravetat, les causes i els efectes no són els mateixos. De tots aquests elements, en parlem en la nova entrega de Samarucdigital.

 

Imatges de l'Observatori de la Terra de la NASA de Lauren Dauphin, utilitzant dades MODIS de NASA EOSDIS / LLANCE i GIBS / Worldview

La Vaga Mundial pel Clima

El divendres 27 de setembre, els joves van ser, de nou, els protagonistes d’una vaga mundial en més de 150 països com a culminació de la Setmana pel Clima. Perquè el planeta, i els seus habitants, ens trobem al límit. L’equip de Samarucdigital va estar cobrint la protesta a València

Javier Lobón Cerviá, coneixedor de l’Amazones

L’ecòleg Javier Lobón Cerviá és investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). De la seua trajectòria en la recerca ambiental, en destaquen els viatges a l’Amazones i a Sibèria. Totes dues zones han estat afectades per grans incendis durant l’estiu. Amb Lobón abordem la preocupació creixent per allò que s’ha anomenat els incendis globals per a designar els nombrosos focus que s’han produït arreu del planeta. Algunes notícies xifraven en 25.000 el nombre de focs en el cas de l’Amazones. O en més de quatre milions d’hectàrees cremades a la taigà de Sibèria. Tot i la magnitud dels incendis, algunes veus assenyalen que els focs globals s’han reduït un 25 % les últimes dècades. 

Incendis i canvi climàtic

En el Samarucdigital dedicat als focs, comptem amb la participació de l’ecòleg vegetal Juli Garcia Pausas, investigador en el Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE), del CSIC, i autor de llibres com ara Incendios Forestales. Una visión desde la ecología, un títol que planteja fins i tot una certa visió positiva dels incendis; i de l’enginyer forestal Ferran Dalmau, tècnic d'Emergències i Protecció Civil, a més de membre de la Fundació Pau Costa i director de Medi XXI GSA. Amb els dos experts, analitzem els factors darrere dels incendis arreu del món i quin és el nivell d’alarma de la situació actual.


“Els incendis no es comporten ni afecten de la mateixa manera una selva que un bosc mediterrani, el qual està preparat per a recuperar-se de possibles focs. En les zones humides i amb menys llum com el rainforest de l’Amazones el problema dels incendis es relaciona amb la construcció de vies i la desforestació que afavoreix l’entrada de vegetació invasora que deteriora les espècies autòctones i condiciona els focs”, explica Garcia Pausas.


“Els incendis a l’Amazones o Sibèria es produeixen tots els anys, però enguany existeix una psicosi pel canvi climàtic. El calfament global portarà sequeres més llargues i un canvi de temperatures que afavorirà els focs. Un exemple és la regressió del permafrost pel canvi climàtic a Sibèria, que redueix la resposta davant de la problemàtica dels incendis, a la qual s’afegeix la limitació dels mitjans per pal·liar els focs. La inversió del govern rus només arriba per a apagar el 6% dels incendis en les regions siberianes”, descriu Dalmau.

El So de la Natura: indígenes i vaga climàtica

De metàfores sonores en sap molt el nostre company, Batiste Miguel. Però el So de la Natura de #SamarucDigitalFocs és especialment simbòlic. 

Les ancestrals cultures indígenes i els joves de l'era global tanquen el cercle. Potser ens facen comprendre que més enllà de fronteres i creences, hi ha una cosa prioritària per a totes les persones del món: mantindre un planeta habitable, perquè és l'única llar que tenim.


Finestra del Samaruc. Isabel Queral: Barranc dels Horts. 

Obrim la Finestra del Samaruc per a proposar-vos rutes i paisatges del nostre territori. Hui coneixem l’espai que més s’estima la biòloga Isabel Queral, coordinadora de la gestió del Barranc dels Horts. I com no podia ser d’una altra manera, visitem amb ella este tresor forestal de la comarcar de l’Alt Maestrat.


Etiquetes