Ara fa un any parlàvem sobre Pagament per Serveis Ambientals i bioeconomia, i la vinculació de l’abandonament rural i els incendis forestals. Malauradament, el temps demostra que la situació dels espais rurals (agroforestals) unida a l’escenari de canvi climàtic arriba a un punt crític que comença a assolir una escala global.

Segons dades del EFFIS (European Forest Fire Information System), considerant la sèrie d’anys que va des de 1980 a 2015 i per als països que més pateixen el problema (Portugal, Espanya, França, Itàlia i Grècia), a l’any patim 48.640 incendis forestals que cremen 447.609 hectàrees a l’any de mitja. A Espanya, eixes dades suposen 14.953 incendis forestals a l’any que cremen 164.592 hectàrees a l’any (novament, de mitja). Per a este període, en total, a Espanya s’han cremat 5.925.323 d’hectàrees (quadrats de 100 x 100 metres de costat). 

Gráfica  1. Número de incendis forestals (total) per països per al període 1.980 – 2.015. Elaboració pròpia a partir de dades EFFIS (European Forest Fire Information System)

Gráfica  2: Superfície cremada (total) per països per al període 1.980 – 2.015. Elaboració pròpia a partir de dades EFFIS (European Forest Fire Information System)

Considerant que Castelló, València i Alacant sumen en total (incloent sol forestal, agrícola, urbà, industrial, costes...) 2.325.500 hectàrees, s’obté un ordre de magnitud del problema: En els darrers 35 anys s’ha cremat l’equivalent a 2,5 vegades el nostre territori.

No és un problema nou. De fet, el foc forma part dels ecosistemes mediterranis i això redunda en multitud d’adaptacions naturals a la seua presència. Espècies que rebroten de soca-arrel com els margallons, altres que tenen corfes a prova de foc com les sureres, altres que escampen la seua progènie en obrir-se els seus fruits per la calor com els pins... un problema és la recurrència. No donem temps entre foc i foc a que la natura es recupere, i estem canviant l’entorn. 

Recurrència d’incendis forestals + abandonament del món rural + canvi climàtic = desastre

Esta, podria ser una equació si es tractés de matemàtiques. Però el problema és molt més complicat. Estem jugant amb foc. I com diu el refrany: “Qui juga amb foc, es crema”. 

Canadà, Xile, França, Sudàfrica, Califòrnia, Portugal, Galícia... un fenomen global. I letal...  

Un breu resum d’esta afirmació podria concretar-se en la següent seqüència: 

• 2016. Comencen els avisos. 1 de maig de 2016 (no era estiu) un incendi forestal a Canadà impacta contra la ciutat de Fort McMurray (Alberta), segons alguns la ciutat més rica del continent Americà. Segons moltes estimacions, de la Terra. La ciutat desapareix. El foc obliga a evacuar els seus 80.000 residents, va destrueix més de 2.400 cases i crema 590.000 hectàrees abans de ser controlat el 5 de juliol de 2016. Segons la MacEwan University (Edmonton, Canadà) el foc de McMurray provoca danys per un cost de 8,86 bilions de dòlars (miliards d’euros). 2 morts durant l’evacuació. En agost a Madeira es produeix un incendi devastador que genera 1.000 evacuats, destrueix a Funchal (la capital de l’illa) més de 300 edificis. Genera danys per import de més de 61 milions d’euros a més de 80 ferits i 4 morts.

• Gener 2017. Entre els dies 18 de gener i 5 de febrer de 2017 un incendi forestal a Las Máquinas, en la Regió del Maule, a Xile, crema en 14 hores 115.000 hectàrees. El ROS (Rate Of Spread) o taxa de propagació del foc va ser de més de 8.000 hectàrees/hora. En total, en eixe incendi, es cremaren 467.536 hectàrees. I solament els treballs d’extinció (sense contar danys), en eixe incendi, van costar segons el Govern Xilé, 25.240.210 €. Hi va haver 11 víctimes mortals. És considerat el primer incendi de 6a generació. 

• Juny 2017. Incendi de Knysna – Western Cape , Sudàfrica. Provocat per un raig. 7 morts. En el mateix mes, Incendi de Pedrogão Grande – Leiria, Portugal. Entre el 17 i el 24 de juny de 2017, un incendi provocat per un raig provoca 64 morts i més de 130 ferits.

• Juliol – Agost 2017. La Gendarmeria francesa registra en poc més de 3 setmanes 131 incendis forestals que provoquen la mort de 9 persones i cremades greus a altres 17.

• Octubre 2017. Incendi de la ciutat de Santa Rosa (Tubb fire) – Califòrnia, EUA. 5.700 cases i altres estructures destruïdes. Aproximadament 100.000 persones evacuades. Danys directes per un import de 86 bilions de dòlars. 185 persones ferides i 42 mortes. Milers de persones ho perden tot. En el mateix mes, incendis simultanis Portugal – Galícia coincidint amb l’arribada del Huracà l’Ophelia, fora de campanya (Això implica menys personal). 43 morts a Portugal, i 4 morts a Galícia en un episodi que col·lapsa l’estructura d’emergències a Galícia. Envolta la ciutat de Vigo provocant una situació dramàtica. 

Els incendis forestals suposen un risc important a escala mundial, amb 3-4 milions d'hectàrees cremades cada any a tot el món (aproximadament un 3% de la vegetació existent). Entre els anys 1984 – 2013, els focs forestals havien causat 1.940 morts directes. Això suposa  unes 65 víctimes per any. En el que va de 2017, solament en els incendis descrits, ja han mort 180 persones. Això suposa un 276% respecte de la mitja de la sèrie de 30 anys referida. Evidentment, un any en una sèrie llarga no té perquè ser representatiu, però el risc és que esta anomalia puga convertir-se en una situació crònica. L’escenari, malauradament, n’és favorable.

Els incendis han evolucionat (Generacions d'incendis). L'abandonament d'usos, costums i espais ha provocat progressivament la desvinculació de la cultura agroforestal rural en favor d'una perspectiva urbana en les societats modernes durant la segona meitat del segle XX. La manca d’activitat a poc a poc ha afavorit l’acumulació de combustible (vegetació). Això unit a la manca de planificació i gestió (acció) sobre el territori ha acabat provocant que els Serveis d’Emergència afronten cada vegada incendis de major dificultat. Estes són les generacions anteriors:

Taula 1: Generacions de grans incendis. Basat en publicació Revista Crisis Response. Vol. 5, 4ª edició, p. 56 y 57.  Autors: Castellnou, M. & Miralles, M. (2009).

La cinquena generació (Grans Incendis Forestals (GIF = majors de 500 hectàrees) afectant simultàniament a diversos nuclis de població. Exemple: Incendis de Cortes de Pallàs i Andilla en 2012) cremen grans superfícies i obliguen a treballar als serveis d'emergència al límit. Actualment, el Canvi Climàtic està generant sequeres cada vegada més intenses. Això provoca una aridesa extrema, favorable al foc. Amb un escenari rural devastat per l’abandonament, i acumulacions majors d’energia en forma de combustible (la vegetació no deixa de ser energia solar emmagatzemada en forma de biomassa) i en la pròpia atmosfera (tota la que alliberem amb el consum de combustibles fòssils) provoquen els anomenats focs de 6a generació.

Un incendi de 6a generació és la demostració plausible de que les coses estan canviant. Té la seua base en el Canvi Climàtic. N’és una conseqüència. El seu origen està no ja en la sequera (que també), sinó en l'aridesa extrema. Els boscos que van quedant fora de rang climàtic estan extremadament disponibles per cremar. Estos incendis alliberen tanta energia que a més de tenir una atmosfera que els afavoreix, l’aprofiten i la modifiquen, generant tempestes de foc (Castellnou, M., 2017).

I el problema és que quan la tempesta se desencadena s’endú per davant tot el que pilla. En el darrer any han mostrat clarament quin és el seu potencial.  De fet, si no se prenen mesures amb caràcter urgent, correm el risc de convertir-los en una dinàmica habitual. 

Prevenció, autoprotecció, mitigació, adaptació

Durant els episodis de foc s’especula sobre la causalitat. Interessos ocults, teories de la conspiració més o menys fundades... però la realitat és que moltes vegades és simplement inconsciència, negligència o irresponsabilitat... Segons dades de la Generalitat Valenciana, entre 2005 i 2015 els espais agroforestals valencians patiren 4.444 incendis que cremaren 90.436,99 hectàrees. D’estos, solament 19 superaren les 500 hectàrees (GIF). Un 0,43% del total són responsables del 82,26% de la superfície  cremada (74.397,51 hectàrees). Això implica que en el 99,57% dels casos els Serveis d’Emergències apaguen el foc abans de fer-se gran (gran taxa d’èxit). Però quan se’ls escapa (normalment en dies de meteorologia extrema) es desencadena la tragèdia. 

Del total, solament 1.105 tingueren origen natural (raig). Els focs naturals cremaren un 2% de la superfície de tota la dècada. La resta tingué origen humà. Dels 19 Grans Incendis Forestals, 8 van ser negligents. Cremaren el 60% de la superfície total. Solament 2 GIF van ser naturals. 

Siga com siga, la causa de la ignició té una importància relativa. El problema és en quin escenari es combat l’incendi. I això du a un dels aspectes fonamentals. Cal entendre que solament amb una política seriosa de prevenció d’incendis forestals pot fer-se front a la sisena generació de focs. Solament amb inversió pot combatre’s el cost econòmic, social i ambiental que suposen. 

Cal entendre que l’aridesa extrema durant bona part de l’any implica una desestacionalització del risc. Per tant, un gran incendi pot produir-se també en hivern. A més, les persones que viuen en zones d’alt risc han d’entendre que l’única forma d’evitar fatalitats passa per eixa prevenció i per l’adopció, a escala particular, de mesures d’autoprotecció. És dur, però el dia del Gran Incendi Forestal és possible que vostè telefone al 112 i no puga vindre ningú. 

En eixe moment la diferència entre un escenari de més destrucció o menys dependrà, exclusivament, de les mesures que vostè haja adoptat abans.

Cal recuperar espais agroforestals. Ens cal una coberta vegetal ben gestionada. Preparada per evitar incendis d’alta intensitat. Cal gestió forestal sostenible i posar en valor de nou el territori forestal (més de la meitat del territori valencià). Cal invertir en verd per evitar el cost que suposa el negre del incendi.

Ens cal una política de cremes prescrites. De xicotets focs controlats en èpoques humides que no facen mal als arbres i ajuden a eliminar combustible mort sec. Se pot cremar un espai forestal sense afectar a la vegetació viva. Se fa. S’ha fet. I es farà. Cal que l’ecologisme urbà – centrista i la resta de la societat urbana entenga que els focs controlats de baixa intensitat són part de la solució. No del problema. Que són una eina poderosa. I que criminalitzar les eines (com ha passat en ocasions) a banda d’una estupidesa, és una irresponsabilitat. Les eines no són bones, ni dolentes. Són l’ús que se’n fa. Fent un símil amb els terratrèmols, poden triar vostès: xicotets terratrèmols controlats, o un gran terratrèmol destructiu. L’energia alliberada de forma controlada ajudarà a evitar alliberaments extrems. A més, l’ús preventiu del foc millora la formació del operatiu. Practicant en temps de pau, s’és més eficient en temps de combat. Cal abandonar el dogma, i emprar la ciència. Una ciència que demostra que focs de baixa intensitat no solament no són perjudicials, sinó que milloren l’ecosistema. Això no implica cremar de forma indiscriminada. Ni molt menys. Caldrà prescriure on, quan i com. Per això és una prescripció tècnica. Basada en ciència. Com el medicament que prescriu un metge. No podem permetre’ns que el dogmatisme s’impose al trellat. Tenim casos d’èxit. A Canàries, a Catalunya..., ecologistes d’allà poden donar-hi testimoni. Pregunten vostès. I veuran. 

Cal adaptació. Resiliència. Cal entendre que, ens agrade o no, haurem de conviure amb el foc. I que solament podem incidir en l’escenari de convivència (més preparat, o menys, més favorable al foc, o als Serveis d’Emergència). Sols podem intentar decidir amb quina generació d’incendis conviure. Malauradament, la situació actual pot convertir-se en norma si no s’adopten mesures urgents. Deixar de ser excepcional, per convertir-se en habitual. Els incendis ja no són un problema ambiental. Són una amenaça per a la seguretat nacional. Per a la vida de les persones. 

Per això cal canviar la relació persones – ecosistema, novament. I recordar que la terra no ens pertany. Nosaltres pertanyem a la terra. I el que passe amb la terra, ens passarà a nosaltres. Cal prendre mesures, o assumir les conseqüències. Decidir si volem seguir vivint ací, o convertir-nos en migrants climàtics. Podem seguir amb una actitud reactiva, i esperar al problema. O podem ser reactius, i afrontar el repte. Què preferim?