Mariano Rajoy, Pedro Sánchez, Alberto Garzón, Pablo Iglesias i Albert Ribera formen part del cartell del XI congrés d’ (Associació de Periodistes d’Informació Ambiental). Entorn una taula es reuniren representants dels cinc partits (PP, PSOE, Izquierda Unida, Podemos i Ciudadanos) per a exposar els seus programes electorals sobre medi ambient. Evidentment els polítics assistents, tots ells responsables d’estes àrees dins les seues respectives formacions, insistiren en que sí els importa. Un altra cosa és el cas que els facen o faran els seus màxims dirigents en funció de les prioritats electorals o de govern. Almenys durant la campanya i els superdebats televisius, els principals caps de llista no han dit una paraula sobre medi ambient. Que és el mateix que no parlar del futur del planeta, de la seua economia o l’organització social, que supose sí interessa a tots.

Curiosament els representants dels cinc partits convocats al congrés d’APIA coincidiren en la necessitat de crear un ministeri de medi ambient amb competències en industria i energia, dos sectors claus per a canviar l’actual model econòmic basat en els combustibles fòssils, principals causant de l’efecte hivernacle. Maria Teresa de Lara, presidenta de la Comissió de Medi Ambient i Canvi Climàtic del PP, va assegurar que el creixement econòmic i el medi ambient han de ser compatibles. De Lara va negar que Espanya no puga complir amb el compromís acordat dins la UE per aconseguir que en 2020 el 20 per cent de l’energia provinga de fonts renovables. En 2014, segons dades de la UE, el percentatge espanyol només arribava al 15,8%.

Els partits actualment a l’oposició reclamaren la desaparició de l’anomenat “impost al sol” que va frenar en 2012 el desenvolupament de les energies renovables, penalitzant el consum individual en favor dels interessos de les grans multinacionals del sector. Mariano Pérez, de Izquierda Unida, va assegurar que es fonamental eliminar eixe impost dins la creació d’un Pla Nacional de Transició Energètica. Pilar Lucio, secretaria de Canvi Climàtic del PSOE, va defensar la creació d’una vicepresidència amb competència sobre sostenibilitat que afecte de manera transversal totes les activitats productives. Teresa García Azcárate, responsable de Medi Ambient de Podemos, va plantejar l’establiment d’una “rendició de comptes” supervisada per experts externs per a fiscalitzat el compliment del programa basat en un principi de “revocabilitat”. Es a dir si el partit o govern que guanya les eleccions no compleix les promeses electoral automàticament se li retira e poder. Un principi que també plantejar el representant d’Izquierda Unida. .

Un altra taula rodona va plantejar la necessitat de l’existència dels “partits verds” a Espanya. Evidentment els representants d’estes formacions van reivindicar la seua existència i van insistir en que el seus plantejaments polítics no es limiten a temes relacionats amb el medi ambient. Julià Àlvaro, de la formació Equo-Verds integrada en Compromís, va explicar que si altres formacions arreplegaren els seus plantejaments no serien necessàries partits específicament “verds”.

El primer acte polític és anar a la compra

“El primer acte polític del ciutadà és anar a la compra” va sentenciar Asun Ruíz, directora executiva de . La dirigent d’esta ONG assegura que el 85% dels ciutadans prefereix escollir productes amb una etiqueta verda si tenen el mateix preu. Són dades d’un estudi de mercat elaborat a Barcelona i Saragossa que evidencia que l’atracció mediambiental, encara que siga enganyosa, capta més consumidors.

Durant el Congrés d’APIA diversos partits han expressat les seues experiències de gestió local en municipis com el de Villena on des de fa anys es treballa en projectes mediambientals integrals en agricultura, mobilitat o restauració forestal. Esta població de la Vega Baixa ha aconseguit estalviar 500.000 euros dins un pla d’energètic per reduir les emissions de C02, segons explica l’alcalde de la població Francisco Javier Esquembre.

L’Ajuntament de València aposta per les mesures relacionades amb mobilitat com ara el tancament al trànsit de carrers, o la reducció de velocitat en el centre. La regidora de Medi Ambient, Pilar Soriano, va anunciar un pla pilot de recollida selectiva de residus orgànics. A més va apostar per un nova jardineria en la ciutat, amb espècies autòctones i la implantació del reg a manta en lloc de goteig o l’extensió dels horts urbans. Soriano ha anunciat que en el primer trimestre de 2016 està previst que comencen a funcionar les noves experiències d’estos cultius d’horta dins la ciutat.

El canvi climàtic ompli la boca de polítics de tots els colors. Tots coincideixen en la lletra grossa, en el gran titular sobre la importància de combatre el gran problema del planeta, però tots no són tan concrets a l’hora d’entrar en la lletra menuda per a fer efectiva la reducció d’emissions contaminants, el que els analistes anomenen la “descarbonització” de l’economia.

Ana Belén Sánchez, de la “Fundación Alternativas”, assegura que el medi ambient té poc pes en la campanya electoral si no fora per la recent cimera de París. També va destacar que els “lobbies” energètics són més forts i influents a l’hora de fer variar les decisions de les administracions a nivell local o regional, com en el cas de les mines de carbó del nord d’Espanya.

Al final els partits fan el que demanda amb més urgència la població i de moment hem perdut una generació per lluitar contra el canvi climàtic. Segons diu l’economista ambiental Antxon Olabe, que es mostra optimista respecte al canvi de postures dels països més contaminants del món com la Xina, Estats Units i la Unió Europea. No obstant considera vital uns mecanismes de supervisió per a verificar que realment els governs compleixen les seues promeses, i un sistema d’ajudes efectius per ajudar a que els països emergents puguen reconvertir el seu model energètic.

Respecte a les solucions front al canvi climàtic es parla molt d’energia però molt poc o res dels altres dos factors que incideixen en el problema: l’economia i la població. Els “refugiats climàtic” són un fenomen inclòs dins els grans moviments de la migració actual. El meteoròleg i físic Luis Balairón incideix en el problema i destaca la falta d’interés polític per abordar estos altres dos factors.

A més Balairón assegura que les decisions individuals poden ajudar a reduir les emissions contaminants en relació al transport o la construcció de vivendes, però que sobretot les solucions han de ser polítiques.

Les polítiques empresarials tenen un repte d’adaptació, però també de negoci en el canvi climàtic. Les estratègies de grans multinacionals entren en contradicció amb les solucions immediates de mitigació davant el canvi climàtic, però ja quasi totes inclouen en la seua estratègia comercial activitats que minimitzen o maquillen el seu impacte mediambiental.

En altres casos, els objectius de les empreses estan directament implicats en resoldre problemes mediambientals. és una associació d’empreses sense ànim de lucre dedicada al reciclatge d’envasos des de 1998 a Espanya, en compliment de les directives europees. Este grup explica que fa 16 anys el 20% de la població manifestava reciclar cada dia, ara el percentatge arriba al 75%. En estos anys Ecoembes ha reciclat uns 16 milions de tones d’envasos, el que suposa un estalvi d’unes quines 15 d’emissions de Co2 a l’amosfera.

Les empreses dedicades al sector mediambiental consideren fonamental la divulgació de les seues activitats, com el cas de l’empresa , dedicada al manteniment de les xàrcies d’aigua en les ciutats. L’empresa ha creat un premi per a difondre el funcionament de l’abastiment d’aigua a les poblacions.

Un dels major problemes mediambientals el generava el reaprofitament i reutilització de neumàtics (SIGAUS), a més de l’impacte visual que suposa la concentració en abocadors dels que ja estan fora de servei. Un problema afegit en els últims anys és la reproducció del mosquit tigre en l’interior dels pneumàtics aprofitant l’acumulació d’aigua i al concentració de calor. Un fenomen que va provocar la seua expansió pel continent europeu. El reaprofitament de la pràctica totalitat de les rodes ajuda a evitar els problemes ambientals que genera este material.

Els nous temps polítics són una bona oportunitat per plantejar debats sobre la incidència del medi ambient en les estratègies de govern dels diferents partits, uns continguts que fins ara no s’han situat en primera línia de l’agenda del debat polític. Per això l’Associació de Periodistes d’Informació Ambiental (APIA) considera important fomentar, en època d’eleccions, el debat de les qüestions mediambientals, que de manera transversal afecten l’economia i tota la societat.