El Parc Natural de l’Albufera és el principal aiguamoll de la Comunitat Valenciana i un dels més importants de la conca del Mediterrani. Aquest paisatge humanitzat, cobert quasi plenament per l'arrossar, constitueix un hàbitat alternatiu al natural que facilita la presència permanent de gran quantitat d'aus aquàtiques. Situada en un lloc privilegiat on conflueixen les rutes migratòries que discorren pel Mediterrani i l'Atlàntic Est, l’Albufera representa també un lloc fonamental per a l'alimentació i el descans de milers d'aus que es desplacen entre els llocs de nidificació del centre i nord d'Europa i els d'hivernada a Àfrica. No obstant açò, en aquest cas el parc natural a penes compta amb espais propicis per a elles, les necessitats de les quals són més específiques. La intensificació agrària de l'arrossar, l'escassetat d'hàbitats aquàtics naturals i les molèsties derivades del trànsit de vehicles i persones, entre altres causes, dificulten que siga així.

Foto: Pablo Vera.

Alimentació i descans en la migració

Així, la Fundació Assut i SEO/BirdLife han engegat el projecte «Arrossars de pas», una iniciativa que té per objecte afavorir els llocs d'alimentació i descans per a les aus aquàtiques migratòries a l’Albufera. En paraules de Bosco Dies, assessor de la Fundació Assut, «la idea sorgeix de l'interès que té per a les aus que existisquen zones no conreades lliures de vegetació i amb nivells d'inundació baixos entre els mesos de juliol i octubre, coincidint amb la migració postnupcial de moltes espècies». Assegura Dies que «durant aquesta època, en aquestes zones, en les quals es remou la terra i s'elimina la vegetació amb tractors, sol registrar-se una gran quantitat d'aus, especialment limícoles, amb comptatges i censos de diversos centenars d'exemplars observats simultàniament».

Territs, tiforts, picarots, xerlovites, redonells, corriols, bequerudes i tètols són alguns dels grups d'aus més beneficiats per aquesta mesura, donat que aprofiten llocs oberts, lliures de vegetació i poc profunds als quals alimentar-se dels xicotets invertebrats que viuen al llim dels arrossars.

Tètol cuanegre. Foto: Pablo Vera

El tètol cuanegre, el redonell i el territ picarut, espècies amenaçades

Entre les espècies afavorides per aquesta iniciativa destaquen el tètol cuanegre, el redonell i el territ picarut, aus limícoles que mostren un marcat declivi a Europa. Pablo Vera, tècnic de SEO/BirdLife, explica que es tracta «d'aus migratòries que nidifiquen en zones del centre i nord d'Europa i que majoritàriament passen l'hivern a les regions equatorials d'Àfrica». Entre les causes del seu declivi, assenyala «la pèrdua i degradació del seu hàbitat, la qual cosa és especialment crítica en els viatges migratoris, on requereixen trobar espais amb aigües obertes i someres adequats per a descansar i alimentar-se». A l'actualitat, segons Vera, «aquests hàbitats són pràcticament inexistents a l’Albufera, per la qual cosa moltes aus no poden detenir-se i es veuen obligades a allargar el seu viatge centenars de quilòmetres fins a trobar un altre lloc adequat, amb el perjudici que açò suposa per al seu estat físic».

Enguany, per a l'època de la migració, entre juliol i octubre, mitjançant el projecte «Arrossars de pas», s'ha aconseguit manejar 75 fanecades d'arrossars a Alfafar i Silla, camps en els quals el cultiu de l'arròs havia fallat —per problemes en la germinació, afecció de plagues i malalties o un desenvolupament incontrolat de males herbes— i que ara, gràcies a la col·laboració dels agricultors, resten «fanguejats», lliures de vegetació i amb els nivells d'aigua adequats per a aquestes aus.

Foto: Pablo Vera

Beneficis per a les aus i l'arrossar

Durant diverses setmanes, abans que es culla el cereal i s'inunden els arrossars entrada la tardor, es calcula que aquesta mesura, que garanteix l'existència de xicotets i necessaris illots de vida en aquest espès mar d'arròs, va a beneficiar milers d'aus limícoles, a les quals se sumen uns pocs milers de flamencs, picatorts, ànecs i altres aus aquàtiques.

En el projecte, que compta amb el suport de Gracomsa Alimentaria, col·laboren diversos agricultors locals, els quals es beneficien per la seua banda d'una gestió que controla el creixement de «males herbes» als camps —plantes adventícies perjudicials també per a les parcel·les veïnes— i contribueix a preparar-los per a la pròxima campanya. Arrossers com José Martí, Vicent Martí i Juan Gimeno participen en el projecte facilitant els treballs de «fangueig» de diversos camps als quals la planta de l'arròs no s'ha desenvolupat amb èxit. Després d'uns primers resultats «molt positius», segons els promotors de la idea, el projecte «Arrossars de pas» tindrà continuïtat en anys futurs, en els quals s'espera crear la major superfície possible d'hàbitats per a aquest grup d'espècies amenaçades.