La Comunitat Valenciana alberga una gran diversitat d'hàbitats i variables ambientals que la fa una de les zones amb major riquesa florística d'Europa. L'elevat nombre d'endemismes i l'ús tradicional que els valencians fan d'elles configuren un ric mosaic d'hàbitats que, en molts casos, sustenta una flora especialitzada i única. A més, la flora valenciana està vinculada a les tradicions del poble valencià (gastronomia, folklore, llenguatge, toponímia, art, usos cerimonials o religiosos, simbologia).

Per la seua singularitat científica, el seu interés conservacionista, l'experiència acumulada en protecció i gestió activa de xicotets enclavaments per a la seua conservació, el Servei de Biodiversitat de la Generalitat Valenciana va plantejar en 1990 la necessitat d'establir una nova figura de protecció in situ de la flora silvestre, orientada cap a la conservació activa i centrada a facilitar i assegurar l'estudi científic de la flora endèmica present a la Comunitat Valenciana. Aquesta proposta, indicada per primera vegada en documents programàtics de l'administració valenciana per Emili Laguna, es concrete en 1994 amb la figura jurídica de la Microreserva Vegetal (Decret 218/1994, de 17 d'octubre, del Consell) i denominat finalment com a Microreserva de Flora (MRF) en 2009.

Emili Laguna precursor de les Microreserves de Flora

Es tracta zones de fins a 20 ha d'extensió, riques en flora singular, situades en terrenys gestionats per la Generalitat Valenciana o proposats voluntàriament i irreversiblement pels seus propietaris –persones físiques, ONG o ajuntaments en muntanyes no catalogades d'Utilitat Pública, que en tal cas serien els protagonistes de la gestió, desenvolupada baix assessorament tecnocientífic adequat–, on per raons de conservació era convenient permetre el manteniment de les activitats tradicionals.

La xarxa actual de microreserves de flora inclou més de 300 llocs que cobreixen una superfície que supera les 2.300 hectàrees, acollint una representació del 67% de les espècies de la nostra flora nativa. En 2019 s'han complit 25 anys des de la seua implantació d'aquesta figura pionera que ha sigut exportada a altres comunitats autònomes, a molts altres països mediterranis com a figura de protecció de flora i reconeguda a escala mundial.

Huit noves microreserves

Les huit noves MRF decretades pel Consell són, segons versa el decret, terrenys mereixedors de la seua declaració com a microreserves de flora als quals es van concedir subvencions als seus propietaris durant els anys 1997, 2007 i 2008. És el cas de les microreserves del Barranc de l’Assut, Mas Riu d’En Bosch, Mola d’Ares D, La Moreria, Ombria del Mas de la Vall C, Tancat de la Torre y Umbría del Villar. D'altra banda, l'Ajuntament de Castelló de la Plana va sol·licitar la declaració d'una microreserva de flora en la Platja del Serradal sobre terrenys que són domini públic marítim terrestre a causa de la presència de l'únic sistema dunar natural del terme municipal.

Foto: GVA

Barranc de l'Assut

Es tracta d'una superfície de 2,5 hectàrees en el terme municipal d'Eslida. Amb espècies prioritàries com: Biscutella calduchii, Centaurea paui, Cephalanthera rubra, Cytisus villosus, Minuartia valentina, Quercus suber.

Mas Riu d'En Bosch

8,22 hectàrees en el terme municipal de Benassal. Les espècies prioritàries són: Ulmus minor, Epipactis kleinii, Ilex aquifolium, Pinus nigra subesp. salzmanii, Coronilla emerus.

Mola d'Ares

Es protegeixen 17,23 hectàrees propietat de l'Ajuntament d'Ares del Maestrat, Mola d'Ares, on es troben esspécies prioritàries com: Linaria ilergabona, Polygonatum odoratum, Cotoneaster integerrimus, Acer opalus subesp. granatense, Sorbus ária.

La Moreria

Una parcel·la de dues hectàrees en Coves de Vinromà propietat de la Fundació Docent Privada dels Coves de Vinromà. Les espècies prioritàries són Chamaerops humilis, Juniperus phoenicea, Ophrys fusca, Alysma lanceolata.

Ombria del Mes de laVall 

Parcela de 5,3 hectàrees de propietat privada també a Ares del Maestrat. Les espècies prioritàries que es troben alli són: Ilex aquifolium, Ligustrum vulgare, Epipactis kleinii, Sorbus aria.

Platja del Serradal

9,24 hectàrees de domini públic marítim terrestre a Castelló de la Plana. Una zona amb dunes mòbils i fixes, i pasturatges salins on es troben espècies prioritàries pròpies d'aquests ecosistemes: Pancratium maritimum, Medicago marina, Elymus farctus, Sporolobus pungens, Launaea fragilis, Silene ramossisima, Inula crithmoides, Halimione portulacoides, Limonium virgatum, Limonium girardianum.

Tancat de laTorre 

2,42 hectàrees en el terme municipal de Morella de propietat privada amb espècies prioritàries com Ulmus glabra, Acer monspessulanum, Acer opalus subesp. granatensis, Biscutella fontqueri, Sorbus aria, Ilex aquifolium, Epipactis kelinii.

Ombria del Villar

12,46 hectàrees d'Algimia d'Almonesir propietat de la Fundació Bancaixa, Fundació de la Comunitat Valenciana. En ella trobem les expecies prioritàries com Minuartia valentina, Biscutella calduchii, Centaurea paui, Epipactis microphylla, Cephalantera longifolia, Hipericum androsaemum, Quercus suber.