Implantar l'economia circular és "una estratègia de govern", almenys això és el que assegura la ministra d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient. Isabel García Tejerina ha insistit que "cal canviar la manera de pensar, dissenyar, produir i consumir" i eradicar l'actual sistema basat en l'extracció de recursos per "usar i llançar". Així ho ha explicat en una reunió informativa celebrada a la seu del ministeri a Madrid amb membres de l'Associació de Periodistes d'Informació Ambiental (APIA), en què ha estat present Samarucdigital. Dins d'aquest canvi de model la reducció de residus i l'increment dels nivells de recuperació són una part important de l'estratègia. La ministra ha assegurat que la normativa que fixa la prohibició de les bosses de plàstics d'un sol ús segueix els seus terminis i es presentarà abans que acabe l'any. La previsió és que la prohibició entre en vigor el 2018. Així mateix, està previst el plantejament d’altres mesures sobre envasos dins la revisió de la llei marc de residus abans de la fi del semestre. El director general de Qualitat Ambiental, Javier Cacho, ha assegurat que "no hi ha sistemes objectius fiables" per a la comparació de les dades sobre reciclatge.

L'economia circular és un dels eixos centrals de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, que després de finalitzar un període de "consulta pública" està en fase de redacció de l'avantprojecte que, segons la ministra, es presentarà en el primer trimestre del 2018 per iniciar el seu tràmit parlamentari. García Tejerina ha recordat els compromisos del govern espanyol amb  l’Acord de París com a membre de la Unió Europea, que obliguen a reduir les emissions d'efecte hivernacle, i tenen com a primera meta fixada baixar un 40% el 2030 respecte als nivells de 1990, un objectiu gairebé impossible al ritme actual i amb les mesures previstes fins al moment. Tot i això la ministra ha insistit que l'objectiu segueix sent "la descarbonització" a finals de segle, i adverteix que el canvi climàtic conformarà l'economia en conjunt, condicionant "com produïm i com consumim en el futur".

Fotos: Fèlix Tena

Aigua, dessalinitzadores i el mix energètic

L'aigua, especialment l'escassetat d'ella, ha estat un altre dels eixos de l'exposició de la ministra que ha evidenciat com els problemes s'estenen per tots els territoris d'Espanya. Davant la sequera, considera necessari seguir invertint en infraestructures. L'estratègia del seu departament es basa en la planificació posant l'accent en "com es gestiona l'aigua", alhora que ha assegurat que no tot es basa en els transvasaments i recorda la importància dels cabals ecològics, i assegura que el 60% de les inversions dels plans de conca es destinen a mesures mediambientals. La necessitat de modernització dels regadius és una altra de les eternes prioritats exposades. A partir d'una pregunta de Samarucdigital respecte a la dessalinització d'aigua de mar, la ministra ha explicat que estan tractant de "posar ordre en el sector" i ha lamentat que moltes de les dessalinitzadores es construïren "sense criteris rigorosos" respecte a la possible demanda de la població. En l'actualitat de les 8 principals dessalinitzadores existents a la Comunitat Valenciana 3 no fan servir i les altres estan infrautilitzades, d'estes últimes la de Torrevieja és de la que es treu més rendiment. El problema és l'elevat cost energètic de l'aigua dessalada, que sí que resulta rendible per a l'abastament humà, però que els regants rebutgen mentre tinguen disponible aigua procedent de transvasaments, que els és subministrada a un preu molt inferior tot i l'elevat cost que també comporta . La ministra ha recordat que l'aigua dessalada també es subvencionada, de manera excepcional, en períodes de sequera tot, com el present, tot i que la legislació és molt restrictiva. García Tejerina assegura que el ministeri treballa en incrementar la potència de la connexió de les plantes dessalinitzadores a la xarxa elèctrica, alhora que s'analitza el potencial de fonts energètiques més viables, com la solar, i parla d'un "mix energètic" per garantir el futur de l'abastament. En aquesta línia va evidenciar la necessitat d'incrementar l'aprofitament de l'aigua procedent de depuradores, i ha explicat que el 50% de tota l'aigua reutilitzada a Europa s'aprofita a Espanya.

Un problema de criminalitat

Pel que fa als incendis forestals, la ministra considera que "no és un problema d'escassetat de mitjans, és un problema criminalitat". Isabel García Tejerina ha exemplificat el seu plantejament evocant que "ens hem fet intolerables amb la corrupció o amb la violència de gènere... el dia que ens fem intolerables amb qui cala foc (a les muntanyes) s'acabaran els incendis." I ha afegit que " tots saben qui són, però ningú ho diu. " la ministra ha incidit que la major part dels focs intencionats comencen en moments meteorològics propicis per a l'expansió de les flames, o quan els dispositius contra el foc no poden actuar. La titular de Medi Ambient ha explicat que el 95% dels incendis forestals es podrien evitar, perquè estan causats pels humans. Després de recordar les competències forestals estan en mans de les comunitats autònomes, ha insistit en la necessitat d'invertir en la prevenció dins d'una política forestal.

La intervenció a Catalunya

El despoblament de les zones rurals és un altre factor que incideix en les majors dimensions dels incendis. Isabel García Tejerina ha evidenciat que l'ocupació rural pot ser una sortida de futur, sempre que es porte a terme la digitalització del sector per atraure la població jove. En eixe sentit es va referir a plans per a la recuperació de zones abandonades com el que estava implementant la Generalitat de Catalunya. La ministra es va referir, a preguntes dels periodistes, al paper del seu departament en l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya a l'assegurar que "assumir les competències no vol dir fer política mediambiental o agrària". Ha comparat la situació amb l'any en què el govern de Rajoy es va mantindre en funcions, una època en què "no vam poder fer pols polític", segons ha explicat. Respecte al present ha detallat com els responsables de les diferents direccions generals del ministeri han entrat en contacte amb els seus homòlegs catalans, amb qui mantenien ja contactes periòdics dins de les habituals relacions de gestió entre governs, per “ajudar al restabliment de la normalitat”.