A La Carta À Punt Mèdia

Quan parlem de calfament global, la majoria de nosaltres mirem al cel, tot i que la clau per a comprendre el canvi climàtic es troba a les profunditats de la mar. Els oceans han permés l’evolució de tots els éssers vius i també dels humans. A més, són un gran aliat en l'emergència climàtica. De fet, aquesta immensa esponja marina absorbeix la quarta part de les emissions globals de diòxid de carboni. Però, no oblidem que la seua força és incontrolable. Els oceans poden esdevenir el nostre enemic més cruel si no fem res per a detindre els danys que els amenacen. 

Els oceans són el gran aliat de la vida al planeta. Conformen l'hàbitat més gran de la terra i suposen la major font d'aliment del món. Però eixa contribució pot canviar radicalment si no aturem la contaminació per diòxid de carboni, el CO2, que danya l’entorn marí. Així ho assenyala l'esborrany de l'informe especial sobre oceans i zones gelades del Panell Intergovernamental d'Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC), de les Nacions Unides. El text, que es presentarà a finals de setembre a Mònaco, alerta que els canvis destructius en curs poden fer declinar les reserves de peixos i multiplicar per mil els danys causats pels ciclons (o supertormentes), com el recent Dorian. Uns efectes que deixarien sense sostre centenars de milions de persones per la pujada del nivell del mar. Per totes aquestes raons ben preocupants, l’oceà és el protagonista de la nova entrega de Samarucdigital.

Carlos Manuel Duarte

Una de les veus més autoritzades en l’estudi dels oceans és la del biòleg marí Carlos Manuel Duarte, un dels oceanògrafs espanyols de major projecció internacional i tota una eminència mundial en la recerca oceànica. 

Dirigeix el Centre de Recerca del Mar Roig, en la Universitat de Ciències i Tecnologia Rei Abdullah, a l’Aràbia Saudita. En la seua trajectòria, hi destaca haver dirigit la primera expedició espanyola a l'Àrtic i l'expedició Malaspina, a bord del buc Hespérides. També ha sigut director del The UWA Oceans Institute, de la University of Western Australia, professor d'investigació a l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA), del Consell Superior d'Investigacions Científiques i  Universitat de les Illes Balears, i director en el Laboratori Internacional de Canvi Global (LINCGlobal).

A més, Duarte ha publicat més de 400 articles científics i ha dirigit més de 30 projectes d'investigació. Entre 2008 i 2010 va ser president de l'Associació Americana de Limnologia i Oceanografia. Ha rebut el Premi Nacional d'Investigació "Alejandro Malaspina" 2007, el Premi Jaume I d'Investigació en Protecció de la Naturalesa 2009, i el Prix d'Excellence 2011 de l'International Council for the Exploration of the Sea per la seua investigació en l'àmbit de les ciències marines.

Tot i que la seua agenda és molt apretada, la nostra companya, Kristin Suleng, ha pogut parlar amb ell a través d’una videoconferència, que podeu veure completa ací.

Greenpeace i el Tractat Global dels Oceans

Els ecosistemes oceànics corren més perill que mai. La contaminació, la sobreexplotació dels recursos pesquers, les prospeccions a la recerca de petroli o gas i sectors com la mineria marina estan portant els oceans al col·lapse. Són problemes que caldrà solucionar per a complir els Objectius marcats per a l'Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible de l’ONU.  En eixa línea s’adreça el Tractat Global dels Oceans, que a finals d'agost va ser objecte de la trobada en la seu de Nacions Unides a Nova York de representants de 193 països. 

El Tractat és un instrument jurídic internacional per a la conservació de la diversitat biològica marina en les aigües internacionals, que ocupen el 70 % de la superfície terrestre. Per a la comunitat científica i els conservacionistes, el Tractat significa una oportunitat històrica per a regular les anomenades “aigües lliures", les situades a més de 200 milles nàutiques de la costa i que es troben desprotegides. Entitats com Greenpeace han pressionat per a adoptar mesures ambicioses davant les amenaces per als oceans que són cada vegada més preocupants. I de Greenpeace comptem amb la participació de David Sandoval, president a Espanya d’aquesta organització internacional.

“És necessari protegir-les, perquè amb la manca de jurisdicció, està passant el més greu: les afeccions a la biodiversitat marina o la contaminació en espais que ningú controla. Hem d'establir unes pautes perquè els països prenguem consciència dels oceans en el seu conjunt. El text és una manera d'accionar per a la comunitat internacional. El que demanem és protegir almenys el 30% d'aquestes aigües lliures per a 2030. Portem deu anys de negociacions. Es necessita una base de mínims de partida per a poder fixar uns objectius en el curt termini”, indica Sandoval.

Efectes irreversibles?

Antoni Camacho és catedràtic d’Ecologia a la Universitat de València i president de la Federació Europea d’Associacions de Limnologia, la disciplina que estudia els sistemes aquàtics continentals. Tot i que la seua especialitat són les aigües dels llacs, rius, pantans o glaceres, també en coneix de prop les conseqüències de la pèrdua de biodiversitat i els efectes del canvi climàtic als oceans. Amb ell, abordem si les amenaces per als ecosistemes oceànics són irreversibles o si encara estem a temps de reduir el nostre impacte ecològic sobre els oceans.

“Els problemes dels oceans no són irreversibles, depèn de nosaltres que puguem revertir-los. És cert que a molts els pot resultar una cosa aliena, però els oceans són el major ecosistema regulador del planeta. Les alteracions físiques dels oceans com a conseqüència directa o indirecta del canvi climàtic van conduint cap a un clima menys amigable amb la vida, i urgeix que tinguem clar què hem de fer. Cal fer coses i ràpid, perquè tot depèn de la resposta de la vida. Si es produeixen molts canvis accelerats, els éssers vius, que són imprescindibles per a la vida, no hi poden adaptar-se, i si desapareixen, també alterarà les condicions d'habitabilitat del planeta”, recalca Camacho

El nivell de les aigües

Des de l’IMEDEA, de les Illes Balears, un centre de referència en el coneixement dels ecosistemes marins, costaners i insulars, ens acompanya un expert en dinàmica oceànica. Ell és Ángel Amores, investigador postdoctoral que actualment treballa per a conéixer els impactes costaners de la pujada del nivell del mar a llocs tan exòtics com les illes Maldives.

“El nivell del mar a escala global està pujant a causa de dos efectes principals derivats de l'augment de la temperatura mitjana del planeta. El primer és la fusió dels gels continentals, sobretot els que se situen en terra com a Groenlàndia. En canvi, la fusió del gel situat en el mar, com el de l'Àrtic, no contribueix a la pujada del nivell del mar, si bé és un indicador del canvi climàtic. Un altre factor important que contribueix a pujar el nivell del mar és l'expansió tèrmica dels oceans. En un estudi de 2014, vam demostrar que el 87% de l'augment del nivell del mar des de 1970 a causa de la seua expansió tèrmica té el seu origen a la mà de l'home. Aquest impacte es dóna principalment en zones costaneres on s'acumula fins al 40% de la població mundial, que inclouen megaciutats. Gran part dels països desenvolupats, com ara els Països Baixos, estan prenent consciència de la importància de les seues costes, però aquesta adaptació no s'està donant als països amb menys recursos econòmics”, assenyala Amores

SoNatura75: Escateret Hydrobates pelagicus

El nostre col·laborador, Batiste Miguel, ha triat un habitant de la mar per a la nova entrega del So de la Natura. Poc més gran que un teuladí, l’escateret viatja centenars de quilòmetres al dia volant ras sobre l’aigua. La mar és la seua llar. És un ocell netament oceànic que a casa nostra solament té una colònia nombrosa a l’Illa de Benidorm.

Finestra del Samaruc 75: Jose Tena

Ja sabeu que en el Samarucdigital vos proposem indrets diversos per a gaudir de la naturalesa a casa nostra. I ho fem a través de la Finestra del Samaruc, per la qual guaitem per a conéixer el paisatge més estimat de personalitats de la cultura i el saber de la Comunitat Valenciana. En aquest nou capítol, visitem la costa a Calp de la mà d’un dels seus grans coneixedors, Jose Tena, director de l’Institut d’Investigació en Medi Ambient i Ciència Marina (IMEDMAR), de la Universitat Catòlica de València, que té la seua Estació Marina ubicada en aquesta localitat de la Marina Alta. 

Biblioteca Verda 75: ‘100 secrets dels oceans’

Afegim nou títol a la nostra Biblioteca Verda, amb 100 secrets dels oceans, el llibre que la biòloga marina, Esther Garcés, investigadora de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC a Barcelona, ha escrit juntament amb l’investigador Daniel Closa. Garcés ens fa un tast d’aquesta obra i ens acosta el més desconegut de l’element que ocupa la major part del planeta.