Els barrancs mediterranis
La protecció d’aquests elements i els desafiaments que hi representen davant la planificació urbana i els canvis del cicle de l’aigua protagonitzen el programa 46 del Samarucdigital
La pressió urbanística i el canvi climàtic fan que els barrancs esdevinguen un dels punts més conflictius de la nostra geografia. Durant les últimes dècades, hem anat llevant-li espai als barrancs, construint a la vora o, fins i tot, dins, un fet que comporta conseqüències nefastes. Si afegim la variació en el cicle de pluges, ens trobem en un punt en què haurem d’esbrinar què cal fer per no viure episodis com els de les setmanes passades, en els quals l’aigua ha inundat barris sencers. Al programa 46, vos donem a conéixer el paper que juguen els barrancs i la seua ecologia; les espècies vegetals que juguen un paper positiu i quines no haurien d’estar-hi i, la tasca de neteja i manteniment dels barrancs. Aquestes són algunes de les qüestions principals que abordem al Samarucdigital.
A casa nostra hi ha dos tipus de rius, els al·lòctons, que normalment porten aigua tot l’any, i els autòctons, de cabal efímer i que, en moltes ocasions, arriben a perdre totalment el seu cabal. Aquests rius són els característics del nostre territori, però també d’aquells territoris amb característiques climatològiques similars al nostre. El cabal d’aquests rius depén de la precipitació. De vegades porten aigua en algun tram, però la major part estan secs. Durant els episodis de pluges torrencials, com els que estem vivint aquesta tardor, alguns barrancs i rambles reben l’aigua provinent de les escorrenties de la muntanya i d’altres la reben per a drenar i evacuar l’excés de l’aigua de pluja.
Entrevista amb Antoni Aguilella
Per a conéixer la vegetació pròpia dels barrancs mediterranis comptem amb la participació d’Antoni Aguilella, professor de Botànica al Departament de Biologia Vegetal de la Universitat de València, investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva i ex-director del Jardí Botànic de la Universitat de València. Aquest gran coneixedor de les nostres espècies vegetals ha publicat diverses monografies sobre el barranc de La Falaguera o el barranc d’Asnar, entre d’altres. Amb ell, intentem saber com és i ha de ser la vegetació d’un barranc i què hauríem de fer per mantindre’ls en bones condicions.
Antoni Aguilella, professor de Botànica a la UV i director del Jardí Botànic
Entrevista amb Sales Tomàs
Des la perspectiva ambiental, Sales Tomàs, directora-gerent de la Fundació Limne, entitat que promou campanyes de Voluntariat Ambiental i Custòdia Fluvial per a la Conservació dels Ecosistemes Aquàtics, ens explica una de les accions més importants de la fundació: la neteja dels barrancs. Amb Tomàs abordem la problemàtica del domini públic i els reptes per tal que els barrancs deixen de ser els grans oblidats per les administracions.
Sales Tomàs, directora-gerent de la Fundació Limne
Entrevista amb Jorge Olcina
En 2017, el geògraf Jorge Olcina, catedràtic d’Anàlisi Geogràfic Regional i responsable de l’Institut de Climatologia de la Universitat d’Alacant, publicava, junt amb Antoni Gil, el Tratado de Climatología, un monogràfic exhaustiu dins del qual dedica un apartat a les repercussions atmosfèriques de l’activitat humana i els riscos climàtics que se’n deriven. Olcina ens explica els efectes de l’antropització en el canvi climàtic i que aquest comporta una radicalització del clima en el qual tendeix a fer desaparéixer la tardor i la primavera. També, fa referència a que els episodis extrems, com les inundacions o les sequeres, que poden ser cada volta més freqüents, podrien modificar la nostra geografia.
Entrevista amb Félix Francés
Quins desafiaments plantegen els barrancs per a la planificació urbana i les actuacions davant dels esdeveniments extrems protagonitzats per l’aigua serà el tema central de la conversa amb Fèlix Francés, catedràtic d’Enginyeria Hidràulica i Responsable del Grup d’Investigació en Modelació Hidrològica i Ambiental en l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (IIAMA) de la Universitat Politècnica de València.
Félix Francés, responsable de Grup d’Investigació en Modelació Hidrològica i Ambiental en el IIAMA (UPV)
Tertúlia amb Antoni Aguilella i Félix Francés
A l’espai de la tertúlia, Reis Juan i Batiste Miguel, junt amb Antoni Aguilella i Félix Francés, aborden el tema els barrancs mediterranis des d’un punt de vista més general sobre aspectes com, la capacitat de regeneració i la necessitat de restaurar-los, així com, les modificacions que es poden i es deuen fer en el seu traçat.
La Finestra del Samaruc
Aquesta setmana ‘‘La Finestra del Samaruc’’ ens l’obri Hèctor Molina, agricultor de Vila-real, emprenedor i director de El3ments, un projecte empresarial agrícola de recuperació de llavors tradicionals per a combatre l'abandonament dels cultius. Amb ell viatgem a la serra d'Espadà, a la província de Castelló.
El So de la Natura
Una de les essències del Samarucdigital és apropar-vos a la natura a través dels seus sons. El nostre company, Batiste Miguel, ens proposa un so que ens transporta als barrancs, els protagonistes del programa 46 del Samarucdigital.
