Dorian, l'huracà que colpeja amb una fúria sense precedents el Carib, ha devastat les Bahames i amenaça les costes de Florida, Geòrgia i les Carolinas als Estats Units, bé poguera ser la Nemesi dels oceans a la postura laxa que els estats han mostrat en la tercera reunió Intergovernamental de l'ONU per a avançar en l'anomenat Tractat Global dels Oceans. Nemesis, filla d'Oceà segons Pausanias, és la divinitat grega de la justícia retributiva, la venjança, l'equilibri, la solidaritat i la fortuna. Castigava la desmesura i a aquells mortals que gosaven trastocar l'equilibri universal a través dels seus actes. Era l'encarregada d'impartir el just càstig pels delictes comesos i per la supèrbia humana. L'oceà pot ser l'aliat més sòlid de la vida en el planeta, però pot convertir-se en el nostre més cruel enemic. El planeta seguirà amb... o sense nosaltres. El que està en joc és la nostra supervivència i la de milions d'espècies d'éssers vius que poblen el planeta.

 Huracán Dorian.

Tractat dels Oceans

Des del 19 al 30 d'agost s'han reunit en la seu de Nacions Unides a Nova York representants de 193 països amb l'objectiu d'elaborar l'anomenat Tractat Global dels Oceans. Un instrument internacional, jurídicament vinculant, en virtut de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar (UNCLOS), sobre la conservació i l'ús sostenible de la diversitat biològica marina en zones situades fora de jurisdiccions nacionals, coneguda com a "BBNJ". Aquesta és la tercera de les reunions. La quarta i última reunió tindrà lloc en la primera meitat de 2020, i haurà de tancar-se amb un text jurídicament vinculant que regule les aigües internacionals, que suposen més de dos terços del total dels oceans i que ajudaria a protegir almenys el 30% dels mars per a 2030.

 Seu de Nacions Unides a Nova York. 2019. Foto Greenpeace

Durant aquesta tercera sessió, els participants han discutit article per article el projecte de text del Tractat. Entre les qüestions que es discuteixen en les negociacions figuren els mecanismes de gestió basats en zones geogràfiques, entre els quals s'inclou l'establiment d'àrees de protecció marina com les que existeixen en aigües territorials de molts Estats; la conservació i l'ús sostenible de la diversitat biològica marina de les zones situades fora de la jurisdicció nacional; els recursos genètics marins, incloses les qüestions relatives a la participació en els beneficis; les avaluacions de l'impacte ambiental i la creació de capacitat i la transferència de tecnologia marina.

Una oportunitat històrica i urgent

Per a la comunitat científica es tracta de "l'última oportunitat per als oceans" i el Tractat una oportunitat històrica per a aconseguir un compromís ambiciós per a regular les "aigües lliures", les situades a més de 200 milles nàutiques de la costa dels països riberencs. Més de 30 anys després de l'adopció de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar en 1982, és evident que molts dels seus ambiciosos objectius no s'han pogut complir degut tant a les àmplies llacunes legals de la Convenció, com dels constants incompliments, especialment pel que fa a la protecció i preservació del medi marí i la conservació de la biodiversitat en zones fora de la jurisdicció nacional (ZFJN).

Tant els ecologistes de Greenpeace com la comunitat científica, han pressionat a causa de la urgència d'adoptar mesures ambicioses en un moment en el qual les amenaces en els nostres mars i oceans són cada vegada més preocupants i la vida marina corre més perill que mai. La contaminació, i en particular la contaminació per plàstics i microplàstics, el canvi climàtic, la sobreexplotació intensiva de recursos pesquers, les prospeccions a la recerca de petroli o gas i les noves tecnologies que obrin la porta a la mineria en el fons marí, estan portant als oceans al col·lapse.

L'actor Javier Bardem i el germà Carlos Bardem a bord del santuari de l'Oceà Antàrtic -Greenpeace expedició Antàrtida. 2019

Problemes que caldrà solucionar si volem acostar-nos al compliment de l'Objectiu 14 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) marcats per l'ONU per a l'Agenda 2030 per a un nou marc mundial de desenvolupament: “Els oceans del món, la seua temperatura, composició química, corrents i vida són el motor dels sistemes globals que fan que la Terra siga un lloc habitable per als éssers humans. La forma en què gestionem aquest recurs vital és fonamental per a la humanitat i per a contrarestar els efectes del canvi climàtic…. Millorar la conservació i l'ús sostenible dels recursos oceànics a través del dret internacional també ajudarà a mitigar alguns dels reptes que enfronten els oceans.”

Poca voluntat política

Greenpeace, que ha lluitat per aquest tractat històric durant molts anys amb grans campanyes i estudis científics, lamenta que en aquesta ronda de negociacions els governs no hagen manifestat la voluntat política suficient per a garantir que es puga adoptar un tractat en la sessió de negociació final programada per al primer semestre de 2020. "És molt decebedor veure que el ritme i l'ambició presents en aquesta reunió no coincideixen amb el nivell d'urgència necessari per a salvar els nostres oceans i protegir el nostre planeta contra l'emergència climàtica i la pèrdua massiva de biodiversitat que afrontem", va declarar la doctora Sandra Schoettner de Greenpeace. "La falta de voluntat política en aquestes negociacions és alarmant, ja que alguns països clarament encara afavoreixen l'explotació dels recursos marins sobre la seua protecció. Mantenir les coses com estan no salvarà els nostres oceans o, en última instància, a la humanitat".

Segons l'ONG, alguns governs com els Estats Units, Noruega, Austràlia, el Japó, el Canadà, Nova Zelanda i l'Equador, semblen estar a favor d'un tractat diluït que no oferiria la xarxa de santuaris oceànics que la ciència i els ecologistes demanden perquè la protecció siga efectiva. A l'organització ecologista el preocupa la postura dels Estats Units, que sota l'Administració de Donald Trump, ha alçat en les seues pròpies aigües limitacions mediambientals establides per Governs anteriors. També preocupa a Greenpeace el paper de la Xina, amfitriona del pròxim Cim de Biodiversitat (CoP15) i on s'establiran els objectius de biodiversitat posteriors a 2020, que ha de mostrar més ambició per a estar a l'avantguarda de la protecció de la biodiversitat.

Altres països com Rússia, Islàndia i Corea han dirigit els seus esforços a retardar les negociacions. No obstant això, molts altres països ja han manifestat el seu suport a un tractat fort i han destacat la seua intenció d'aconseguir un acord ambiciós. Països d'Àfrica, el Pafrica, el Pacífic, Amèrica Llatina, com Costa Rica, i Europa, per exemple, han acordat que el Tractat dels Oceans ha de permetre explícitament la creació d'àrees protegides internacionalment. Encara que a les ecologistes els resulta frustrant veure com les propostes de la Unió Europea són insuficients i no representen un canvi real.

 Javier Barden a New York 2019. Foto: Greenpeace

Espanya no ha mostrat un suport decidit i, en opinió de Greenpeace, hauria d'unir-se als països que demanen la protecció d'almenys el 30% dels oceans per a 2030. El futur conveni és particularment important per a Espanya, que és el segon país de la UE en aigües marines, només per darrere de Portugal, i que alberga la biodiversitat marina més gran d'Europa, ja que està en tres regions biogeogràfiques amb unes característiques molt diferenciades: mediterrània, atlàntica i macaronèsica. Espanya, amb una rica tradició marina i pesquera, ja compleix amb l'objectiu del Conveni de Biodiversitat Biològica de protegir almenys el 10% de les aigües marines, havent superat ja la xifra del 12% amb l'aprovació de l'àrea marina protegida del Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani, segons el Ministeri per a la Transició Ecològica.

Sense els oceans la vida en la terra seria impossible.

Els oceans són l'hàbitat més gran de la terra, la major font d'aliment per a animals i humans, i exerceixen un paper fonamental per al benestar humà i el desenvolupament econòmic i social a escala mundial. No obstant això, en l'actualitat, les aigües internacionals dels nostres mars més enllà de les fronteres nacionals, el 70% de la superfície terrestre, més extensa que tots els continents junts, estan completament desprotegides. L'oceà conté quasi 200.000 espècies identificades, però les xifres reals poden ser milions, ja que la seua gran immensitat a penes està explorada. Malgrat això, només al voltant de l'1% dels oceans mundials està degudament protegit (Àrees Marines Protegides-AMP).

Per això, Greenpeace reivindica la necessitat d'una xarxa completa de santuaris marins amb mesures de protecció efectives en tots els mars del món i només un acord ambiciós per damunt dels interessos comercials el podria fer possible. No existeix en l'actualitat un instrument legal efectiu que permeta la creació de santuaris oceànics, àrees fora de l'abast d'activitats humanes nocives, en aigües internacionals.

  Anfípodos en el mar de los Sargazos. Foto: Greenpeace

Els Oceans a la vora del col·lapse

Els canvis destructius que estan en curs poden fer acabar amb les reserves de peixos, multiplicar per mil els danys causats pels ciclons i deixar sense sostre a centenars de milions de persones per la pujada del nivell del mar, segons el recent "informe especial" sobre oceans i zones gelades del Panell Intergovernamental d'Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) de l'ONU, que serà discutit pels governs el 25 de setembre a Mònaco.

Aquestes amenaces que suporten els oceans són d'origen antròpic i procedeixen de terra ferma. Segons un recent estudi del National Center for Ecological Analysis and Synthesis (NCEAS) en quasi el 60% de l'oceà, els impactes acumulatius estan augmentant significativament i, en molts llocs, a un ritme que sembla estar accelerant-se. "Això crega encara més urgència per a resoldre aquests problemes", segons Ben Halpern, director de NCEAS i professor de l'Escola Bren de Ciències i Gestió Ambiental de la Universitat de Califòrnia en Santa Bàrbara. Quines són aquestes amenaces?

Entre les pressions que pateix el medi marí en l'actualitat figuren els danys causats als hàbitats i els ecosistemes, el calfament de les aigües provocat pel canvi climàtic, la persistència de substàncies perilloses en els sediments i les masses d'aigua, la degradació de les barreres de coral, les espècies invasores, la contaminació i l'eutrofització, el trànsit marítim, així com l'explotació de les matèries primeres i la sobreexplotació de les espècies marines, l'acidificació, la degradació i urbanització de les costes i la nova amenaça de la mineria en aigües profundes.

El canvi climàtic

Els oceans són els nostres millors aliats contra el canvi climàtic. Absorbeixen la quarta part de les emissions de CO₂, així com més del 90% de la calor addicional que han generat les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle des de 1970. Sense aquesta esponja marina, la calor en la Terra ja seria insuportable per a les espècies. Però aqueixos mateixos oceans, que van contribuir a l'evolució de l'ésser humà, acabaran aportant misèria a escala global si no es redueix la contaminació de CO₂ (diòxid de carboni) que està danyant l'entorn marí, segons el citat informe de l'IPCC.

Però l'excés de CO₂ provocat per l'home, adverteix el Panell Experts l'ONU, té un cost: l'acidificació, que està alterant la cadena d'alimentació dels oceans, i les onades de calor marines, que estan creant vastes zones mortes. S'ha registrat un 26% d'augment en l'acidificació dels mars des de l'inici de la revolució industrial. L'acidificació dels oceans, produïda per la disminució del pH deguda a l'absorció de CO₂, redueix la disponibilitat de carbonat, que és fonamental per als organismes calcificants, com les barreres de coral, les clòtxines i el plàncton, i també afecta les molècules i als processos biològics, provocant danys a tot l'ecosistema marí.

Però a més, els oceans absorbeixen el 25% de les emissions de carboni que produïm i redistribueixen la calor per tot el planeta. El calfament dels oceans representa aproximadament el 93% del calfament de la Terra durant les últimes sis dècades, i totes les projeccions de temperatura oceànica de les quals es disposa suggereixen que l'oceà continuarà calfant-se. El calfament global té com a conseqüència la fosa de les glaceres i l'augment en el nivell del mar. Els científics calculen, que de seguir així, el nivell del mar podria superar més de cent vegades els nivells actuals cap a finals del segle XXI. A més, van alertar els especialistes, la superfície del permafrost, la capa de sòl permanentment congelat, de l'hemisferi nord podria fondre's entre el 30% i 99% i registrar una explosió d'emissions de CO₂ i metà, accelerant més el calfament global.

 Voluntaris de Acció Ecologista AGRÓ, estudiant la posidònia d'Almardá

Aqueixos canvis en els oceans, provocats per la contaminació, deixen als éssers humans summament desprotegits. Els hàbitats costaners com a manglars, esculls de coral i pastures marines es troben entre els ecosistemes més afectats. Segons l'IPCC, fins i tot si es donaren els escenaris més optimistes de reducció d'emissions, en 2050 molt mega-ciutats situades a poca altitud i xicotetes illes-nacions experimentaran "esdeveniments extrems" anuals relacionats amb el nivell del mar, els danys anuals provocats per les inundacions es multiplicaran, en escala, de 100 a 1.000. Si no es redueix la contaminació de CO₂, diu l'informe de l'IPCC, els oceans no solament representaran un enorme perill per a les xicotetes illes-nacions i per a les comunitats costaneres, sinó que també tindran un impacte significatiu en les majors economies mundials.

Les majors nacions contaminants són precisament les menys compromeses. La Xina va emetre en 2017 al voltant de 29% del total mundial d'emissions contaminants. Si les emissions continuen augmentant al ritme actual, Xangai podria enfrontar-se a pujades del nivell del mar de 2,6 mil·límetres anuals durant aquest segle. Els Estats Units, històricament el país més emissor, compta amb grans metròpolis costaneres i és particularment vulnerable a la pujada del nivell del mar i a fenòmens extrems recurrents com Dorian. No obstant això, el president Donald Trump vol traure al seu país de l'Acord de París i ha fet pols, com ja hem dit, les polítiques climàtiques del seu antecessor, Barack Obama. Segons l'informe de l'IPCC, l'augment d'1,2 metres del nivell del mar en un segle podria quintuplicar les àrees afectades per inundacions en la costa est. I, segons alguns científics, Nova York podria experimentar inundacions de 2,25 metres una vegada cada cinc anys entre 2030-2045. La costa est, en tant, ja ha sigut colpejada per diversos ciclons devastadors entre 2005 i 2012.

La setmana passada, el govern indonesi va anunciar el trasllat de la seua capital Jakarta, que s'afona, a l'illa de Borneo, una zona de mínim risc de desastres naturals que afecten amb freqüència a altres illes de l'arxipèlag com a tsunamis, terratrémols i erupcions volcàniques.

El fem marí

El fem marí és una altra gran amenaça per als oceans, un problema mundial que afecta a tots els oceans. Cada any, milions i milions de tones de fem acaben en els oceans, la qual cosa planteja problemes en termes mediambientals, econòmics i sanitaris. El fem marí procedeix de diverses fonts terrestres com a rius o escolaments d'aigües superficials, deixalles de vaixells i arts de pesca perdudes o rebutjades.

Plàstics i microplàstics.

Entre el fem marí que més preocupa en l'actualitat estan els plàstics i especialment els microplàstics, ja que a causa de la seua reduïda grandària resulten accessibles per a una àmplia varietat d'organismes (ocells marins, peixos, clòtxines, arenícoles marines i zooplancton). Al voltant de huit milions de tones de plàstic arriben als nostres oceans cada any, convertint-los en l'abocador de fem més gran del planeta, provocant greus danys mediambientals i econòmics, en particular en les comunitats costaneres, el turisme, el transport marítim i la pesca. El plàstic és una de les majors amenaces i causa de mort per a la fauna marina bé siga per asfíxia, embulle o intoxicació.

Els plàstics d'un sol ús plantegen un problema particular. Representen, per exemple, al voltant del 50% de tot el fem marí a les platges europees. Els microplàstics, partícules de menys de 5 mm de diàmetre produïdes per la degradació del plàstic, i els nanoplàsics, que són invisibles a simple vista, penetren en les membranes i nuclis cel·lulars dels animals marins xicotets, entrant així en la cadena alimentària des de la seua font primària.

Segons dades de la Unió Europea, si segueix el nivell de producció de plàstics i el mal ús que fem d'ells, s'hauran acumulat quasi 33.000 milions de tones de plàstic en 2050, segons el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA),

Un equip científic de Greenpeace ha descobert elevades concentracions de microplàstics durant l'expedició que ha dut a terme en el mar dels Sargassos, en el Triangle de les Bermudes, un hàbitat crític per a les cries de tortugues i altres espècies marines. En una de les mostres preses, l'equip va trobar 1.298 fragments de microplàstics, una xifra superior a la que es va trobar en la gran illa de fem del Pacífic (actualment dues vegades la grandària de França). El mar dels Sargassos és un dels cinc girs oceànics mundials que acumulen més contaminació per plàstics a causa dels corrents circulants.

Un xicotet peix no identificat (1 cm) que s'amaga a 80 peus a la nit en el Mar dels Sargassos.

"Sense un tractat oceànic és impossible protegir àrees marines especials com el mar dels Sargassos que es troben principalment en aigües internacionals", va manifestar Arlo Hemphill, de la campanya d'oceans de Greenpeace USA. "Aquest tractat ens permetrà aïllar llocs com aquest en declarar-los santuaris marins totalment protegits, donant-los temps a recuperar-se de l'impacte de la sobrepesca i el trànsit marítim de manera que tinguen més resiliència a la presència de plàstics".

Mineria en aigües profundes

Els oceans de tot el món es poden enfrontar a danys severs i irreversibles llevat que s'establisquen salvaguardes ambientals més estrictes per a protegir-los dels riscos de la mineria en aigües profundes, adverteix l'informe In Deep Water (En aigües profundes), publicat recentment per Greenpeace.

"Les profunditats marines són l'ecosistema més gran del planeta i la llar de criatures úniques que a penes comprenem. Aquesta indústria cobejosa podria destruir les meravelles de les profunditats de l'oceà fins i tot abans que tinguem l'oportunitat d'estudiar-les" va declarar Louisa Casson, de la campanya de Protecció dels Oceans de Greenpeace. Fins hui, la comunitat científica només ha explorat o mostrejat al voltant del 0,0001% del llit marí profund.

Salpa a les Açores 

L'estudi de Greenpeace aborda les conseqüències de la mineria de fons marins, una indústria emergent que inevitablement danyarà els ecosistemes vulnerables de les profunditats marines. Actualment, s'està autoritzant l'exploració minera en enormes franges del fons marí, moltes de les quals són zones amb un alt índex de biodiversitat. En aquest sentit, l'ONG proposa una moratòria provisional sobre la mineria dels fons marins per a garantir que les opcions es mantinguen obertes mentre es construeix una xarxa de santuaris marins a partir d'un Tractat Global dels Oceans en Nacions Unides.

L'informe de Greenpeace cita a científics, governs, ecologistes i representants de la indústria pesquera que alerten de les amenaces inevitables a la vida marina en àmplies àrees dels oceans de tot el món a causa de la maquinària minera i a la contaminació tòxica associada si els governs permeten la mineria en aigües profundes. Segons l'informe, encara que la mineria comercial en alta mar encara no ha començat, ja s'han atorgat 29 llicències d'exploració a països com la Xina, Corea, Regne Unit, França, Alemanya i Rússia, que han reclamat vastes àrees de l'oceà Pacífic, Atlàntic i Índic, cobrint una àrea al voltant d'un milió de quilòmetres quadrats, quasi dues vegades la superfície d'Espanya. La filial del gegant estatunidenc d'armes Lockheed Martin compta amb dues llicències d'exploració expedides per Regne Unit.

L'informe també destaca la feblesa de l'actual fragmentació en la governança dels oceans, amb l'Autoritat Internacional dels Fons Marins (ISA, per les seues sigles en anglés), l'organisme de l'ONU responsable de regular la indústria minera d'aigües profundes, prioritzant els interessos corporatius per damunt d'una protecció marina ferma. "La ISA no és apta per al propòsit de protegir els nostres oceans. Està més preocupada per promoure els interessos de la indústria minera d'aigües profundes i fer lobby per a no aconseguir un ferm Tractat Global dels Oceans", ha assenyalat Casson..

Al mateix temps que la publicació de l'informe, el vaixell 'Esperanza' de Greenpeace realitza una nova investigació a la Ciutat Perduda, a la meitat de l'Atlàntic, una formació espectacular de fumerals hidrotermals actives que s'eleven sobre el fons marí i poden contenir pistes sobre l'origen i l'evolució de la vida. A pesar que aquesta zona ha sigut declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, la Ciutat Perduda es troba baix amenaça després d'haver sigut inclosa en una àrea de la Serralada de l'Atlàntic Mitjà per un contracte d'exploració minera en alta mar, atorgat per la ISA al Govern polonés el febrer de 2018.

Trànsit marí

Les emissions procedents dels bucs és un altre dels temes que requereix una solució a escala mundial, perquè està previst un fort augment de les emissions procedents del transport marítim. Les emissions de CO₂ i les de gasos diferents del CO₂, com els òxids de nitrogen, els òxids de sofre, el metà, les partícules o el sutge que produeix el transport marítim, tenen repercussions sobre el clima mundial i la qualitat de l'aire. Segons fonts de la UE, alguns dels efectes directes dels abocaments d'hidrocarburs sobre els organismes marins i els sistemes i processos biològics podrien ser les alteracions del comportament i la mort de les espècies marines, la floració microbiana, la hipòxia (disminució de les concentracions d'oxigen en l'aigua), els efectes tòxics de les substàncies químiques utilitzades per a dissoldre el petroli i la mort dels corals d'aigües profundes.

Es preveu que el trànsit marítim continuarà augmentant com a conseqüència de l'increment de les necessitats de transport de passatgers, turistes i mercaderies, inclosa l'energia. S'estan construint infraestructures i instal·lacions de turisme i oci en costes ja densament poblades i edificades (en diverses regions costaneres d'Itàlia, França i Espanya, el nivell de zones edificades en el primer quilòmetre de franja costanera supera ja el 45%).

Sobrepesca

Les flotes pesqueres modernes arriben ja a les zones més remotes i cada vegada a aigües més profundes. Milions de tones de peixos queden atrapats en xarxes i altres arts de pesca cada any i, amb ells, desenes de milers de tortugues, taurons i dofins.

Per a Greenpeace, el sistema actual de productes pesquers es troba acorralat. D'una banda, les poblacions de peixos ja estan sotmeses a una forta pressió (a escala mundial el 93% de les poblacions estan totalment explotades o sobreexplotades) i, per un altre, es continuen augmentant les captures. A més, al mercat actual de productes pesquers no sembla importar-li que el sector siga vulnerable a les pràctiques il·legals, no declarades i no reglamentades (INDNR). La pesca INDNR està reconeguda com un delicte mediambiental que té serioses implicacions socials, econòmiques, laborals i mediambientals. El mercat global comercialitza productes pesquers en grans volums i la pràctica de blanqueig de peix està molt generalitzada; mitjançant aquesta pràctica els peixos INDNR es mesclen amb captures legals, la qual cosa proporciona els incentius necessaris per a perpetuar, i fins i tot perquè prolifere, la pesca INDNR mundialment.

Segons la investigació de Greenpeace, la falta de compliment és generalitzada en l'etiquetatge. La investigació a Itàlia va destacar que només el 21,4% de l'etiquetatge és correcte, mentre que en el 78,6% dels casos restants es van descobrir irregularitats, especialment en relació a les arts de pesca i a les especificacions sobre l'àrea de captura. La situació a Grècia i Espanya és similar, segons la investigació de Greenpeace sobre el terreny, hi ha falta de transparència, l'etiquetatge és incorrecte i la informació que faciliten, tant al detall com majoristes, és imprecisa. A més, els nous i deficients esquemes de certificació que es venen com a sostenibles no són de fiar. Recentment, denúncia Greenpeace,  

S'ha tingut constància d'un cas d'etiquetatge "verd" a Itàlia on, en l'actualitat, el MSC (Marine Stewardship Council) certifica cloïsses capturades amb dragues hidràuliques en el Mar Adriàtic del Nord, una de les arts de pesca més destructives.

L'eutrofització

L'eutrofització és la contaminació de l'aigua (dolç o marina) per excés de nutrients, generalment compostos de nitrogen, fòsfor, silici i carboni, que procedeix de diverses fonts, l'escolament agrícola, la ramaderia intensiva o els abocaments d'aigües residuals i industrials. L'excés de nutrients produeix grans floracions d'algues. Una vegada que moren, la seua descomposició consumeix oxigen al mateix temps que crea «zones mortes», hipóxicas o sense oxigen, on els peixos i la resta de vida marina no poden sobreviure. En l'actualitat, es calcula que existeixen cinc-centes zones mortes en el món, i moltes zones més pateixen els efectes adversos de l'alta contaminació per nutrients. L'eutrofització afecta a la qualitat de les aigües ja que en augmentar la podridura i esgotar-se l'oxigen, les aigües adquireixen una olor nauseabunda i un color verd térbol. Un exemple molt clar el tenim al costat, en el Mar Menor a Múrcia. 

En els oceans està la solució. 

Malgrat el mal que els tractem, els oceans podrien ser els nostres salvadors si considerem que quasi el 90% de l'energia eòlica mundial es troba en les turbulències que es produeixen per damunt dels oceans de tot el món i que els vents, les ones i els corrents, contenen junts tres-centes vegades més energia que la que consumeixen els éssers humans actualment. Segons un informe de 2010 de l'Associació Europea d'Energia Oceànica, l'energia oceànica instal·lada (energia undimotriz, energia mareomotriu, energia tèrmica marina) podria aconseguir 3,6 GW per a 2030 i arribar fins a quasi 188 GW per a mediats de segle. En 2050 una indústria europea d'energia oceànica líder en el món podria evitar l'emissió de 136,3 milions de tones de CO2 a l'atmosfera a l'any i crear 470.000 ocupacions ecològiques noves, sempre que es respecte el medi ambient i els ecosistemes existents.

El mar ens alimenta i, potser, estem mossegant-li la mà a qui ens dóna menjar. Segons l'informe europeu, s'espera que la població mundial abast els 9.000 milions per a 2050, i la demanda d'aliments podria augmentar en un 60%. El potencial socioeconòmic dels oceans es mantindrà únicament si els ecosistemes marins es conserven en termes de protecció de l'hàbitat i mitigació de les conseqüències del canvi climàtic, en particular pel que fa a l'acidificació i el calfament de l'aigua.

Ens queda l'última oportunitat en el 2020. Serà difícil si no posem tots de la nostra part. Com deia el membre del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) guardonat amb el Premi Nobel de la Pau en 2007 Edward Rubin a Samarucdigital,  “l'acció individual més important davant el canvi climàtic és triar als polítics que necessitem per a fer front a la situació”. Les evidències científiques de la situació d'urgència estan més que verificades i les patim tots els dies. Dorian a sigut l'estrela de la setmana, protagonista indiscutible de minuts de televisió i pàgines en els diaris. Pocs s'han fet eco de la tercera reunió intergovernamental del Tractat Global dels Oceans i molt menys de les seues conseqüències. Únicament va ser noticiable el dia que Bardén, que va donar la conferència en l'ONU, i la trucada del Papa Francisco a l'oració per a conservar els oceans. I molt haurem de resar perquè els nostres polítics canvien de xip i diesen “el postureo”.