Sobre una robusta branca d'un vell i gran arbre, el gran duc, la major de les nostres rapinyaires nocturns s'erigeix ​​sobre l’entorn mostrant el seua mida i senyorial silueta. No li cal aparentar. És l'amo i senyor del paratge. Benvinguts als dominis del gran duc, el Senyor de la Nit.

El gran duc o brúfol (Bubo bubo) és un au sedentària, que rarament abandona els seus territoris. Encara que prefereix habitar en boscos oberts, amb zones escarpades i on abunda el seu principal aliment (el conill, Oryctolagus cuniculus), és una au adaptable al medi i no molt exigent, pel que pot habitar des de boscos tancats fins a zones quasi desèrtiques i fins i tot penya-segats costaners i les zones de transició a les tundres.

Un implacable super predador

El gran duc és un implacable super predador. Si la seua presa favorita escasseja, no té dubtes a caçar altres vertebrats de mida, com còrvids, gats i fins i tot altres rapinyaires. De fet, no és estrany que capture els pollastres d'altres rapinyaires que encara estan al niu. Recordeu, és l'implacable amo i senyor del paratge, i no dubtarà a eliminar potencials competidors. Amb tot això, la seua distribució és àmplia, cobrint gran part d'Europa i Àsia, encara que sense ocupar les regions de la tundra profunda.

El gener és un mes fred, tot i que aquest any no ho sembla. En els últims mesos la natura s'ha alentit, tot esperant la primavera. No obstant això, és un moment clau per al gran duc: es juga el futur de les properes generacions. Encara que el seu cant nupcial pot escoltar-se ja des de la tardor, es fa més intens al llarg de l'hivern. En aquest sentit, sembla que se li endarrereixi el rellotge. Cada dia el mascle comença el seu cant un minut més tard. Res més lluny de la realitat. El Sol és el seu rellotge, i amb l'allargament dels dies, manté el temps entre l'inici del seu cant i la posta de sol.

Normalment al gener o febrer, les femelles fan l'única posta anual, que consta de dos a quatre ous que seran incubats per la femella durant 34-36 dies. La incubació comença amb la posta del primer ou, per la qual cosa en una mateixa pollada la diferència entre el major i el menor dels pollastres pot ser de diversos dies, el que determina una jerarquia alimentària a la pollada: el primer a nàixer, el més gran, s'alimentarà millor.

La major densitat està a Escalona

A la nostra regió, el duc es troba ben distribuït per les zones forestals de les tres províncies. A Alacant predomina en les zones del Baix Segura rodetjades de serres prelitorals del sud-oest, com són la Serra de Crevillent i la Serra Escalona. És precisament la Serra Escalona la zona on s'ha registrat una major densitat de parelles de tota la Comunitat Valenciana. És, fins i tot, un dels llocs on s'assoleixen majors densitats de l'espècie en tota la seva àrea de distribució.

La Serra d'Escalona  és un lloc declarat d’importància internacional  sota les figures de IBA (Important Bird Area, de BirdLife), forma part de la Xarxa Natura 2000 i esperem que, com mereix, també es declare Parc Natural.

A València i Castelló, gràcies a que l'espècie es troba en un increment lleuger segons els resultats del programa NOCTUA de SEO / BirdLife,  escoltar el seu udol resulta cada vegada més senzill. Atés que solen nidificar en buits i escletxes de tallats rocosos.

Els millors llocs a visitar per escoltar-són els barrancs més ben tancats a les proximitats de zones obertes on puga caçar conills o altres vertebrats. De fet, no cal endinsar-se en les entranyes de les grans serres valencianes per trobar-lo: acostant-nos al capvespre i l’inici de les nits de desembre a febrer a localitats situades pràcticament a la costa, com Gandia, Xeresa, Oliva, Favara i Corbera, i fins i tot altres amb grans extensions de terrenys urbanitzats, amb pegats forestals pròxims, com Énguera, Moixent, Riba-roja, Torrent, Bétera, Onda, Almenara, la Vall d'Uixó o Borriol, és possible escoltar l'udol del Senyor de la Nit.

Noves amenaces

No obstant això, al gran duc no sempre li va anar bé. Durant dècades, va ser durament perseguit pels suposats danys que causava a les espècies cinegètiques i als colombicultors. Actualment, tot i que els exemplars morts per tirs i els espolis han disminuït, han aparegut noves amenaces, com les línies elèctriques, la proliferació del trànsit rodat i els canvis en l'explotació del medi rural. Si volem seguir veient les poblacions del Senyor de la Nit en bon estat de salut és imprescindible escometre la rectificació de línies elèctriques perillosos en les seues zones de cria, el control de la caça furtiva i el manteniment de les poblacions de conill.

Finalment, no oblidem que el gran duc no viu sol. En la seua cort nocturna també canten gamarús, mussols comuns o brúfol comú cadascú des de les seues diferents talaies, component la simfonia vespertina de les nostres rapinyaires nocturnes, i que també recull Carles de Hita en aquest enregistrament .

Programa NOCTUA

I sens dubte t'anime a que, si gaudeixes d'aquesta orquestra a l'aire lliure, pots fer molt per ella. Simplement anotant les espècies que sents, tal com planteja el programa NOCTUA, del qual pots saber més i inscriure't .

En l'actualitat, 600 aficionats eixim al camp tots els anys per gaudir del udolar de les rapinyaires nocturnes. La informació que recollim ajuda a conéixer-les millor i per tant tenir més eines per conservar les poblacions. Si pots aprendre't el cant de 9 aus diferents, no hi ha excusa. El Senyor de la Nit i la seua cort t'ho agrairan.