La biodiversitat, un terme que es refereix a totes i cadascuna de les espècies que cohabiten amb nosaltres en el planeta, és la base de la nostra forma de vida. I l'alerta actual és que estem perdent-la a un ritme cada vegada més accelerat. Per això, per a evitar aquest minvament i cuidar la salut del nostre planeta, existeixen mesures concretes que tracten d'invertir la tendència i protegir diferents espècies en perill d'extinció. És el cas de projectes com el LIFE Paludicola, que té com a objectiu frenar el descens de les poblacions de xitxarra d'aigua (Acrocephalus paludicola), l'ocell passeriforme més amenaçat d'Europa. Una de les seues claus és treballar en la restauració de l'hàbitat de pas en les seues rutes migratòries, principalment aiguamolls, ja que és una espècie que necessita un hàbitat molt específic per a sobreviure. I una d'aqueixes mesures estreles perquè el seu hàbitat siga idoni és gestionar la vegetació amb tècniques com el pasturatge controlat, en aquest cas, d'ovelles.

Xitxarra d'aigua (Acrocephalus paludicola)

Gestionar la vegetació mitjançant herbívors és una acció que, a més, permet recuperar la gestió tradicional d'aquest tipus d'espai i fomenta la biodiversitat. De fet, és també beneficiós per a la conservació d'altres espècies d'ocells palustres amenaçats, com el bigotut (Panurus biarmicus), el Boscarler Comú (Locustella luscinioides), o la XIitxarra Mostatxuda (Acrocephalus melanopogon).

Les accions de conservació de l'hàbitat de la xitxarra d'aigua se centren en tres blocs: gestió de la vegetació, en les quals s'inclou aquest pasturatge completat amb la sega mecànica, gestió de l'aigua i la gestió del sòl.

Pasturatge en la Marjal dels Moros

En concret, un dels aiguamolls en els quals es treballa és la Marjal dels Moros a València pel qual passen aquestes xitxarres d'aigua en el seu viatge migratori primaveral des del sud del Sàhara fins a Centreeuropa. El control del canyís és fonamental perquè la xitxarra d'aigua trobe llocs en els quals descansar i alimentar-se i continuar el seu viatge de 6.000 quilòmetres, essencial per a la seua supervivència i reproducció.

 Bestiar pasturant en la Marjal dels Moros

A la fi de l'any passat, amb la màquina amfíbia comprada per a aquesta fi amb el projecte LIFE Paludicola, es va segar en aquest aiguamoll una superfície de 6,45 hectàrees. Aquest estiu, durant 19 dies entre agost i setembre un ramat de 900 ovelles dels Germans Peñaroja, ha pasturat una superfície superior a 1,5 hectàrees en aquesta zona d'actuació. Anteriorment, el ramat havia estat pasturant en la zona nord de la Marjal, amb major densitat de restoll i menor densitat de vegetació fresca.

El ramat, a més de pasturar a l'interior de l'aiguamoll, ha retallat al seu pas la vegetació de les ribes dels camins, principalment canyís. Aquest control de la vegetació llança resultats positius, ja que el ramat troba un aliment de qualitat en la vegetació que creix després de la sega mecànica. Així, l'any que ve s'espera que, amb la dispersió de llavors realitzades mitjançant els excrements dels animals, a més de trobar aliment de qualitat, troben més varietat d'espècies vegetals.

El Projecte LIFE Paludicola

Aquestes accions s'emmarquen dins del projecte LIFE Paludicola, iniciativa europea que desenvolupa la Fundació Global Nature i la Junta de Castella i Lleó, i compta amb el suport de l'instrument financer LIFE de la Unió Europea, del Ministeri per a la Transició Ecològica a través de la Fundació Biodiversitat, la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana, l'Ajuntament de Torreblanca (Castelló) i l'empresa Infertosa, juntament amb la col·laboració de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa.