A La Carta À Punt Mèdia

Sostenible i adaptat a la sequera, el jardí mediterrani és una de les formes més sàvies de jardineria, especialment a un clima com el nostre, marcat per l’escassesa de pluges que es compensa amb les temperatures suaus i la humitat de la mar. Eixes condicions climàtiques, a la costa mediterrània es poden cultivar nombroses plantes tant dels jardins continentals com dels subtropicals com ara palmeres, tarongers i llimoners, hibiscs, buganvília, moltes espècies de gessamins, lliris, clavells, don diegos o flor de nit, lantanas… Sabeu, però, quines són les espècies autòctones que composen el jardí mediterrani? Al programa 43 del Samarucdigital visitem els nostres espais enjardinats, tant públics com particulars, per a repassar la seua evolució i analitzar els grans problemes que ha d’afrontar com les espècies invasores, que sovint impedeixen que les plantes autòctones puguen desenvolupar-se com cal.

Entrevista amb Enrique Montoliu

Per a conéixer els secrets del jardí mediterrani comptem amb la participació d’Enrique Montoliu, president de la Fundació Enrique Montoliu (FUNDEM), dedicada a la protecció i custòdia de la biodiversitat mediterrània a través d’accions diverses, com ara la compra i custòdia de terrenys no protegits. Amb vora mil hectàrees distribuïdes entre la Serra de Bèrnia, Benimantell, la Vall de Gallinera, la Vall de Laguar, Alzira, Gàtova, Serra d’Espadà o Fredes, entre les tasques més importants d’aquesta entitat destaca la conservació del jardí mediterrani. Un referent d’eixa preocupació correspon al Jardí de l’Albarda, ubicat a Pedreguer (Marina Alta). Un espai verd de cinquanta mil metres quadrats, al peu del Montgó i amb vora 600 espècies mediterrànies, obert al públic com a ferramenta divulgativa del què es pot i deu plantar als jardins particulars de les marines.

Enrique Montoliu

Entrevista amb Pablo Ferrer

La plantació d’espècies invasores s’enumera entre els grans perills per l’equilibri ecològic del jardí mediterrani. Quin és el cost ambiental i econòmic de plantar una espècie no nativa a casa nostra? Amb experiència en campanyes de retirada d’espècies invasores, Pablo Ferrer, tècnic del Centre per a la Investigació i l’Experimentació Forestal de la Comunitat Valenciana (CIEF), ens explica com ’introduir espècies exòtiques, aparentment poc agressiu, pot fer que s’expandisquen les espècies als nostres ecosistemes amb el resultat de que la seua eliminació posterior supose un cost elevat per a l’administració. Ferrer ha desenvolupat, a més, la seua tasca investigadora com a expert en florística i en tècniques de conservació de flora silvestre en el marc del projecte europeu Interreg IIIB “Semclimed”.

Pablo Ferrer

Tertúlia amb Enrique Montoliu i Pablo Ferrer

Quina responsabilitat tenim cadascun de nosaltres en el manteniment dels jardins mediterranis?  Què fem a les nostres cases i quines espècies plantem a Ies zones públiques? Al temps de la tertúlia, Reis Juan i Batiste Miguel conversen amb els convidats del programa sobre l’origen històric i els avantatges de conrear el jardí mediterrani en tots els aspectes: estètic, d’estalvi d’aigua, de conservació de la biodiversitat, etc. I sobre les claus del què podem fer els ciutadans per a adquirir el coneixement necessari i contribuir a l’equilibri ambiental dels nostres espais enjardinats.

Jardí de l’Albarda,  Pedreguer (Marina Alta)

La Finestra del Samaruc

Cada dilluns obrim una finestra molt especial, “La Finestra del Samaruc”, per la qual guaitem amb alguna persona ben coneguda per a totes i tots perquè ens descriga el seu paisatge més estimat. Al #43 comptem amb l’actor Sergio Caballero, o Carles Simó a la ficció de la sèrie La Vall d’À Punt Mèdia, que ens descriu el paisatge de la seua infantesa.

El So de la Natura

El so de la natura ens acosta el medi ambient a les ones d'À Punt de la mà del nostre company, el biòleg Batiste Miguel. El jardí mediterrani, protagonista del Samarucdigital 43, està farcit de sons. Si fem les tanques del nostre espai verd amb arbustos mediterranis d'espècies variades, de segur que prompte vindrà a visitar-nos la busquereta capnegra (Sylvia melanocephala).