La transformació ecosocial es presenta com una via de transformació social necessària i urgent enfront de l'actual escenari d'emergència climàtica. Les conseqüències dels models de producció i consum imperants, ens han enfrontat a una situació global caracteritzada per una terrible pèrdua de biodiversitat, extincions massives, desforestació, sequera, esgotament de recursos, pèrdua del gel dels pols, generació desmesurada de residus i consum depredador d'energies procedents de fonts no renovables, vinculada a l'impacte dels transports individuals, al sistema comercial globalitzat i el turisme de masses, en perjudici del benestar de les persones i de l'equilibri dels territoris. Altres cares de la mateixa tràgica moneda són la contaminació atmosfèrica o la destrucció del paisatge, sense oblidar les profundes desigualtats socials i de gènere, així com la precarietat i la pobresa a la qual està sotmesa bona part de la població mundial. Davant aquesta situació global, la transformació ecosocial advoca per prendre consciència de la necessitat urgent de repensar-nos com a societat, parar inèrcies i començar a actuar de manera diferent.

Enfront d'aquest context, la biòloga especialitzada en ecologia i economia social i solidària, Eva Vilaseca, va servir per a introduir determinats conceptes clau, contraposant la transició ecosocial amb altres models com per exemple l'Ecofeixisme, el New Green Deal o el Capitalisme Verd. La biòloga, coimpulsora de "Futurs (im)possibles'', membre d'Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial, va encoratjar les assistents a "actuar i fer front a la crisi civilitzatòria, front en la urgència i les conseqüències que ja patim, perquè, la transició ecosocial és tècnicament possible, ecològicament necessària, políticament viable i socialment desitjable, a més d'inevitable".

 Maite Mompó

A continuació, l'activista, escriptora i educadora ambiental llicenciada en dret, Maite Mompó, llançava un missatge optimista i ple d'esperança. La seua experiència vital com a tripulant del Rainbow Warrior de Greenpeace li ha permés prendre consciència de la importància de protegir la vida en el planeta i emprendre accions per a possibilitar-lo. Aquesta voluntat l'ha portada a dirigir la campanya Stop Ecocidis en parla hispana, una iniciativa internacional que pretén aconseguir que l'ecocidi -el mal i la destrucció massiva del món natural viu, siga considerat un crim internacional. Va ser molt encoratjador comprovar de primera mà com des de l'activisme quotidià es poden produir canvis al model global. Per a Mompó la transformació ecosocial posa en el centre la cura de les persones i la cura de la naturalesa enfront del benefici econòmic. Va posar damunt de la taula el poder que podem exercir individualment incorporant xicotets canvis quotidians, com per exemple, mirar les etiquetes d'allò que consumim individualment, prioritzant el producte de proximitat, ecològic, respectuós amb l'entorn i adduir-lo mitjançant la venda directa o els canals curts de distribució, un gest senzill del qual es deriven beneficiosos resultats.

 Acció Ecologista Agró, el grupo de apoyo la Aurora y el movimiento No a la MAT

El tancament de la primera jornada del VISC! va estar dedicat a donar veu a entitats locals que ja treballen fent front a diverses problemàtiques en el territori castellonenc. La presència d'Acció Ecologista Agró, el Grup de suport l'Aurora i el moviment No a la MAT, són bons indicadors del treball que està duent-se a terme, una tasca exercida des de la voluntat inesgotable i la capacitat de mobilitzación que, afortunadament aconsegueix, amb constància, els seus objectius.

La programació del dissabte, segon dia del fòrum, iniciava amb la xarrada del *betxinenc Jordi García, portaveu del nucli territorial del País Valencià de la Directa.com. Garcia va analitzar el paper dels mitjans de comunicació en l'actualitat, i va fer patent que plataformes independents com La Directa, que ja compta amb més de tres mil subscriptors, treballen per la transformació social i cultural i aposten pel canvi de model, denunciant abusos i injustícies.

 Jordi García

A continuació l'equip de Transversal Cooperativa, acompanyades per la relatora gràfica Tereseta, van gestionar les dinàmiques participatives, on els assistents van poder treballar diferents escenaris futurs i proposar alternatives que ens conduïsquen a la transformació ecosocial. La sessió, organitzada en taules configurades per àmbits de treball (alimentació, teixit comunitari i cures, energia, ocupació) va permetre establir el marc objectiu cap al qual hem de caminar.

S'aposta per l'alimentació saludable i de proximitat, facilitada pels grups de consum, que substitueixen el model de les grans cadenes de distribució per un model cooperatiu entre agricultors, que millora l'accés a la terra, preserva els coneixements i la reproducció de varietats tradicionals, i consolida una xarxa agroecològica.

Així mateix, es va proposar creació d'una coordinadora feminista i l'arrelament de les cooperatives socials, orientades a oferir un assessorament tècnic. La creació de sinergies i l'ús de l'art com a eina transformadora, així com la preservació de la salut mental i la prevenció del suïcidi, es van subratllar com les mesures imprescindibles, que es dibuixen com l'alternativa enfronte a un paradigma individualista, obsolet des del punt de vista educatiu i amb molt pocs referents masculins a l'àmbit de les cures.

Entre les conclusions més destacades podríem esmentar, que la voluntat d'enfortir i consolidar la xarxa d'entitats i activistes que treballen per la transició ecosocial és real a la província de Castelló. Moltes accions xicotetes coordinades poden suposar una força de canvi i transformació capaç de generar de bestreta un canvi de model cap a una vida més sensible i acurada, arrelada i en comunitat. Encara fan falta mesures i legislació globals, però apegades/juntes i amb una actitud empàtica cap al món i la resta d'éssers, i en definitiva si ens cuidem, tot ha d'anar bé (o almenys millor del que l'escenari actual ens deixa esbrinar). Albirem molts dels problemes, i estem patint diàriament les seues conseqüències, només cal poder tirar avant les solucions. Aquesta, entre altres reflexions, van ser realitzades per les més xicotetes de les assistents al fòrum, per tant, hi ha alternatives!

Per a concloure l'esdeveniment, el recorregut pels últims 120 anys d'història de la senda del riu i una aproximació del qual podria ocórrer els 30 anys pròxims, un tanteig i aproximació cap a una zona verda pública gestionada per un grup divers de persones i entitats capaces de produir una transformació cultural d'aproximació i cures a l'ecosistema fluvial i entorn habitat.

Sentir cantar a una veu el 'Que tinguem sort" va ser el millor final que El VISC!, podria haver tingut:

"... que cap ocell trenqui l'harmonia del seu cant... Si vens amb el meu, no demanes un camí planer, ni estels d'argent, ni un demà ple de promeses, sols un poc de sort, i que la vida ens done un camí ben llarg"