El transport per carretera és responsable de més del 30% de les emissions de CO₂ a la UE, de les quals l'un 60,7% és deguda als cotxes. Les emissions CO₂ dels cotxes afecten el calfament global i un altre tipus d'emissions dels vehicles com a òxids de nitrogen NOx, monòxid de carboni CO, hidrocarburs sense cremar HC, compostos de plom, anhídrid sulfurós i partícules sòlides, són greument perjudicials per a la salut de les persones. Hi ha cert consens a considerar al cotxe elèctric com la solució definitiva per a acabar amb les emissions contaminants dels vehicles i dels greus problemes de salut que originen. I és cert que el cotxe elèctric en el seu ús contaminarà molt menys que un que use motors de combustió interna i serà un benefici per a la salut de les persones, sobretot a les ciutats.

Els cotxes elèctrics no són "0 emissions"

Però un cotxe elèctric també contamina indirectament en la seua fase de fabricació i deixalla, en la generació d'electricitat necessària perquè funcione i per la tecnologia aplicada en les bateries. La fabricació d'un cotxe elèctric és més cara i deixa una empremta de carboni molt superior que la d'un de combustió interna. Hi ha qui arriba a afirmar que si fabricàrem de colp tot el parc mòbil de vehicles a combustió actual per a substituir-lo per elèctric, suposaria una catàstrofe ecològica. Però en el seu ús l'elèctric no emet C02 mentre circula, únicament genera emissions durant la recàrrega. Un cotxe de gasolina mitjà emet de mitjana 143 grams de CO₂ per quilòmetre; i un elèctric similar entre un 47% i un 58% menys. Tot depén de les dimensions del seu bateria i que tipus d'energia s'utilitze per a recarregar-les. El quilometratge necessari per a compensar o neutralitzar aqueixa diferència entre producció i ús, depén del net que siga el mix energètic al país on es faça ús el cotxe. En un cotxe elèctric comprat i usat a Europa es calcula que seria sostenible aproximadament entre els 40.000 i 85.000 quilòmetres recorreguts per a una vida útil d'aproximadament 200.000 quilòmetres (depenent de la grandària de la bateria i de les diferents marques i models).

El problema més gros de contaminació dels vehicles elèctrics, tant en la fabricació com en el seu ús, són les bateries que empren metalls com a cobalt, níquel, coure, manganés i liti, que tenen un impacte negatiu en el medi ambient (esgotament de recursos minerals, l'acidificació i la toxicitat humana durant la seua producció). Al final de la vida útil de la bateria molts d'aquests metalls no es poden recuperar i acaben incinerant-se.

ONGs com Greenpeace o Ecologistes en Acció han denunciat que l'extracció d'aquests materials per a la fabricació de les bateries ja ha causat greus problemes mediambientals de salut i socials als països del sud global d'on s'extrauen. En general estan d'acord que els vehicles elèctrics semblen una possibilitat ecològica a la mobilitat, però no és la panacea, ni la solució definitiva en l'estat actual de la tecnologia. Adverteixen que no es pot vendre el cotxe elèctric com "0 emissions" i que per a ser realment sostenibles és necessari que s'alimente de fonts renovables i que es respecten els drets humans i ambientals en els processos d'extracció, fabricació i reciclatge de les bateries. Això hui dia fins i tot no està solucionat. En general les organitzacions ecologistes, encara que favorables a l'impuls al cotxe elèctric, veuen la solució en un canvi de model del consum, de la mobilitat urbana i del transport. Aposten per un comerç de proximitat que evite el transport de llargs recorreguts i un disseny urbà de mobilitat que impulse el transport públic perquè existisca una mobilitat verda i sobretot justa. No tothom es pot comprar un cotxe elèctric.

El desenvolupament del vehicle elèctric i connectat a Espanya

Però el futur de l'automòbil ja està més que definit per la majoria dels països i la indústria automobilística, que a més s'enfrontaria a greus sancions si els seus cotxes continuen contaminant. La Unió Europea acaba d'aprovar el Projecte Estratègic de Recuperació i Transformació Econòmica (Perte) per al desenvolupament del vehicle elèctric i connectat a Espanya, amb una injecció de 3000 milions d'euros, als quals se sumaran altres 1300 milions de ministeris com el de Transició Ecològica i esperen que altres 19.700 milions d'euros d'inversió privada. La Comissió ha arribat a la conclusió que la iniciativa és necessària per a facilitar les inversions en I+D i en mesures de protecció mediambiental en la cadena de subministrament per a vehicles elèctrics i connectats. L'objectiu del PERTE del cotxe elèctric és crear a Espanya l'ecosistema necessari per al desenvolupament i fabricació de vehicles elèctrics i connectats a la xarxa i convertir a Espanya en el Hub Europeu d'electromobilitat. Amb el projecte s'espera aconseguir en 2023 els 250.000 vehicles elèctrics matriculats i entre 80.000 i 110.000 punts de recàrrega desplegats.

La Diputació de Castelló aposta per una mobilitat sostenible.

Així i tot, genera incertesa entre els conductors qüestions com el preu, la vida útil de les bateries i l'autonomia, que encara frenen a molts usuaris a fer el gran pas. Sobretot en l'àmbit local. Hi haurà a la meua comarca punts de recàrrega suficients a la meua comarca? Aquest pla nacional haurà de tindre en compte al món rural si no volem que s'acabe despoblant definitivament o crear dos mons paral·lels. Per a això, la Diputació Provincial de Castelló ha posat en marxa un pla per a la introducció d'una xarxa provincial de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics com a eina per a fomentar el desenvolupament econòmic i social, a més de ser fonamental per a millorar la sostenibilitat urbana i la reducció d'emissions. La xarxa s'estén per tota la província gràcies al fet que s'han seleccionat els municipis atesa la premissa d'instal·lar un nou punt de recàrrega a partir dels 20 km de distància. A més, en la valoració dels municipis s'ha tingut en compte la grandària de la població (més valorat com més xicotet), ser municipi turístic, pertànyer a qualsevol de les rutes turístiques impulsades per la Diputació de Castelló (ruta del sabor, ruta del tremp, Castelló arqueològic, etc.), tindre festes d'interés turístic, la seua oferta d'allotjament i restauració i ser municipis amb parc natural en el seu terme municipal. Una aposta que, d'altra banda, ajudarà a un turisme més sostenible, ja que els punts seran de recàrrega semirràpida que realitzen les càrregues en al voltant de dues hores, temps que es pot emprar per a visitar el municipi, menjar en un restaurant o fer unes compres, dinamitzant així l'economia local.