La primera notícia del “comerç del fred” a la serra de Mariola és un contracte de 1591 entre un comerciant de Cocentaina i un altre de Gandia. L’historiador Rubén Molina ens detalla com aquell document establia l’obligatorietat de servir la neu abans de les set del matí per a poder cobrar la valuosa mercaderia. L’ofici de nevater va tindre el seu màxim esplendor entre els segles XVII i principis del segle XX al territori valencià, on es conserven restes de 300 restes de dipòsits de diferent grandària i format destinats a la recollida i la conservació de la neu.

La Cava Gran d’Agres

La Cava Gran d’Agres es l’edifici més emblemàtic del comerç del fred i un símbol del parc natural de Mariola. Amb quasi 15 metres de diàmetres i 12 de profunditat, els treballadors comprimien la neu al seu interior i la separaven en diverses capes dividides principalment amb palla d’arròs, el material més aïllant de l’època segons ens explica Miquel Vives, guia del Parc Natural. El trasllat del preuat gel compactat fins la seua destinació es feia de nit per evitar que els rajos del sol feren desaparèixer la menor quantitat de càrrega possible.

La neu era un bé molt apreciat en aquell temps, especialment a partir de la primavera quan augmentaven les temperatures. Evidentment s’empleava per a mantindre els aliments frescos i com a guarniment en les taules de les classes benestants, però també aportava usos terapèutics en medicina o s’utilitzava en la fabricació de gelats, una industria amb molta demanda al sud d’Alacant des de ben antic.

La Cava Gran. Foto: Álvaro Olavarría

La Cava de Sant Blai

Un altre edifici del fred molt singular és la Cava de Sant Blai de Bocairent, a la Vall d’Albaida, una espectacular construcció excavada en la roca que a més té la peculiaritat d’estar situada al costat mateix del casc urbà de la població, i que es conserva en molt bon estat.

Normalment des de les caves més grans fins als més modestos forats excavats en la terra, els dipòsits es situaven en la zona d’ombria de les muntanyes per a captar i conservar la major quantitat de neu possible. Un altre conjunt important es conserva a la zona de La Bellida a Sacanyet, a l’Alt Palància, que alberga una de les majors concentracions d’este tipus de construccions de la geografia valenciana.

Bocairent. Foto: Álvaro Olavarría

Un teix de 80 anys

El descobriment de la producció del gel de manera artificial, a principis del segle XX, va deixar ràpidament en desús les caves. Un testimoni de l’època on el comerç del fred va deixar de tindre sentit a la serra Mariola és l’exemplar de teix (Taxus baccata) d’uns 80 anys de vida, que va començar a créixer a a l’interior de la Cava Gran d’Agres poc després del seu abandonament com a gran productora de gel.

Hui aquelles construccions són un indicador de com els humans aprofitaven i modificaven el paisatge, i al mateix temps un indicador climàtic que senyala on estaven en el passat les zones més fredes de les muntanyes valencianes. Els últims temporals de neu han tornat a omplir molts d’aquells antics dipòsits de l’hivern.

Foto: Álvaro Olavarría