A La Carta À Punt Mèdia

Clima i economia és un binomi inseparable. El canvi climàtic serà un dels factors fonamentals que condicionaran el canvi de model econòmic actual, en els pròxims anys. Des de 1880, la temperatura del planeta ha pujat de mitjana 0,8 graus. Els seus efectes ja s'han fet notar en el litoral mediterrani, fins al punt que la Comunitat Valenciana podria perdre a la fi de segle l'excel·lència climàtica que la va convertir en un enclavament idoni per a l'agricultura i el turisme. 

Així ho proven tres evidències comprovables. El canvi en l'estacionalitat de les pluges, que s'han reduït a la primavera i han augmentat a la tardor, la qual cosa influirà en l'emmagatzematge de l'aigua, pel fet que el descens de les precipitacions primaverals minvarà els recursos hídrics necessaris en època estival per a l'agricultura i per a la temporada alta turística. La Comunitat Valenciana és la zona, juntament amb Múrcia, on més han augmentat els dies secs consecutius. Les pluges, a més, es produeixen amb una major intensitat per l'augment de les temperatures, la qual cosa obligarà a remodelar la planificació urbana per a evitar inundacions. A aquests canvis, s'afegeixen les alteracions en els calendaris de riscos. La gota freda deixarà de ser cosa d'octubre i es registraran fenòmens atmosfèrics extrems en altres mesos, la qual cosa obligarà a imprimir una planificació territorial sostenible i de noves formes de gestió de les emergències.

Entrevista amb José David Sandoval

Els aspectes clau per al futur pròxim són la necessitat de fer canvis en el sistema energètic, realitzar millores en els dissenys dels edificis i les ciutats, l'adaptació als canvis en la producció agrària o aconseguir una major eficiència en la distribució l'aigua urbana. Totes elles són mesures col·lectives per a combatre la major amenaça ambiental per al planeta, tan crucials com les accions individuals. Utilitzar el transport públic i deixar el cotxe, menjar menys carn, comprar productes de proximitat i de temporada o viatjar distàncies més curtes són només algunes de les moltes accions que poden ajudar a fer-li al front al canvi climàtic. Tot comença des de la nostra pròpia casa. 

Adquirir electrodomèstics de major eficiència energètica; usar bombetes fluorescents compactes (CFL) i interruptors de presència, que s'encenen o s’apaguen automàticament en detectar la presència; desconnectar els endolls dels electrodomèstics quan no s'utilitzen; tapar la casserola en bullir aliments, usar l'olla de pressió, no precalentar el forn; descongelar la nevera amb regularitat si l'aparell no ho fa de forma automàtica; renunciar a les calderes elèctriques, donar-se una dutxa ràpida en lloc d'un bany, instal·lar un economitzador d'aigua a la dutxa i col·lectors solars, llavar en fred la roba i renunciar al prellavat i les secadores; millorar l'aïllament de la casa i reduir el consum de la calefacció i l'aire condicionat.

Aquestes són algunes de les recomanacions que fa l’organització internacional Greenpeace. El seu president, José David Sandoval, ens parla de les accions que tots i totes tenim a les nostres mans per a actuar contra el calfament global des de casa.

José David Sandoval, president de Greenpeace Espanya

Entrevista amb María José Sanz

María José Sanz, doctora en Biologia i formada a la Universitat de València, dirigeix el Centre de Recerca per al Canvi Climàtic BC3 del País Basc des de 2016 i és una de les expertes més reconegudes en canvi climàtic a nivell estatal. El centre va nàixer en 2008 per a cobrir la falta d'una recerca socioeconòmica del canvi climàtic a Espanya. Hui, aquest referent de l'estudi del clima produeix coneixement per a la presa de decisions en matèria ambiental, socioeconòmica i ètica. 

Sanz col·labora amb el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) des de 2001, com a autora i revisora de diferents informes, a més d'haver treballat amb diversos organismes internacionals com la FAO. També és coordinadora de l'informe sobre canvi climàtic i terra, que es publicarà aquest estiu.

Entrevista amb José Albelda

José Albelda és professor de Pintura a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València. És investigador del Centre d’Investigació d’Art i Entorn (CIAE) d’aquesta universitat, on és professor del Diploma d’Especialització en Sostenibilitat, Ètica Ecològica i Educació Ambiental. Està especialitzat en la relació entre l’ecologia, l’art i la cultura i, entre d’altres, ha investigat les estratègies per a l'empatia ecològica i la transició cap a societats sostenibles.

José Albelda, investigador del Centre d’Investigació d’Art i Entorn de la UPV

Tertúlia amb José David Sandoval i José Albelda

En el temps de la tertúlia, els convidats i els membres de l'equip del programa, Reis Juan, Batiste Miguel i Kristin Suleng, analitzen la necessitat de canvis en el comportament i els hàbits socials; quines mesures calen per a accelerar la transició econòmica, social, cultural cap a la societat respectuosa i adaptada al canvi climàtic; l’impacte del canvi climàtic en la nostra economia i model de producció o, si és possible adaptar-se al canvi global sense frenar l’augment de la desigualtat social. Aquestes són algunes de les qüestions a les quals intentem respondre al #SamarucDigitalCanviClimàtic.

La Biblioteca Verda

Incorporem a la nostra “Biblioteca Verda” Climas y tiempos del País Valenciano, un llibre col·lectiu sobre climatologia i oratge a la Comunitat Valenciana des de diferents punts de vista, com ara els dels episodis extrems de pluges o calor, nevades o les ponentades. Ens el recomana la geògrafa, María José Estrela, professora de la Universitat de València, qui participa amb una anàlisi sobre els canvis en les precipitacions com a conseqüència del canvi climàtic.

La Finestra del Samaruc

A “La Finestra del Samaruc” guaitem per a conéixer el paisatge més estimat de personalitats de la cultura, el medi ambient i del saber de la Comunitat Valenciana. A la nova entrega de Samarucdigital, Carles Gago, membre fundador de l’ONG Xaloc i director de projectes Simbiosi Espai Ambiental, ens porta a la Tinença de Benifassà, al Baix Maestrat.

El So de la Natura

El nostre company, Batiste Miguel, ens porta el “So de la Natura” com cada setmana. Moltes cigonyes han deixat de viatjar cap a Àfrica cada any. Es queden perquè ara els hiverns a la Península Ibèrica són molt més suaus. Com les cigonyes, diverses espècies d'ocells estan modificant els seus hàbits migratoris a causa del canvi climàtic.