L'Associació d'Amics dels Aiguamolls del Sud d'Alacant (AHSA) s'ha dirigit a través d'un escrit a la Conselleria de Transició Ecològica sol·licitant que s'inicie la planificació del buidatge de l'embassament de Ponent al Parc Natural del Fondo, per a aconseguir un assecatge suficient que puga eliminar totalment la població de carpa present en aquest sector del Parc Natural.

AHSA creu que després de la DANA, patida el mes de setembre passat, grans quantitats de carpa van acabar al Parc Natural del Fondo deteriorant l'ecosistema aquàtic d'aquest aiguamoll i que l'única mesura efectiva eficaç per a controlar la població de carpa és l'assecament dels embassaments.

El grup ecologista explica que donada la configuració dels embassaments, àmplies zones dels mateixos romanen inundades per la impossibilitat de ser evacuada l'aigua per gravetat, per la qual cosa el buidatge ha de coincidir amb les dates de més calor per a facilitar l'evaporació d'aqueixes restes d'aigua embassada.

La carpa, espècie exòtica invasora

La carpa Cyprinus carpio està catalogada entre les 100 espècies exòtiques invasores més nocives del món segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa UICN. La carpa, com altres espècies invasores de peixos, van ser reintroduïts amb finalitats recreatives de manera oficial per iniciativa de gestors de la pesca. És segurament un dels peixos més estés per l'acció de l'home. És present en més de seixanta països diferents dels cinc continents. Està inclosa en el Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores per sentència del Tribunal Suprem a instàncies de CODA- Ecologistes en Acció, SEOBirdLife i AEMS- Ríos amb Vida

 Carpa, Cyprinus carpio

L'alimentació de la carpa pot considerar-se omnívora (restes vegetals, insectes, crustacis alevins d'altres peixos, etc.), amb predilecció pels invertebrats bentònics, organismes que viuen en contacte directe amb el sediment en qualsevol cos d'aigua, riu, llac, llacunes i inclusivament, en fons marins. Els adults alcen les arrels i destrueixen la vegetació submergida, alcen el sediment i contribueixen en enterbolir l'aigua, amb efectes nocius en el creixement de plantes aquàtiques, els micròfits i moltes espècies de peixos i ocells aquàtics.

Perjudicial per a l'ànec capblanc

Ànec capblanc, Oxyura leucocephala. Foto: Manuel Pascual

AHSA recorda en el seu escrit que entre les espècies més afectades es troba l'ànec capblanc Oxyura leucocephala una anàtid catalogada com en Perill d'Extinció que manté al Fondo un dels bastions imprescindibles per a l'espècie a Europa. Espècie que ha passat de nidificar 85 parelles en 2015 a 3. en 2018, encara que va tindre un repunt en 2019 amb 38 parelles. després de les mesures d'assecament d'un dels embassaments del Parc Natural que es van prendre després de l'estrepitós fracàs reproductor de 2018, en la qual es va perdre el 90% de les parelles reproductores d'aus aquàtiques respecte a 2015.

Amics dels Aiguamolls adverteix que les perspectives per a aquesta temporada reproductora són molt preocupants i que podria tornar a tindre uns resultats devastadors per a espècies que es troben en una precària situació com l'ànec capblanc.