Cremar la palla de l'arròs de l'albufera té solucions a la vista
Un any més, part de la superficie dels camps d'arròs de l'Albufera de València se estan cremant per eliminar la palla i les seues conseqüències. Llauradors, institucions i mediambientalistes busquen solucions per a una fòrmula que crea més problemes que els que evita. En este reportatge es troben les claus i les solucions que es busquen.
Quan este post es publique, el període autoritzat per la crema de la palla de l'arròs estarà a punt de concloure. Durant el mes d'octubre la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural ha permés que part dels tancats de l'Albufera es cremen d'una forma organitzada i parcial.
En anteriors articles i videos penjats en Samarucdigital hem explicat el fons del problema de la palla de l'arròs. Deixar la palla en els tancats després de la collita provoca el seu podriment en l'aigua que inunda els camps per la sembra següent. Això té efectes en la fauna bacteriana, que infecta les noves plantes i en destrueix moltes, minvant la collita prevista.
Per altra banda, llevar la palla dels tancats, com es feia fins els anys setanta, te un cost que els agricultors no poden i no volen asumir. Això a pesar que les subvencions de la Política Agrària Comuna obliguen a que els perceptors realitzen treballs mediambientals. La Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient va trobar una solució salomónica, establint un període de crema, un àrea limitada i una gestió dirigida. Mentres tant, s'intenten trobar solucions satisfactòries, perque els efectes de al crema afecten la salut pública.
S'han fet estimacions del preu de llevar la palla dels tancats. Tal i com es fa ara, és a dir, cremant-la, costa 40.000 euros. Mentre que retirar-la superaria els dos milions. Si se suma la totalitat de les ajudes que dedica la PAC a la preservació del medi ambient en els arrosals, la xifra és de algo més d'un milió d'euros. La idea és completar la totalitat amb fons públics i amb un programa de venda de la palla retirada.
Acció Ecologista Agró ha realitzat enguany la quarta campanya de recollida de la palla, en un volum considerable si es compara amb les seues limitades posibilitats. L'ajuntament de València també contribueix a la recollida de la palla de l'arròs en el termini municipal que li correspón. La superfície beneficiada és de 1.800 hanegades, de les vora dos centes mil que te l'arrosal. Ho fa amb dos màquines empacadores que va comprar l'any 2004 gràcies al programa Eco Rice de la Unió Europea. Cada hanegada dona una bala, i el cost de recollida i col·locació en el camió de transport és d'entre set i vuit euros. L'acció de l'ajuntament podria cobrir major superfície, però no molta més per falta de máquines, però s'ha de tindre un comprador.
Tampoc es poden enmagatzemar estes bales de palla perquè, en tindre molt pressió, sofreixen un procés d'autocombustió que provocaria un incendi.Altre problema és que recollir la palla amb empacadores no es pot fer en tots els tancats, sinò només en aquells que estan secs, els més elevats en el terreny. De la mateixa manera, si plou i es mulla la palla, tampoc és aconsellable retirar-la, a més de ser difícil de fer-ho.
Per això, l'Administració Autonòmica i l'Ajuntament de València, junt als sindicats agraris i associacions mediambientals estudien fòrmules per trobar solucions. Es basen en aconseguir que un residu perjudicial per l'arròs es transforme en un recurs rendible. Es tracta de posar en marxa una estratègia de economia circular que la Unió Europea fomenta i que generarà ajudes, perquè les despeses actuals de retirar la palla no repercuta en uns llauradors que depenen del mercat per vendre el magnífic arròs que es cultiva en l'Albufera de Valencia.