A La Carta À Punt Mèdia

L’aire, des del balcó, està més net. Al carrer, a penes sonen els motors. El soroll del trànsit queda molt lluny. El cotxe és quasi un record. “Queda’t a casa”, diuen les persones de ciència, de sanitat, de política o els mitjans de comunicació. El missatge cala, i amb el confinament, els cotxes també passen la quarantena. El que no havien aconseguit les consignes de la Vaga pel Clima ni les Conferències de Nacions Unides del Canvi Climàtic, ho ha fet el coronavirus. Qui diria que un virus podria ser un aliat contra l’emergència climàtica?

 Dades del Centre de Tecnologies Físiques de la Universitat Politècnica de València

Qui deia que podem canviar, tenia raó. Podem fer-ho d’una altra manera. Ho demostren els comportaments per a evitar els riscos, reals o percebuts, del coronavirus. El que està per vore és si eixes actituds desencadenaran un canvi a llarg terme. 

La biodiversitat protectora

El coronavirus és a la salut el que les grans borrasques a la climatologia. Els episodis extrems com la DANA seran cada volta més freqüents, com també ho seran les epidèmies arran de virus nous. Així ho alerta l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Els dos escenaris tenen un element comú: la vida que compon els ecosistemes. 

 Fernando Valladares, professor i investigador en el Departament de Biogeografia i Canvi Global del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)

De la biodiversitat i del seu paper protector parlem amb Fernando Valladares, professor i investigador en el Departament de Biogeografia i Canvi Global del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Entre altres tasques, estudia el terreny per a entendre com el calfament global està canviant els ecosistemes, no sabem si de manera irreversible. Fa uns dies publicava un article a eldiario.es sota el títol El coronavirus ens obliga a reconsiderar la biodiversitat i el seu paper protector, on apunta la necessitat de recordar, des de la ciència, que davant d’episodis com l’actual, el millor és envoltar-nos d'ecosistemes saludables i funcionals. 

Més contaminació, major expansió del virus

La contaminació atmosfèrica és tan invisible com els virus, però els seus efectes tenen un abast molt poderós. I la relació entre els dos resulta molt més estreta del que pareix. La contaminació podria estar darrere de l’expansió accelerada del coronavirus. Com s’explica? Les partícules en suspensió esdeven un substrat perquè el virus es quede en l'aire, durant hores i fins i tot dies, i augmente la seua dispersió.  És a dir, com més partícules de pols, més autopistes es creen per als contagis. És el que assenyala la Societat Italiana de Medicina Ambiental, junt amb la Universitat de Bari i de Bolonya en una investigació recent. 

Però, hi  ha altres dades que donen esperances. El confinament està servint per a netejar l'ambient de les ciutats en reduir els nivells de contaminació atmosfèrica. Ho revelen les dades del Centre de Tecnologies Físiques de la Universitat Politècnica de València, que mostren que la contaminació de l'aire s'ha reduït de mitjana un 64 % en les principals ciutats espanyoles.

 Xavier Querol, investigador de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua CSIC, i líder del projecte LIFE AirUse

Aquests dies sentim que si alguna cosa bona ha portat el coronavirus és la reducció de la contaminació atmosfèrica, però el mal a la salut humana ja s'ha fet? Els governs haurien d'haver abordat la contaminació crònica fa molt de temps, en lloc de prioritzar l'economia sobre la salut? Parlem de contaminació de l’aire davant la crisi sanitària de la Covid-19 amb Xavier Querol, castellonenc de Morella, investigador de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua, també del CSIC, i líder del projecte LIFE AirUse, un referent en l’estudi de la contaminació atmosfèrica i la millora de la qualitat de l’aire a Europa.

L’educació ambiental i el seu paper preventiu

Les crisis sanitàries ens recorden que som una espècie vulnerable, assenyala Anna Pons, directora del Centre d’Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana (CEACV). Tot i que fa uns mesos per a alguns seria impensable, el coronavirus ens ha obert els ulls per a vore que és possible canviar d’hàbits en benefici de la salut del territori i de les persones.

L’educació ambiental té un paper clau per a entendre la prevenció d’escenaris catastròfics. El coronavirus requereix conscienciació i planteja horitzons nous als quals caldrà adaptar les polítiques ambientals. 

L’aire també és un dret

L’efecte de la COVID-19 supera l’efecte Greta Thunberg, comencen a afirmar veus acadèmiques des d’Europa. La idea de fer complir la llei ha calat en la crisi sanitària, però pareixia que abans no ho teníem tan clar quant a la mobilitat i la contaminació atmosfèrica.

El coronavirus ens recorda que la vida, la individual i la dels espais, és objecte de dret, tant com l’aire que respirem, tot i que no el puguem veure, ens recorda Javier de Lucas, catedràtic de Filosofia del Dret a l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València. 

Contra l’oblit: Zaldíbar, la crisi ambiental i sanitària dels abocadors

L’estat d’alarma marca l’actualitat ambiental, però hui també volem recordar la tragèdia ambiental i sanitària de l’abocador de Zaldíbar. Ho fem amb les veus de la periodista Berta Chulvi, coordinadora de la revista porExperiencia de Comissions Obreres, i de Daniel Patiño, secretari de Salut Laboral i Medi Ambient del sindicat.

El So de la Natura 98: La humanitat solidària

“Sovint hem tractat la nostra espècie de supèrbia i prepotent, però cal reconéixer que amb circumstàncies com les actuals, també cal afegir: solidària i capaç. Així sona la ciutat cada nit, a les 20 hores”, relata Batiste Miguel en El So de la Natura. Des de Samarucdigital ens unim a eixe aplaudiment a totes les persones que ixen de casa perquè la resta poguem estar protegits i fer front a aquesta situació.

La Finestra de Samaruc 98: María Antón, l’Albufera de València

En moments en els quals els balcons es reivindiquen com a espai d’expressió ciutadana, obrim la Finestra del Samaruc per a gaudir una poesia de María Antón, membre de SEO/BirdLife a la Comunitat Valenciana, que ens transporta a un paisatge que coneixem ben bé en Samarucdigital.

La Biblioteca Verda 98: Mussol i el coronavirus, Enric Vidal

Enric Vidal, investigador de Centre de Recerca en Sanitat Animal del Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA-CReSA), és el coautor de Mussol i el coronavirus, el conte per a infants i adults que ajuda a entendre la Covid-19.