Conrear la mar, el peix que es mossega la cua

Els efectes de les piscifactories als ecosistemes aquàtics centren l’entrega 70 de Samarucdigital

A La Carta À Punt Mèdia

El salmó, l’orada o el llobarro no passaven de ser, en el passat, el plat dels dinars i sopars nadalencs. Incloure estes espècies en la nostra dieta ha estat un dels grans assoliments de l'aqüicultura occidental, més preocupada pel rendiment que per la sostenibilitat de la producció. El mercat ha seleccionat les espècies que conreem i ha marcat la sostenibilitat del procés. Gran part d'aquests peixos, antany cars, són carnívors i ocupen els nivells més alts de la cadena tròfica. Això implica grans quantitats de proteïnes i olis de peix per a créixer. Un aliment que s'obté, al seu torn, d'altres peixos que capturem i transformem en pinso. De fet un de cada tres peixos que es capturen mai no acaben en la nostra taula.

L'aqüicultura ha desencadenat l'impressionant creixement del subministrament de peix per al consum humà. Si l'aqüicultura va proporcionar només el 7% del peix per al consum humà en 1974, aquest percentatge va augmentar al 39% tres dècades després. La producció mundial d'animals aquàtics en 2014 procedents de les piscifactories va ascendir a 73,8 milions de tones, de les quals la Xina va produir més del 60%, seguit per l'Índia,  el Vietnam, Bangladesh i Egipte. 


Entrevista amb Oswaldo Palenzuela

Tot i que l’aqüicultura es presente com una alternativa a la sobrepesca, l'estat de les poblacions de peixos marins en el món no ha millorat. S'estima que el 31,4% de les poblacions de peixos van tindre un nivell d'explotació no sostenible i, per tant, es va produir una pesca excessiva. Les explotades plenament van representar el 58,1% i les infraexplotades, el 10,5%, assenyala L’estat mundial de la pesca i l’aqüicultura 2018, informe a càrrec de l’Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO).

Oswaldo Palenzuela es va llicenciar en Biologia Marina després del seu pas per les Universitats del País Basc, a la UPV‐EHU,  i de La Llacuna (ULL). Va realitzar el seu doctorat en la Universitat de València. Entre 1998 i 2001, va fer treballs postdoctorals en la Oregon State University, als EUA, per a incorporar-se posteriorment al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) en l'Institut d'Aqüicultura de Torre de la Sal, a Castelló de la Plana, on treballa com a científic titular i en l’actualitat exerceix com a vicedirector. Les seus línies de recerca se centren a estudiar infeccions parasitàries en peixos, en particular les causades per protozous i altres organismes microscòpics de difícil control, i a diagnosticar i a identificar dianes profilàctiques i terapèutiques en alguns dels paràsits amb major impacte en l’aqüicultura marina espanyola.


Oswaldo Palenzuela, vicedirector de l’Institut d’Aqüicultura Torre La Sal (CSIC)

Entrevista amb Francisco E. Montero

En paral·lel al creixement de la producció aqüícola, el percentatge de peix conreat en la dieta humana va aconseguir una fita en 2013, quan la quantitat de peix procedent del sector aqüícola destinat al consum humà va superar per primera vegada la del peix capturat en el medi natural. El percentatge de productes aqüícoles en el consum total de peix comestible va aconseguir superar el 50% en 2015, en comparació amb el 6% en 1966 i el 14% en 1986. Els productors aqüícoles poden controlar molt més els processos de producció del peix que la pesca de captura i el sector aqüícola és més propici a una integració vertical i horitzontal en la producció i en les cadenes de proveïment, amb el potencial de comptar amb cadenes de proveïment més eficients per a transportar peix des del producció fins al consum.

El parasitòleg Francisco Esteban Montero és professor contractat doctor al Laboratori de Zoologia marina de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE), a la Universitat de València. Aquesta unitat té com a objectiu científic buscar l’aplicació de la biologia i la parasitologia de vertebrats marins a la conservació de la biodiversitat, a les pesqueres i l'aqüicultura. També dirigeix el Màster Universitari en Aqüicultura a la mateixa universitat. 

Francisco E. Montero, director del Màster Universitari en Aqüicultura de la UV

Entrevista amb José Luis Peiró

La clòtxina és un dels productes més emblemàtics de l’aqüicultura valenciana. El seu cultiu modern data de finals del segle XIX i el seu origen se situa en dos clotxineres situades en el mateix escar del port de València que produïen al voltant de 35.000 quilograms. La gran acceptació d'aquest producte per a les famílies valencianes va fer que proliferaren les clotxineres fins a les vint-i-dos que hi ha en l'actualitat. 

José Luis Peiró, president de l'Agrupació de Clotxiners de Sagunt i València, que ha presentat recentment la campanya "Clotxina valenciana 2019", sosté que la producció de clòtxina valenciana augmentarà un 5% aquesta temporada fins a les 1.100 tones. Peiró ens explica els reptes del cultiu d’aquest producte tan estimat pels consumidors locals.


Tertúlia amb Oswaldo Palenzuela i Francisco E. Montero

En el temps de la tertúlia, els convidats i els membres de l'equip del programa, Reis Juan, Batiste Miguel i Kristin Suleng, analitzen diverses controvèrsies com l’ús de productes com el formol a la indústria aqüícola, tot i que no siga il·legal per la normativa europea; la contaminació de les zones prop de les instal·lacions productores per l'alimentació dels peixos, els excrements i els medicaments; el paper de la Xina, que ha apostat recentment per l'aqüicultura però sense la vigilància d'una normativa com l’europea i els efectes de les espècies cultivades que escapen de les granges, com el cas de la tilàpia, o de l'aquarofília. Aquestes són algunes de les qüestions a les quals intentem respondre al #SamarucDigitalAqüicultura.


La Biblioteca Verda

Afegim a la nostra “Biblioteca Verda” el títol Gat vell. Dites marineres, de Francesc Xavier Llorca, professor titular de Didàctica de la Llengua a la Universitat d’Alancat. La seua obra, publicada per Edicions del Bullent, va rebre el Premi Bernat Capó de difusió de la Cultura popular 2018.


La Finestra del Samaruc

A “La Finestra del Samaruc” aguaitem per a conéixer el paisatge més estimat de personalitats de la cultura, el medi ambient i del saber de la Comunitat Valenciana. A la nova entrega de Samarucdigital, Jorge Olcina, director del Laboratori de Climatologia de la Universitat d’Alacant, ens porta els carrascals del nostre territori.


El So de la Natura

El nostre company, Batiste Miguel, ens porta el “So de la Natura” com cada setmana. 



Etiquetes