Malauradament, un any més és temps d'incendis, però ací no parlaré d'incendis, sinó d'un incendi en particular i del que va deixar al descobert. Ja vaig compartir alguna imatge en xarxes socials però no m'he resistit a escriure unes línies (poques) i compartir unes fotos més sobre alguna cosa que em va deixar bastant impressionat fa uns dies.

He estat passant uns dies al Parc Natural de la Serra de Mariola, entre les províncies de València i Alacant, prop d'Alcoi. És una bonica zona en la qual predomina el pi blanc però en la qual encara es poden veure bosc mixt mediterrani en el qual s'entremesclen espècies com la carrasca juntament amb arbres caducifolis molt menys freqüents en aquesta zona com freixes o aurons.

M'agrada la fotografia i sòl anar amb la càmera a sobre buscant paisatges o imatges curioses que compartir i moments per a recordar. Un camp de gira-sols, una posta de sol ... En una de les meues sortides em vaig trobar amb un paisatge molt diferent; les restes d'un incendi. Un incendi relativament xicotet, no crec que foren més de 5 hectàrees a la vora d'una curvilínia carretera de muntanya amb escàs trànsit.

Al descobert

Un incendi sempre és una mala notícia, però si a més a més ocorre en un espai natural protegit és una catàstrofe perquè perdem alguna cosa pràcticament irrecuperable. Però en esta ocasió el que més em va impressionar no van ser els troncs negres de les carrasques i pins cremats, ni tampoc el sòl negre calcinat cobert per cendres i per la pinassa seca que a poc a poc el vent arrencava dels pins morts, el que més em va impressionar és el que l’incendi va deixar al descobert.

El paisatge era tan impressionant com trist. Restes de tot tipus d'envasos. Moltíssimes llaunes; de menjar, d'oli però sobretot llaunes de begudes. També moltes ampolles de vidre, de vi i sobretot de cervesa. Tot això en una quantitat tal que en alguns punts formava munts. Allà hi havia centenars, segurament milers d'envasos de tot tipus i sobretot, repeteixo, llaunes, moltíssimes llaunes. Com podia haver arribat tot allò allà ?.

Mostrari dels últims 30 anys

M'acoste i veig que hi ha un autèntic mostrari de les llaunes i ampolles que en els últims 30 anys s'han anat utilitzant al nostre país, llaunes de refrescos i de cervesa de quan encara no s'havia implantat les anelles no desprendibles o stay on(la que no se separa de la tapa). Ampolles de cervesa en què apareix el missatge de sense càrrec, no retornable avisant al consumidor de la fi del amb reutilització. Sí, el de "tornar el casc", el que algun dia algú va decidir suprimir i avui dia tots, o quasi tots, veiem necessari, el que segurament algun dia recuperarem.

És curiós, però encara hui alguns diuen que el SDDR fracassaria perquè la gent no tornaria els envasos i en aquell moment estava tan assumit i acceptat que calia avisar-nos perquè ho deixarem de fer. Per cert, segurament si hagués hagut un SDDR molts d'estos envasos no hagueren acabat en aquell bosc, per moltes raons que ja he comentat en esta entrada.

Que cadascú traga les seues pròpies conclusions. Jo simplement sent pena i ràbia que hi haja persones que no sàpiguen valorar i respectar els cada vegada menys enclavaments de natura que ens van quedant, i només espero que els errors comesos en el passat ens ensenyen a prendre les decisions correctes en el present, perquè al final la porqueria, abans o després, sempre surt a la llum.